Multitudinària manifestació a Pego contra el desenvolupament del PAI Pego-Golf

La nova acció convocada per Guaitem la Terra, volia visibilitzar que la problemàtica de la sobreurbanització de sòl no es viu únicament a Pego, sinó que s’estén per tota la Marina Alta i per això la mobilització va comptar amb el suport de col·lectius en defensa del territori de la comarca com Garrot, Salvem la Vall, l’Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia i Pego Viu.
_________________

‘Ni PAI, ni golf, ni especulació, CHG fora de Pego’ o ‘Ni PAI, ni golf, ni urbanitzacions’ van ser algunes de les proclames que es van poder escoltar durant la multitudinària manifestació que va tindre lloc a Pego dissabte a la vesprada. L’encapçalava una gran pancarta en la que es podia llegir un missatge curt i directe: ‘No al PAI Pego-Golf. Desclassifiquem el sòl’ i al costat d’esta frase es podia vore una pilota de golf amb una ratlla de prohibit.

Des de la plaça de l’Ajuntament, Guaitem la Terra, va recordar que «fa un any que vam constituir […] l’Assemblea contra el PAI Pego-Golf, una assemblea de veïns i veïnes de Pego que ens oposem a l’enèsima destrucció del territori» i recordava el seu portaveu que «durant aquest any ens hem organitzat per radiografiar i diagnosticar cadascun dels mals que comportarà aquest PAI […] que comportarà asfaltar i construir una superfície de sol més gran que l’actualment ja ocupa tot el casc urbà del poble i el polígon industrial junts».

Incidien en la denúncia que este PAI, que qualifiquen d’ «absurd», «ve a construir 1.300 cases en un poble que fa dècades que no creix demogràficament» i es pregunten retòricament «qui comprarà eixes cases? No ens estarem hipotecant per crear un nou esquelet de ciment com el Penya Roja? No serà que tot açò és una excusa per a crear un nou camp de golf?» Un cúmul de dubtes que, de materialitzar-se el projecte, des de Guaitem la Terra consideren que és «un despropòsit, un sense sentit» també perquè al seu parer «la construcció del camp de golf, que és allò primer que construiran, és un atac directe als nostres esgotats recursos hídrics».

Una lluita contra el desenvolupament del PAI Pego-Golf que està encapçalada per Guaitem la Terra, però que no és l’única a la comarca i això, a més de veure’s a la manifestació de la vesprada, es va compartir al matí, durant el primer Mig Any de l’Aplec de la Marina Alta, que s’ha realitzat per a descentralitzar la trobada, que té lloc anualment a Dénia, amb la intenció «de fer visibles les lluites que també hi ha als pobles.

Entre els col·lectius presents, Garrot, «un col·lectiu que naix en contra de la turistificació i per fer conéixer les conseqüències i la part negativa de la turistificació» i eixa denúncia la fan «mitjançant accions polèmiques, mediàtiques» per a «incomodar i donar dades verídiques i informació real de les conseqüències que està havent arrel de la turistificació en general: com augment els preus de l’habitatge, la destrucció del medi ambient, la invisibilització del valencià en la nostra zona».

La Marina Alta és coneguda turísticament, sobretot, per la seua oferta de sol i platja, amb platges d’arena fina i cales entre penya-segats d’aigües cristal·lines. Un paisatge, este últim que ha provocat un increment de l’oci nàutic, «un dels principals problemes que ens trobem a Xàbia i dels impactes més grans». Ho deia Núria, portaveu de l’Institut de Recerca Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia (IROX) i que també hi va estar present al mig any de l’Aplec de la Marina Alta.

El col·lectiu està format per «científics, mariners, apassionats de la mar» i va nàixer «per la mancança institucional de protecció del territori i per a lluitar per la defensa de la nostra mar, que és la que ens estimem», declarava la seua portaveu. Tot i que van nàixer a Xàbia, treballen en l’àmbit comarcal per a «apropar la ciència a la gent. Perquè confiem en la ciència com a eina de transformació, però sempre agafada de la mà de la gent del poble». Resumia Núria que l’objectiu d’IROX és «sensibilitzar a la població, per a estimar, per a poder protegir».

La Plataforma Salvem la Vall, que lluiten per aturar la construcció de 500 xalets a Llíber, també hi va estar present al mig any de l’Aplec de la Marina Alta. Porten dos anys lluitant amb l’objectiu principal d’«assegurar l’aigua per a les persones que viuen dels aqüífers que donen aigua a Parcent, Xaló, Alcalalí i Llíber», explicava la portaveu Pilar Xamaní. Amb este argument van presentar «unes 800 al·legacions a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i estem pendents de rebre contestació».

Des de la Plataforma Salvem la Vall denuncien que, tot i no disposar «de la concessió hídrica per a construir cases», «la constructora VAPF segueix les obres amb l’excusa de fets consumats com són els carrers fets, els vials, el clavegueram», explicava la portaveu.

Una situació, la dels fets consumats, que contrasta amb el PAI Pego-Golf perquè els terrenys on està projectat continuen en estat rústic. No obstant això, des de Pego Viu ho contraposen amb Penya Roja. Esta urbanització ja té vials fets i alguns cases començades, tot i que, com a Llíber, tampoc «disposen de concessió hídrica». De fet, el president de Pego Viu, Néstor Portes, assegura que «hui per hui ni Penya Roja té aigua potable per a fer totes les cases ni, per suposat el PAI Pego-Golf, té suficient aigua».

Per a Pego Viu, el possible desenvolupament del PAI Pego-Golf «suposa endinsar-nos en un model turístic al qual no li veiem cap avantatge, al contrari, veiem com la Marina Alta continua sent de les més pobres del País Valencià, no implica un enriquiment de la població, al contrari, implica que perdem sobirania alimentària». Però el model que s’està creant en esta zona també suposa, segons explicava Portes «un fort impacte sobre el PN de la Marjal de Pego-Oliva perquè tant Oliva Nova Golf, com si ara es fa el Pego Golf, estan envoltant la Marjal, i, d’alguna manera junt amb Monte Pego, Penya Roja, Monte Mostalla, estem deixant que el PN siga un jardí de grans urbanitzacions que l’únic que fan és vendre eixe paisatge per a enriquir-se i traure els recursos que són de tots per al seu propi profit i creiem que això va en contra de la població en general».

«No pot tindre cap avantatge un pla que busca la construcció de més vivendes de les que hi ha al poble, totes juntes, que significa la destrucció de més d’un milió de metres quadrats de sòl rústic, que significa la sobreexplotació dels pocs recursos hídrics», era la contundent resposta de Josep Camps, un dels portaveu de Guaitem la Terra a si el PAI Pego-Golf pot aportar algun avantatge al municipi.

Assegura Camps que «ens vendran la moto com abans de la bombolla urbanística de 2008 que açò era ric per al poble i que tot el món anàvem a menjar asfalt. Però s’ha demostrat que del taulell no es pot viure i que ara mateixa açò és totalment insostenible». Contraposava eixe model a la productivitat dels camps afirmant que «del que anem a viure és dels nostres camps i del que anem a beure és de la nostra aigua. Del que no anem a menjar mai és dels xalets, que no són ni per a nosaltres», concloïa el portaveu de Guaitem la Terra.