“La violència masclista no es combat en soledat”, afirma la presidenta de Dones Cabal, Carmina Dominguis

Qui agraïa la presència de totes i cadascuna de les persones a la marxa contra la violència contra les dones realitzada anit a Pego. La lluita col·lectiva envia un missatge clar als agressors, apuntava Dominguis, “la violència masclista ens tindrà en front, unides i vigilant”. Ahir 25 de novembre, hi va haver representació de les tres forces polítiques presents a l’Ajuntament de Pego en esta mobilització. La regidora d’Igualtat, Paula Orihuel, ressaltava que amb l’ajuda de l’educació “hem de qüestionar els rols tradicionals per a trencar els estereotips que han alimentat la desigualtat i la violència”.

___________________

Al ritme de Batugària es va iniciar anit la marxa contra la violència masclista a Pego. Des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça de Maria Cambrils una representació de pegolins i pegolines van mostrar el seu rebuig a la violència contra les dones, una violació flagrant dels drets humans que s’exerceix com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones.

El 25 de novembre “és un dia que sacseja, que fa mal mirar, però que també ens dona força”, afirmava la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel, anit a l’inici del seu discurs, sota l’atenta mirada de la feminista socialista Maria Cambrils. Continuava expressant que la violència masclista és subtil en els seus inicis, per això de vegades és difícil detectar-la. Descrivia que “la violència masclista quasi mai comença amb una galtada [sinó que] sol començar amb un comentari o amb gestos” i especificava que estos “de primeres poden semblar interès o estima, però que en realitat [són de] control”.

Un control que definia la titular d’Igualtat com “disfressat” perquè t’empeny, “a poc a poc, a apartar-te de les teues amistats i família” i aconseguix que et faces “menuda”, “et deixa sola” i provoca que “el teu món es reduïsca només a ell”. Esta fiscalització indicava Paula Orihuel que “no deixa morats”, el que deixa és “por i molta culpa”. I és que, assenyala que “la violència de gènere no sols té una cara” sinó que “en té moltes”.

El maltractament pot ser invisible a la societat, perquè no deixa signes evidents a la vista, al que s’afegix que “no és fàcil” identificar els agressors perquè, habitualment, “en els creuem pel carrer i ens saluden” sense aparentar que al darrer hi ha maltractador. Tot i això, denunciava la regidora d’Igualtat, enguany “38 dones han sigut assassinades” a mans de les seues parelles o exparelles. Des de 2003, han estat “1.333” recordava Paula Orihuel, qui afegia que la majoria de víctimes no creia que podria acabar així.La raó, explicava, està en que “els agressors no colpegen tots els dies [sinó que], un dia demanen perdó, un altre ploren, un altre juren que canviaran” i les dones “volen creure’l i confien”.


Dades de la violència masclista a la Marina Alta

Des de l’Observatori Marina Alta publicaven ahir xifres comarcals que permeten evidenciar la magnitud d’esta realitat. L’any passat van ser ateses 1.113 dones al Centre Dona de Dénia, el que representa un increment del 12,8% i es traduïx en l’atenció de 441 nous casos. En consonància amb el que assenyalava la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego, les dades indiquen que 1 de cada 3 dones ateses no denúncia, en són 140 les que no ho fan.

Amb dades d’enguany, l’Observatori Marina Alta indica que en 2025 s’han realitzat 2.915 atencions, majoritàriament presencials. En el primer semestre de 2025, els delictes de violència contra les dones augmenten un 38,9% i les denúncies tramitades un 0,8%. 

Denunciava Paula Orihuel la criminalització que es fa de les víctimes de maltractament, recordant que “no és tan fàcil” eixir del cercle de violència donat que la dona acumula humiliació, separació de l’entorn i la creença que no és ningú sense el seu agressor. Una realitat de la que, assegura Orihuel, “fugir no és tan simple”.


