Pego present en la commemoració del 80é aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi

Del 9 al 12 de maig una delegació pegolina, encapçalada per l’alcalde de la localitat i amb un grup d’alumnes de l’IES Enric Valor de Pego, van poder conéixer els indrets on milers de republicans espanyols, però també d’altres nacionalitats europees van trobar la mort a mans dels nazis. Una visita per «reconvertir els llocs d’infame record en un marc de celebració i pau i enteniment internacionalista», un viatge per a homenatjar les víctimes i mantindre viu el seu record.
_______________

Una representació pegolina va commemorar la setmana passada el 80é aniversari de l’alliberament dels camps nazis, on van ser reclosos uns 9.000 republicans, entre ells 5 de Pego, que va ser castigats a treballs forçosos que els van portar a la mort. Va ser el 5 de maig de 1945 quan les forces americanes van alliberar Mauthausen. Estes estaven integrades dins la Gran Aliança  formada per les democràcies occidentals i la Unió Soviètica. 

Esta visita a Mauthausen, i altres camps, té com a obejectiu «convertir els llocs d’infame record en un marc de celebració de pau i enteniment internacionalista, per homenatjat les víctimes de tot el món i per deixar palés que el testimoni del compromís travessa generacions», explica l’Amical de Mauthausen. Un viatge que també servix «per aprendre i comprendre, per viure la història i transformar-la en memòria de futur», afegixen.

Per això, en estos viatges anuals no només acudixen familiars, socis i amics de deportats, sinó també una àmplia representació de les associacions de memòria històrica, entre elles la de Pego, de joves estudiants i de càrrecs institucionals, com l’alcalde de Pego. Enrique Moll és la tercera vegada que hi acudix i confessa que continua «impressionant-me». I explica que al jovent, el que més el sobta és «com en tanta bellesa, perquè els camps estan situats en un paisatge idíl·lic […] hi havia tanta maldat». Hi destacava Moll com de positiu són estes visites per la quantitat de gent jove que hi ha arribada de tot Espanya coordinada per l’Amical de Mauthausen i altres camps.

La primera visita amb representació pegolina als camps d’extermini de Mauthausen, Gusen, Ebensee i el castell de Hartheim, es va produir en 2018. Aleshores, recordava l’alcalde, «encara quedaven supervivents» però ara ja no en queden, atés que estos eren camps de treballs forçats. Aquell primer any «vam poder escoltar de testimonis directes les seues vivències». En este viatge, en la celebració del 80é aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini han estat «els fills, els nets i molta gent que està reivindicant la història dels seus avantpassats i del que van patir», explica l’alcalde de Pego que assenyalava que en això «es basa el treball de l’Amical i de l’associació de Memòria Històrica de Pego». Un treball que té com a objectiu «que no s’oblide tot el que ha passat allí» mitjançant la difusió marcant-se com a propòsit «que no es torne a repetir», declarava.

Criticava Enrique Moll el negacionisme d’alguns partits d’extrema dreta d’estos esdeveniments històrics i ressaltava la tasca d’inventari que van realitzar els primers republicans espanyols que van arribar als camps d’extermini visitats. «Els espanyols són els primers que entren en eixos camps de concentració i el que sabia escriure el posen en les oficines i van estar fent una llavor encoberta, fent uns llistats de tots els que entraven, quan morien. I gràcies a eixa documentació sabem els que van entrar i els que van eixir», explicava Moll.

A Mauthausen, a diferència d’Auschwitz, «els mataven fent faena», eren camps de treballs forçats, comentava l’alcalde. Tant Mauthausen com Gusen eren camps de no retorn, és a dir, que als internats allí els esperava la mort, el que explica l’entrada en funcionament del crematori. Observava Moll que «era estrany que un presoner durara més d’un any perquè els donaven unes mil calories diàries de menjar quan una persona necessita entre 3.500 i 4.000 calories». Una realitat realitat, concloïa que «impressiona quan te la conten i ho veus».

El 2018 es va instal·lar una placa en record dels 5 de Pego que van ser assassinats al camp d’extermini de Gussen, reconvertit en Memorial. Esta continua allí, a més en un lloc «molt xulo perquè està al costat de molta gent de la Marina Alta». Desvelava l’alcalde de Pego que la intenció que, en una propera visita, es pose una altra placa semblant a Mauthausen perquè, afirmava Enrique Moll «al cap i a la fi és una manera de recordar als nostres i al a gent del nostre poble» i al Memorial de Mauthausen també hi ha plaques d’homenatge. Expliquen des de l’Amical que la presència anual en estos espais reclamen «veritat i justícia i la inclusió dels republicans antifeixistes a la història

Enguany és la quarta vegada que una representació pegolina es desplaça fins a Mauthausen i els seus camps. Amb una agenda plena d’activitats, que permet fer-se una idea de la dimensió de l’horror viscut durant la Segona Guerra Mundial, les nits servien per reflexionar sobre les lliçons que es poden aprendre i com es pot «conservar la memòria de la deportació, per aturar l’auge de nous feixismes que enterbolixen el diàleg i la convivència a tot Europa», apunten des de l’Amical.

Durant eixos espais nocturns de reflexió, es va traslladar la necessitat d’implicació de la classe política per aconseguir els objectius anteriorment descrits. La necessitat que «els ajuntaments i les institucions havien de fomentar este tipus d’iniciatives per l’alumnat ho visquera i perquè saberen realment el que va passar», exposava Moll. Afegia que la seua resposta va ser que «també s’havia d’implicar la comunitat educativa» i detallava que «ha d’haver professorat que crega en el projecte, ha d’haver instituts que creguen en el projecte i s’ha d’incentivar que es puguen portar alumnes i, quants més millor». Un objectiu que s’aconseguix segons Enrique Moll unint sinergies.

Així les coses, «si el projecte continua, en els pressupostos de l’Ajuntament de Pego hi ha una partida destinada a este tipus de despeses», el que significa que «l’Ajuntament va a continuar apostant per l’alumnat del nostre institut puguen visitar Mauthausen i els seus camps i visquen el que va passar aleshores», concloïa Enrique Moll.