Pego s’il·lumina amb Pinyata

Una nit que quedarà per al record perquè els pegolins i les pegolines van tornar a celebrar l’adéu d’En Carnestoltes com millor saben, eixint al carrer com un riu negre, de dol paròdic, vestint les millors gales i els millors maquillatges. Hi havia ganes, moltes ganes i l’oratge va acompanyar per deixar la Pinyata ben amunt en el pòdium de les festes pegolines.
___________

S’intuïa i diumenge de matinada es va confirmar: la Pinyata enamora. Milers de pegolins i pegolines van eixir a celebrar el comiat d’En Carnestoltes, que enguany, de nou, no va poder lluir per les inclemències meteorològiques. Per això, com ja passara l’any passat, en este 2026 les ganes de Pinyata eren majúscules a Pego. Això es va traduir en una desfilada multitudinària que, ja abans de la plaça de l’Ajuntament ja prenia forma.

Quintades, filades, colles d’amics i amigues, bars i restaurants van traure al carrer batucades, xarangues i, sobretot, camions proveïts de decoració acord amb la manifestació de tristesa satírica, focus i música. Però, sobretot, la gent va passejar les ganes de festa amb les millors gales de dol, cada vegada amb més esguits de color, però amb el negre com a base majoritària. Per damunt de tot, la joia de viure una festa molt de casa, molt del poble, tot i que cada vegada tinga més adeptes de fora. I no és d’estranyar perquè el relat de la nit de Pinyata sempre, sempre, és de 10.

La de 2026 va tornar a ser una nit excepcional, amb un oratge que acompanyava les ganes de passar-ho bé i amb bona companyia. Tan excepcional que no es va registrar cap incident (cap baralla, res trencat). La nit de Pinyata a Pego, la desfilada és la columna vertebral de la vetllada, és ahí on converses, rius, balles i saludes a unes i altres amistats que fa temps que no t’havies trobat o fas noves coneixences. La desfilada passa ràpid, tot i que avance lenta, per tota la gent que hi participa, símptoma de l’alegria que la domina.

El Pla de Font és el cor, amb la foguera com a símbol de purificació que va alimentant-se amb nous elements identitaris de la festa: taüts, sardines, ninots disfressats… El foc, element generador d’energia, essència transformadora que cita a tots els pegolins i les pegolines a guardar-se un temps, el que dura la Quaresma, per tornar a començar el cicle i repetir d’ací a un any el gran joc del despist, aconseguint amb les disfresses deixar de ser un mateix per esdevenir un altre personatge, real o imaginari.

El foc, el de la foguera del Pla de la Font i, el del correfocs, enguany a càrrec de la colla de Dimonis de Massalfassar que van convidar el públic a ballar baix les espurnes de les seues bèsties de foc.