Accions locals: Dones Cabal i educació

La nota positiva és que “associacions com Dones Cabal ajuden a visibilitzar aquestes problemàtiques”, afirmava la cap d’Igualtat. Un recorregut que suma un quart de segle que continua vigent perquè, apuntava Orihuel “elles seguixen lluitant per la igualtat al nostre poble, sense rendir-se“. I ho fan “tot i que el món semble avançar de manera desigual, amb elles te n’adones que les causes grans es fan amb gestos menuts, on cada acció que fan és una xicoteta victòria”.

L’educació “és un altre pilar fonamental per a combatre aquesta problemàtica”. Sobre la seua base “hem de qüestionar els rols tradicionals per a trencar els estereotips que han alimentat la desigualtat i la violència“, manifesta Paula Orihuel.


Aula UECO i associació de Boixeteres

Un exemple dels valors defensats en l’educació és l’aula UECO de l’IES Enric Valor de Pego, enguany artífex del cartell anunciador dels actes del 25 de novembre, dia internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Ressaltava la regidora que “tenen un paper essencial en la lluita per la igualtat, a la qual li fan front ells i elles mateixa dia rere dia”. Agraïa Paula Orihuel el tapís realitzat per les boixeteres en motiu del 25N, “una mostra del que significa aquesta lluita i la necessitat d’entrellaçar-nos i donar-nos suport les unes a les altres, donant l’oportunitat també a joves de col·laborar i formar part d’aquest projecte”.

Tot i els avanços obtinguts en la lluita contra la violència cap a les dones, la titular d’Igualtat és conscient que “el camí serà llarg“. És per això que Paula Orihuel defensa que “cada gest, cada acte de denúncia i cada acció és un pas més per acostar-nos a la societat que volem ser“. I en la recerca d’esta consecució, en dies com el d’ahir, 25 de novembre, “ens mantenim unides” i subratllava que “quan un poble s’ajunta per dir prou [mostra] que alguna cosa important està passant”.


Dones Cabal: 25 anys de lluita contra la violència masclista

25 anys després “continuem ací, amb la lluita. I no pararem fins que hi haja zero dones assassinades”, asseverava la presidenta de Dones Cabal, Carmina Dominguis, en prendre la paraula des del faristol instal·lat sota la figura de la carismàtica Maria Cambrils. Recordava Dominguis que enguany han estat 38 les dones assassinades pel masclisme, al que s’afegixen els assassinats de fills i filles, fruit de la violència vicària. Esta deixa 65 menors assassinats pels pares des de l’1 de gener de 2013 fins a hui, 12 d’ells han estat en el que portem de 2025. Per homenatjar-les, Cabal va encendre durant l’acte a la plaça Maria Cambrils, “un ciri roig que representa les dones que han estat assassinades i el [ciri] blanc als xiquets i les xiquetes”.

Posava l’accent Dominguis en la violència que s’utilitza per fer mal a la mare assassinant als fills i les filles, la violència vicària. La definia com “la violència més cruel i més maleïda que existir“.

Agraïa la presidenta de Dones Cabal la presència de cadascuna de les persones a la marxa contra la violència cap a les dones perquè, mostra que “no sou indiferents” i són conscients que “la violència no es combat en soledat” sinó de manera col·lectiva. Ressaltava Carmina Dominguis que “la vostra assistència importa, la vostra veu suma, cada pas compta perquè cada gest, cada pancarta, cada aplaudiment, cada silenci compartit és un missatge clar: la violència masclista ens tindrà en front unides i vigilant”. Dona les gràcies també “per no mirar cap a un altre costat, alçar la veu i estar“.


El futur: Grup d’Acció Feminista de l’IES Enric Valor de Pego

Les noves generacions, alumnes de l’IES Enric Valor de Pego que formen part de Grup d’Acció Feminista, també van voler alçar la veu i deixar clar que estan compromeses amb un futur sense violència masclista. Perquè “no és una cosa invisible, no és una cosa llunyana, sinó que pot passar-li a la teua veïna, et pot passar a tu” i per això “volíem fer-ho saber”, atès que això permet estar en guàrdia per actuar.

L’acte va finalitzar amb la lectura dels noms de les 38 dones assassinades enguany per les seues parelles o exparelles i quins mètodes van utilitzar els seus agressors per llevar-los la vida pel fet de ser dones.