La xicalla gaudix dels primers dies d’esta setmana de Festes de Pego

Hui dilluns, dimarts i dimecres, moltes de les activitats programades en l’agenda festera estan dedicades als més menuts i les més menudes de la casa. Però també hi ha temps per a la màgia i per al teatre fet a casa, per l’escola municipal de teatre de Pego. Això després d’un cap de setmana amb el 51é concurs de tir i arrossegament ‘Vila de Pego’, el II Dia de les Quintades, el concurs nocturn de paelles del club de caça i pesca o el concert de La Maria.
_________________

La xicalla té moltes oportunitats per passar-ho bé des de hui i fins a dimecres a les Festes de Pego 2025. La regidora de Festes, Paula Orihuel, explicava que «apostem per aquest tipus d’actuació perquè pensem que els xiquets i les xiquetes són una part fonamental del poble» i consideren que és important que «des de ben menuts s’introduïsquen en les festes i en aquests dies en que el poble té un ambient diferent per poder disfrutar-lo».

El de hui ha sigut un matí de jocs diversos al passeig Cervantes en el primer dia del xiquet i la xiqueta. Esta vesprada a les 19h tenen programat l’espectacle infantil ‘Los Zapatones’ i a les nit, a les 22.30h., màgia amb Sanit Marcilla. Tot al passeig Cervantes.

Demà dimarts, continua al passeig Cervantes l’activitat. A partir de les 10h., segon dia del xiquet i la xiqueta amb un matí de jocs i activitats aquàtiques, festa de l’escuma inclosa i a les 19h., l’actuació de ‘Trobadorets’ els portarà a ballar ritmes frescos i molt estiuencs.

A la nit, per a tots els públics, el teatre més pròxim. A les 22.30h el cos actoral de l’escola municipal de teatre de Pego, compost per Pepa Oltra, Lola Sastre, Clàudia Guixot, Judith, Lumi Requejo, Xavi Aparisi, Vèronique Bourbon, Mari Carmen Castro, Pepa Ortolà, Angi Garcia i Mari Carmen Santamaria, presenta en obert, al Passeig Cervantes, l’obra dirigida per César Monzonís, Quina Vida!. Una peça ja rodada als escenaris que els està donant moltes alegries.

Dimecres el torn és, de nou, de la xicalla i l’esport. A partir de les 10:00h., al Passeig Cervantes, matí esportiu. A la vesprada, més concretament a les 18:00h., torneig de 3×3 bàsquet 20:00h.

A les 20:00h., actuació de l’escola de ball de Eva, per a mostrar tot el que han aprés durant el curs i el que ja tenen consolidat.

I a la nit, a les 22:30h., Actuació de Ángel Rielo al Passeig Cervantes.

Tot això després d’un cap de setmana intens.

Diumenge finalitzava el 51é concurs de tir i arrossegament Vila de Pego. Durant els tres dies les grades han estat de gom a gom, com podíem comprovar en acostar-se allí ressaltava el president del Club Els Carreters, Vicent d’Astàsia, descrivint que «a la grada no cabia una agulla» perquè assegura que «a Pego la gent està a gust, a l’ombra de les moreres i els nouers».

Explicava Astàsia que no només les persones estan a l’ombra, sinó que també ho estan les haques, «llevat dels cinc minuts que hi ha entre enganxar i passar la pista» perquè només acaben, «les refresquen en una goma i les deixem una altra volta a l’ombra».

Un tir molts important, el d’enguany, amb una qualitat que provocava que dissabte al matí «a les onze no es poguera asseure ni una persona» de tant de plena que estava la grada, declarava Vicent d’Astàsia.

Dissabte molts van ser testimonis al camp de tir del camí de sant Antoni del debut de Fernando Giner, que tot i que és un veterà en este món, mai havia concursat. Ho va fer amb una haca de Meliana, en poc més de dos minuts. Li va donar temps a beure i tot a mitjan pista. Giner va rebre un gran aplaudiment per part del públic.

Dissabte també va tindre lloc la segona edició del dia de les Quintades, que, tot i la calor va congregar un nombrós grups de pegolins i pegolines de diferents edats. Tot i la calor, van competir en diferents proves per veure qui tenia més habilitats. La puntuació va determinar que la Quintà del 2002 s’emportara el pernil que hi havia de premi. En segona posició es va situar la Quintà del 2008 i, el tercer lloc el va ocupar la Quintà del 1999.

Un representant de la Quintà del 2002 assegura que se sentien «molt orgullosos de representar al poble» perquè van donar «tot el que hem pogut». I indicava que «no és mèrit de ningú, el mèrit és de la Quintà perquè som un equip». Un equip format per gent nascuda el mateix any que «tota la vida hem tingut molta amistat». Asseguraven que «portem un any preparant-nos per a este dia. Tots els divendres preparant-nos preguntes de cultura general, rebentant globus en el cul… i ho hem aconseguit».

Una altra quintada participant va ser, per exemple, la dels nascuts i nascudes el 72. Es van estrenar en la primera edició i enguany repetien en el Dia de les Quintades i s’ho van passar «súper bé», tot i que es queixaven que «s’obliden de nosaltres perquè som els més majors», però ho porten amb alegria perquè allò «important és participar i passar-ho bé».

La Quintà del 86 reconeixien que feia «molta calor» però que s’ho estaven passant «de categoria». La relació amb la resta de quintades, tot i la rivalitat del món, és excel·lent perquè «ens coneixem de tota la vida», encara que ens «vegem cada 15 anys, ens portem súper bé».

«Molt divertit i molt de gust de compartir este dia en companyia de tots els teus quintos» deien des de la Quintà del 1998.

També hi havia suggeriments per a pròximes edicions, com per exemple, retardar la gimcana a un horari més compatible en la calor. També apuntaven a la possibilitat de celebrar el Dia de les Quintades en una altra data, com per exemple octubre o setembre, consideren que «participaria molta més gent i podríem dinar tots junts».

També dissabte va tindre lloc el Sopar de la Gent Gran i el desé concurs nocturn de paelles del Club de Caça i Pesca de Pego. 10 anys que, assegurava el president del club, Antonio Ferrando, «és ja una tradició per a les festes patronals» i confiava que «pot anar a més». En este 2025, un centenar de persones es reuniren arran d’esta cita i hi van concursar 7 paelles.

Reconeixia Ferrando que durant dissabte hi ha moltes activitats i això suposa una dispersió de la gent, però estava content de la resposta de la gent. Confessava que l’organització d’un esdeveniment com el concurs nocturn de paelles comporta un esforç important i, per això, l’afluència de participants «et recompensa».