Jordi Beltrà Alentado aconseguix la medalla de bronze en la l’Olimpíada Matemàtica Espanyola

Està en 2n de Batxillerat i és un apassionat de les matemàtiques, el que li ha permés viure esta experiència enriquidora. Durant el 12 i el 15 de març va coincidir amb altres alumnes que, com ell, gaudixen resolent problemes matemàtics. Des de l’IES Enric Valor de Pego asseguren que és un “tot un orgull” la fita aconseguida per Jordi Beltrà.
__________________

Als números se’ls estima o se’ls té respecte, tot i no tindre massa, o cap, destresa amb ells. Este últim no és el cas de Jordi Beltrà Alentado, alumne de 2n de Batxillerat a l’IES Enric Valor de Pego. Ell és un apassionat de les matemàtiques, tant que el passat 15 de març aconseguia la medalla de bronze en la 62ª Olimpíada Matemàtica Espanyola que es va desenvolupar entre el 12 i el 15 de març a Las Rozas, a Madrid. Una experiència que li “ha fet il·lusió des del primer dia”, assegura. 

Jordi Beltrà manifesta sentir-se “orgullós d’haver obtingut tant de resultat”, tot i que confessa que el seu objectiu quan es va presentar per a participar en esta Olimpíada no era “guanyar medalles, ni obtindre reconeixement, ni fama, ni res [per l’estil]”, sinó que el que volia acudint a esta competició era, simplement, “fer matemàtiques, que és el que m’agrada a mi”, sentencia.

Per al medallista pegolí, les matemàtiques “són el més pròxim a la perfecció”, tot i ser conscient que la perfecció no existix. A més, les concep com “una forma de raonar que transcendix la lògica”, facilitant descobriments […] “com la profunditat”. En definitiva, per a Jordi Beltrà Alentado, la ciència que estudia les propietats dels ens abstractes és “una àrea d’estudi molt bonica”.

Fa tres anys Jordi Beltrà ja va participar en una Olimpíada Matemàtica d’ESO. Aleshores va obtindre medalla en la fase autonòmica. En aquella ocasió i en esta, Jordi ha estat acompanyat de la seua professora de matemàtiques, Àngels Pascual Briones. Assegura que “ha sigut tot un repte per a ell, per a nosaltres i, com no, tot un orgull”.

La prova Jordi Beltrà l’ha preparada pel seu compte perquè, explica Àngels Pascual que “en classe no tenim massa temps” que dedicar a allò que no entra estrictament dins el temari previst per al curs, sobretot en segon de batxillerat, amb les proves d’accés a la universitat a la vista.

Des del departament de Matemàtiques el que fan, principalment, és “animar-los a presentar-se, sobretot en l’ESO”, indica Àngels Pascual. Amb Jordi assegura que “vam tindre la sort de que un dia el vam animar, li va fer gràcia la competició, li va anar bé i ell sol ha continuat preparant-se i tirant endavant”, per això tots els mèrits del seu èxits li’ls atribuïa a l’alumne.

Quan Jordi Beltrà va decidir presentar-se a la 62ª Olimpíada Matemàtica Espanyola, Àngels Pascual estava “convençudíssima” que tornaria a Pego amb una medalla. En arribar a Madrid, i comprovar la preparació de la resta de participants, “perquè estaven en societats des de feia anys i Jordi no”, la va fer dubtar momentàniament pel fet que el pegolí “no està en les mateixes condicions que la resta”. No obstant això, confirma que Jordi és “tan constant i tan treballador” que va aconseguir emportar-se una medalla, com li deia l’instint.

Per a preparar la competició, Jordi Beltrà Alentado, confessa que sí, que “li vaig dedicar més hores estos últims mesos perquè sabia que era una oportunitat” i volia “aprofitar-la”. En general, però, per al medallista este tipus de preparació és com un “passatemps” en el que es dedica a resoldre problemes. I s’ho pren així perquè “és com una passió personal“.

L’oportunitat de participar en l’Olimpíada Matemàtica d’àmbit estatal li va permetre a Jordi Beltrà conèixer a d’altres joves que “els agradaven les mateixes coses, amb gustos similars, gent molt intel·ligent. Gent que ens enteníem entre nosaltres” i estaven allí, apunta, “perquè els agradaven les matemàtiques” i no perquè ambicionaren una medalla, com en el seu cas. Per això, descriu l’experiència com “molt agradable”.

La professora de matemàtiques coincidix a qualificar l’ambient de “molt xulo” perquè, comenta que l’alumnat s’enfronta a “problemes que necessiten una estratègia i necessiten que ells es calfen prou el cap. No són gens immediats” per això expressa que “està xulo vore que disfruten d’això”. En esta ocasió, descriu com es podia notar en les cares dels participants “molta il·lusió” del lloc on havien arribat, perquè “arribar allí ja és tot un orgull i una alegria”, conclou Àngels Pascual.

Després d’esta fita, el següent repte per a Jordi Beltrà Alentado és superar, amb la nota suficient, les proves d’accés a la universitat i poder cursar el doble grau de Matemàtiques i Física perquè “és el que a mi m’agrada i el que vull estudiar”.