Llum verda al projecte de concentració parcel·lària del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva
La Generalitat ha publicat la resolució amb la declaració d’impacte ambiental favorable d’este projecte emesa per la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental. La reordenació comprèn una superfície total de 839,19 hectàrees, de les quals 578,18 estan al terme de Pego. El projecte també inclou un pla d’obres i millores territorials. Des de l’Ajuntament de Pego, la regidora de Transició Ecològica, trasllada que “estem molts contents” perquè consideren que “qualsevol pas al voltant de la concentració parcel·lària és positiu”, recordant que “fa més de quaranta anys que es reclama”.
_______________
Ha costat de trobar, però finalment hem localitzat la publicació del passat 6 de març de la resolució de 21 de novembre de 2025 de la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, per la qual es formula la declaració d’impacte ambiental del Projecte de concentració parcel·lària al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. Una declaració d’impacte ambiental favorable. Això suposa un pas que acosta la data en què este projecte siga una realitat.
L’Ajuntament de Pego es mostra “molt content” perquè, trasllada la regidora de Transició Ecològica que, després de més de quaranta anys de reclamacions, “amb esta publicació vorem fet realitat que la gent que té terra a la Marjal puga saber on té eixes terres”.
El perímetre comprèn una superfície total de 839,19 hectàrees, de les quals 578,18 corresponen al terme de Pego i 261,01 al d’Oliva. El nombre de parcel·les és de més de 2.800, moltes d’elles dedicades al conreu d’arròs, i la quantitat de propietaris afectats, de 916.
L’objectiu és passar de la distribució caòtica actual a una situació més ordenada. La concentració parcel·lària té com a objectiu “la reordenació de la propietat adjudicant a cada propietari […] una superfície de la mateixa classe de cultiu i valor segons les bases de la concentració“. El mecanisme per a obtindre estes finques es realitzarà mitjançant compra o permuta, d’acord amb les bases del procés.
El projecte contempla concentrar les parcel·les pertanyents a la Generalitat i a l’Ajuntament de Pego en les zones de major valor ecològic i major índex de protecció, on està previst realitzar recuperació d’espècies de flora i de fauna. L’Ajuntament de Pego ha concentrat les seues parcel·les al voltant del riu Salinar. I a l’Ajuntament d’Oliva se li assignarà una parcel·la situada al costat de la parada de Sant Pere.
La resolució deixa clar que el projecte de concentració parcel·lària se situa a la marjal, sobre terrenys classificats com a sòl no urbanitzable protegits, de funcionalitat agrària. A més, assenyala que “estos terrenys operen com a zona de transició entre les zones d’interior i la costa, amb una important funció agroambiental i paisatgística, i actuen com a corredor ecològic natural”.
La Conselleria preveu fer a l’octubre un primer repartiment dels cultius i presentar-lo als propietaris, que ja han rebut la notificació de la concentració parcel·lària, segons es va informar durant l’última Junta Rectora celebrada el passat 29 de gener. Abans, però, “en un mes o mes i mig entregaran les parcel·les a cada propietari”, avançava Laura Castellà. Expressava la regidora de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Pego que “necessita vore-ho, que els propietaris tinguen la seua escriptura”, en considerar que és prioritari.
L’aigua és la base del parc natural i per això preservar-ne els ullals és un objectiu de l’Ajuntament de Pego s’havia fixat en el projecte de concentració parcel·lària. Així les coses, “quan vam vore la possibilitat d’adquirir i ser propietaris d’eixe terreny [amb els ullals que queden] no hi havia dubte”, explica la regidora de Transició Ecològica. Les tres administracions públiques, Ajuntament de Pego, Ajuntament d’Oliva i Generalitat, podran “protegir els ullals perquè són fonamentals dins la marjal”.
El projecte de concentració parcel·lària inclou un pla d’obres i millores
El projecte de concentració parcel·lària també inclou un pla d’obres i millores territorials valorat en 1,6 milions d’euros que contempla “millores en el ferm dels camins i en la recirculació d’aigua en la xarxa de canals” i, en general “millora en la xarxa de drenatge”, un punt en el que posava l’accent Laura Castellà. Explica que “van a substituir-se totes les canonades que transcorren pel parc natural per on s’evacua l’aigua”.
Algunes de les millores mediambientals passen per la projecció de dos passarel·les de fusta per a l’ús exclusiu de vianants i bicicletes. La primera substituirà l’antic pont que travessa el riu Racons, donant continuïtat a la via pecuària que travessa la marjal, i la segona permetrà creuar el riu Bullent en la connexió amb l’ullal del Burro, per la parada de Sant Pere i la resta del parc.
Es col·locaran 5 observatoris d’aus en elevació, en estructura de fusta. Així mateix, es contempla el condicionament d’un antic magatzem com a punt d’informació del parc natural. Per habilitar-lo se li substituirà la coberta de fibrociment per teula àrab i se substituiran els elements necessaris. En l’exterior es col·locaran dos taules de pícnic, bancs, aparcabicicletes, així com arbres per a ombreig.