La Trobada d’Escoles en Valencià torna a agermanar les localitats de la Marina Alta per reivindicar la identitat com a poble que viu plenament en valencià

Més de 15.000 persones, segons l’organització, es van donar cita dissabte al Ràfol d’Almúnia en la XXXVIII Trobada i van recórrer els principals carrers d’este xicotet municipi de La Rectoria amb una pancarta portada per 6 xiquetes i xiquets on es podia llegir «Som el futur». Una Trobada marcada pel rebuig a la política educativa del Consell que ha fet una aposta clara per la disminució de la presència del valencià a les aules. A la Trobada reivindicativa, però també festiva, es van organitzar més de 50 tallers escolars i no va faltar la música de batucada, de banda i de pop, rock i rap.
________________

Dissabte 24 de maig va eixir un dia radiant a la Marina Alta per gaudir d’una nova cita amb les Trobades d’Escoles en Valencià. Va fer fins i tot calor durant la XXXVIII Trobada que es va celebrar enguany al Ràfol d’Almúnia. Este xicotet poble de la Rectoria, de poc més de 700 habitants, va rebre més de 15.000 persones, segons l’organització, durant el desenvolupament de la jornada festiva i reivindicativa que representa la Trobada.

Explicava Lorena Martínez, mestra d’infantil i cap d’estudis del CRA La Rectoria, el Col·legi Rural Agrupat amb quatre aularis repartits a Benimeli, Sagra, Sanet i els Negrals i el Ràfol d’Almúnia, que enguany ha sigut la seua presència a la Trobada ha sigut diferent perquè s’hi han implicat en l’organització i això ha suposat «que ens hem involucrat més», no només ha estat la preparació dels tallers. Una situació que comenta la cap d’estudis que «ha anat bé», com també la sensació que la cita estava «eixint molt bé» perquè «la gent està participant molt».

Cada Trobada és única i irrepetible perquè, com apuntava Andrea Llopis, membre de la Cappev Marina Alta – Escola Valenciana, entitat coordinadora de la Trobada, «cada poble, segons les seues dificultats o al contrari, segons les seues riqueses, la mida, influïx en l’organització i també la disposició dels ajuntaments, perquè participa tot el poble, i fa que cada trobada siga molt personalitzada.»

Hi subratllava la cap d’Estudis del CRA la Rectoria, Lorena Martínez, que les Trobades es mantenen perquè encara hui «cal reivindicar la nostra llengua perquè és la nostra identitat. A més, és una manera d’unir pobles i fer una convivència xula».

En esta mateixa línia parlava una de les mares presents a la trobada, la pegolina Neus Domínguez, qui expressava que les Trobades «són molt importants perquè són una manera de fer germanor entre els pobles que parlen el valencià i donem una educació als nostres fills en valencià». I ho corroborava una altra mare de Pego, també professora, Begonya Seguí. Les Trobades són importants, assegurava, perquè «demostren la lluita com a poble, com a ciutadania, per la nostra llengua, per la nostra cultura i per la nostra identitat que, malauradament, en els moments que els que estem vivint, sembla que no siga tan important, quan és l’essència del nostre poble i dels nostres xiquets i xiquetes i també de nosaltres com a pares i mares i, societat en general».

Un missatge que també defensen des de la Cappev Marina Alta – Escola Valenciana, entitat coordinadora de les Trobades. Una altra de les seues components, Mercé Pons, ressaltava que «les trobades són importants perquè són un conjunt de llengua, d’educació, d’escola i de famílies i també de gent jove i gent major, tota per un conjunt com és lluitar i reivindicar l’escola pública i en valencià».

Després de la cercavila reivindicativa, amb milers de famílies de la major part dels pobles del a Marina Alta recorrent els carrers principals del Ràfol d’Almúnia, encapçalada per 6 xiquets i xiquetes de la Rectoria portadors del missatge ‘Som el futur’, es van activar més de 50 tallers escolars perquè els xiquets i les xiquetes presents pogueren continuar aprenent però d’una manera lúdica i dinàmica. Un aspecte que agraïa la mare Neus Domínguez, per «l’esforç que realitza cada escola que porta un taller a les Trobades i a cada poble que acull una Trobada perquè aconseguir que la gent que hi acudix estiga a gust».

Els tallers que aporta cada escola o institut són espais de creativitat que, ressaltava la mare i professora Begonya Seguí, «es fan buscant l’interés dels xiquets i les xiquetes i l’interés de mostrar la diversitat que hi ha tant a nivell cultural com botànica. També pensant cada escola, cada mestre i cada sector en la possibilitat d’ensenyar tot allò que es pot fer a nivell manual, des del més bàsic amb materials reciclats, entre d’altres». De fet, moltes de les activitats que es proposen des dels tallers permeten emportar-te el que s’ha dissenyat a casa, el que vinculava Seguí la perdurabilitat en el temps de la Trobada i el seu impacte en la xicalla. Una suma de factors que, assenyalava, «representa per als xiquets i les xiquetes una cosa molt important la d’acudir a les trobades i poder fer diferents tallers».

La Trobada, una jornada de convivència educativa en valencià, que enguany al Ràfol d’Almúnia va comptar també amb la fira del llibre en valencià, la mostra de la cançó amb Ramonets i les escoles de la Marina, així com els concerts de la Gira amb Buhos, Naina i Sa Pena. Així mateix, es va poder vore l’actuació de la Muixeranga de Segària i l’acompanyament en la cercavila de Batugària Batucada, el Grup de danses Portitxol, de Xàbia, i les bandes de música de Parcent i La Rectoria.

La Trobada de la Marina Alta, però també de la Marina Baixa, van acollir el projecte “Pilota a les Trobades d’Escola Valenciana”, amb la participació de vora 70 xiquetes i xiquets de 3r cicle de primària dels municipis d’Altea, Benimantell, la Vall de Laguar, Tormos, Benialí, el Verger, Pedreguer, Pego, Benimeli, Sanet, el Ràfol, Sagra i Dénia.

L’activitat, va consistir en un taller d’iniciació i una competició de pilota grossa, la segona que es realitza a la Trobada de la Marina Alta, que va proporcionar a l’alumnat l’oportunitat de practicar el joc de pilota. «Una iniciativa recreativa, no competitiva, que promou la unió i la convivència entre pobles, així com l’estima cap a un esport ben popular a la nostra cultura», destacava el pilotari Sebastià Giner i Muñoz, coordinador del projecte juntament amb Vicent Romans Noguera.

A més, enguany, per primera vegada els Tradijocs es van celebrar dins del marc de les Trobades de la Marina Alta, amb espais destinats als jocs més populars i més nostres, com les birles, el sambori, el mocadoret, el cementeri o llançaments al 7 i 1/2 i ballar la trompa.

Hi van acompanyar la jornada de la Marina Alta, a més del vicepresident d’Escola Valenciana, Pablo Montaner i Brotons; el diputat Gerard Fullana Martínez; el secretari general de la Universitat d’Alacant, Josep Ochoa Monzó, Paquibel Server Pérez, d’ACPV, i més representats polítics, culturals i socials de la Marina Alta.