S’apaga l’emblemàtica veu de Xavi Morant i La Manta al Coll es queda en silenci

Ràdio Pego perd un dels seus col·laboradors més veterans i constants, l’adorer Xavi Morant. Durant més de tres dècades va divulgar per les ones de l’emissora municipal música tradicional, d’arrel, folk, però també la música de banda i les festes populars com els Moros i Cristians, les Falles o Sant Miquel. Així mateix, va ser sensible als moviments socials i culturals de la localitat que el va adoptar i dels pobles de la rodalia.
___________________

Xavi Morant era natural d’Ador, a la Safor, però era un pegolí més que només va començar a caminar Ràdio Pego es va pujar al carro. Era l’any 1993, fa 32 anys. Es va atrevir a fer un programa de ràdio perquè en tenia moltes ganes. Tot i que semble mentida, en aquell moment no tenia ni idea de a que anava a dedicar el programa. En un principi es decantava per la música rock, que li encantava, però finalment es va decidir per un estil que no dominava però que el tenia encuriosit, la música folk, la música vinculada a la cultura popular. Podem dir que Xavi va compartir amb l’audiència de Ràdio Pego els grups que descobria en cada programa. Era un aprenentatge compartit, almenys en els inicis. I dic als inicis, perquè l’especialització el va portar a ser un gran coneixedor de tot allò que envoltava la música folk, la música tradicional i d’arrel.

Xavi vivia cada programa amb intensitat i es creia que el que feia tenia importància, sabia que estava sembrant llavor i per això no li feia por res. Ni por ni vergonya. El seu atreviment el va portar a encabir en la primera seu de la ràdio municipal, un espai ben reduït, els 15 integrants de ‘La rondalla de l’Agredolç’ per a fer una actuació en directe per a La Manta al Coll. També va aconseguir que el mític grup ‘Tres fan ball’ actuaren en ple programa i va portar al grup piamontés de música tradicional italiana ‘La Ciapa Rusa’.

Molts són els grups que han passat pels micròfons de La Manta, tants, que seria impossible nomenar-los a tots i, si sumem els que s’han escoltat, seria impossible d’abastir, perquè Xavi Morant no es conformava amb els grups de música tradicional de casa, sinó que li agradava viatjar a través dels sons i els ritmes que es creaven arreu del món, com demostra La Manta al Coll del 13 de maig de 1995, ahir es van complir 30 anys d’eixa emissió i unes hores del seu adeu etern (programa conservat en els arxius de Jimi Ferrando).

32 anys en antena es diu prompte, però qui ha fet ràdio sap que són hores de preparació, de producció per poder realitzar entrevistes amb grups novells o consagrats. És estar atent de les novetats, dels concerts, dels llançaments i escoltar molt de material per a després poder triar i fer sonar el millor o més curiós que hi trobes. Xavi ho feia a gust, amb convicció i amb passió, com transmetia a través de les ones i en persona.

Recorda Saül Ortolà, amic, company en l’emissora municipal, seguidor de la Manta al Coll i impulsor de la Muixeranga de Pego i posteriorment de la Muixeranga de la Marina Alta, que conéixer Xavi «va ser un revulsiu perquè ell ja era un dels veterans i per la personalitat arrolladora». Xavi Morant li va descobrir cançons i grups, de propers i també d’altres de l’altra punt del món, perquè La Manta al Coll obria l’oient a «un nou món i a noves sonoritats que no sonaven a les ràdios». També el va introduir en la poesia d’autors com Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí Pol o Josep Maria de Segarra.

Xavi Morant també era persuasiu i quan sabia d’alguna actuació de cantants o grups importants intentava no perdre-se-la, per gaudir-la, però també tenia en ment, quasi sempre o sempre, si podia gravar alguna frase per convertir-la en jingle del programa, com és el cas que explica Joan Femenia, amic de Xavi, qui va aconseguir una salutació de Maria del Mar Bonet durant una actuació junt amb Borja Penalba a Pedreguer.

La dolçaina va ser un instrument molt destacat en la vida de Xavi Morant. La va fer sonar ell mateix, però també a les ones va fer que fora un instrument habitual. Eixa «estima especial per la dolçaina» el subratlla Raül Alentado, component de La Clandestina, la colla de dolçaines i tabals de Pego que enguany complix 25 anys i, lamenta, que no els podran celebrar a La Manta al Coll. El vincle amb la colla era fort, de fet, Alentado el definix com «una peça fonamental en la nostra història». I és que hi «va ser un membre estimat de La Clandestina» i «el seu presentador oficial durant molts anys en els concerts, que es preparava amb molta cura», detallava.

La música folk, la música tradicional i d’arrel, plora la seua pèrdua, però també la música urbana, del món i la clàssica, perquè Xavi Morant estava obert a tot tipus de sonoritats, com ho va demostrar en el seu últim programa, emés en directe el 29 d’abril de 2025, en el qual va entrevistar el director de l’Orquestra de la Marina Alta, Francesc Estévez. Era el programa 991, li’n quedaven 9 per arribar a la fita que s’havia marcat, els 1.000 programes. Però va començar massa prompte el seu camí cap Ítaca.

Però eixa pèrdua sobretot se sent a casa, entre els grups nascuts i bressolats a Pego, que sempre van comptar amb el seu suport. Una d’eixes formacions que Morant va apadrinar va ser La Gossa Sorda, liderada per Josep Nadal que també el recorda com a company d’estudis, atés que en els inicis de Ràdio Pego també tenia programa. Sempre ha pensat Nadal que «a Pego hem tingut molta sort de poder tindre un programa com La Manta al Coll. Que sonara setmanalment música tradicional valenciana a la nostra ràdio». Això ha permés que «moltes generacions hem crescut amb la nostra música magistralment explicada per la veu de Xavi», una cosa que assenyalava que «no es paga en diners».

L’alcalde, Enrique Moll, també és d’eixes persones que se’l va trobar pels estudis de l’emissora local i el qualifica com un «històric» de la nostra ràdio, com també ho va ser Vicent de Mancanera. Ressaltava Moll la seua capacitat de treball i com de valorat era Xavi Morant dins el món de la música tradicional i per això considera que la seua mort «és una pèrdua gran per a la ràdio i per al teixit cultural del nostre poble».

Josep Mengual, regidor de Cultura actual, però també músic, confessa que ha «admirat la capacitat per transmetre emoció i coneixement, per donar veu a la música d’arrel» i qualifica La Manta al Coll com «un espai on la tradició es feia viva cada setmana gràcies a ell». Com a regidor de Cultura li agraïx «la feina incansable» i la virtut de «fer de la música una eina de poble, per dignificar-la i estimar-la com ho feia».

Però també el recorden Sabrina Sendra, periodista de l’emissora municipal entre 2004 i 2006 qui expressa que «Ràdio Pego ha tingut molta sort de comptar amb una veu com la de Xavi Morant, amb tots els seus coneixements sobre la música popular valenciana d’abans i d’ara» i afegia que «ha sigut una sort la passió amb la que ho trasmés». Pau López, que també va compartir estudis amb ell i era amiga, el qualificava com a «referent en la cultura musical d’arrel i tradició al País Valencià» i hi subratllava la «seua veu tan radiofònica» que quedarà per a la història.

Actualment compartia graella amb programes també emblemàtics i veterans de Ràdio Pego com ‘La Mosca Cojonera’ i ‘Pego, París i Londres’. De ‘La Mosca’, Josep Sendra recordava que el va conéixer fora de l’àmbit radiofònic, a València, cap al 1977 i assegura que «ja era un home molt divertit». D’ell també hi ressalta la seua vessant de rapsoda. Jordi Mata, el definia com una persona «molt compromesa, molt entranyable, molt propera. Una persona que sempre ha defensat la cultura».

Per part de’ Pego, París i Londres’, Ferran Ferrando expressava la tristesa i la consternació per la pèrdua de Xavi Morant. Afegia Joan Albert Sendra que estan «dolguts perquè no ens esperàvem un final així per a Xavi». Una persona a la que definia com «molt amiga dels seus amics, entranyable, amant de la cultura, de la gent, de la música, en la nostra llengua, per suposat».

Coincidia també en la graella actual, ‘Entre Nosaltres’ de Xavi Aparisi, que ja porta també un grapat d’anys acudint als estudis de l’emissora municipal amb distints espais i que veia Xavi Morant com «un referent en música popular» i també «un bon amic i un bon company que, quan et veia pel carrer et saludava i t’aconsellava com millorar el teu programa».

Xavi Morant era carismàtic i molt expressiu. Li agradava compartir la seua passió per la música amb qui també ho sentia així, amb passió, com era el cas de Ferran Signes, més conegut com a ‘Pi’, qui explicava com de difícil és acomiadar-se d’algú que encara no has assumit que ha marxa per sempre. Xavi també va exercir de mentor radiofònic, com per exemple ho va fer amb Veronique Bourbon, que recorda com li va donar suport mentre va fer el seu programa a Ràdio Pego.

La Manta al Coll ha estat «el programa insígnia de Ràdio Pego durant 32 anys» afirma Pau Folqués, actualment col·laborador de l’emissora en ‘Km 0’. Reiterava Folqués un dels aspectes ja ressaltat anteriorment, que Xavi Morant ha sigut «una persona que ha lluitat moltíssim per les coses del nostre país» i també posava el focus en els moments foscos, assegurant que «ell ha aguantat, sense cap problema, passant les èpoques roïns i bones que ha tingut en la seua vida i també en la ràdio». I ho fa fet sense deixar de descobrir a l’audiència «molts instruments que hui en dia són normals com el tabalet, les xirimites, les dolçaines, però que fa 32 anys no eren normal».

Recordava Pau Folqués l’època en què va ser regidor de Ràdio Pego i apuntava que en aquells moments «hi havia molts programes i molts aficionats, però ell [Xavi Morant] s’ho va agafar com si fora professional» i per això són «immenses les entrevistes que ha tingut amb gent que hui en dia ha triomfat en la música en valencià». Per això asseverava Folqués que «la música en valencià li ha d’agrair molt a Xavi Morant i Mascarell el que ell ha fet per la música». S’aventurava a pronosticar Folqués que «algun dia la història reconeixerà tota eixa llavor».

En la llarga trajectòria de La Manta al Coll, Xavi Morant va tindre temps de donar a veu a tot tipus d’estils, perquè estimava la música i allò que transmetia, com demostrava cada dissabte al matí en la sintonia de Ràdio Pego. I el buit que deixa és immens.

Carolina Ferrer, Mapi Doménech i Vicent Morera, els seus tècnics des de fa molts anys, però també les periodistes Lumi Requejo i Sara Garcia ja trobem a faltar la seua veu i, els seus guions, detallats, tot i que moltes vegades se’ls botara i improvisara el contingut del programa setmanal, posant-los-ho difícil a Carol, Mapi i Vicent. Però els compensava en acabar amb una abraçada o un sentit agraïment.

Des de l’estima i el dolor per la pèrdua, desitgem que Xavi Morant gaudisca de la millor música allà on passe les seues vacances eternes… Que vole alt i en pau.

((Si vols escoltar la notícia amb les diferents veus fes clic ací.))