Isabel Garcia Canet presenta a Pego ‘Els afores’, Premi Octubre Vicent Andrés Estellés 2024
De la mà de Dones Cabal este divendres 26 de setembre,a les 20h., la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ s’omplirà de versos. El viatge pels afores ha permés a la poeta pegolina travessar territoris coneguts i desconeguts, mirar-los des d’una perspectiva nova, una oportunitat per «assimilar-los per retrobar-nos en un territori que ja no és essencialment perifèric sinó amalgama de temes».
_____________________
La poeta pegolina Isabel Garcia Canet volia que ‘Els Afores’ es presentara al seu poble a la tardor i així serà. De la mà de Dones Cabal este divendres la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ acull l’acte de presentació, a les 20h. Garcia Canet estarà acompanyada de l’escriptor Tomàs Llopis i Guardiola i del rapsode Joan Femenia.
‘Els Afores’ d’Isabel Garcia Canet, Premi Vicent Andrés Estellés 2024 ha estat un viatge que ha permés la poeta pegolina travessar territoris coneguts i desconeguts, mirar-los des d’una perspectiva nova, una oportunitat per «assimilar-los per retrobar-nos en un territori que ja no és essencialment perifèric sinó amalgama de temes» com «la llengua, les arrels de la unitat lingüística; tres poemes dedicats a una amiga que patix càncer per visibilitzar-lo», explica. I continua afegint que altres poemes reflectixen «un valor per l’amistat important» i com esta apareix en qualsevol moment perquè, «de vegades les millors amigues les fem en una edat adulta». Assenyala la poeta, que també inclou en ‘Els afores’ «el feminisme i la cura», «l’educació, la família, les propietats fràgils, tant les nostres propietats materials com les que no ho són tant». 
Un ventall ampli de temes que desplega en 38 poemes distribuïts en dos parts a ‘Els afores’. Un poemari amb un llenguatge clar, divers, pròxim i que transmet profunditat i maduresa. Durant tot el poemari la pegolina juga amb els versos, per això trobarem «poemes més críptics on elabore un llenguatge diferent, com per exemple en Reciclatge que parle del mateix llenguatge com si este fora orgànic i es poguera reciclar», però també hi ha «poemes amb més ritme». Tot conjugat perquè fluïsca la «diversitat de temes» que travessen ‘Els afores’.
Entén Isabel Garcia Canet que «allò que està en el nostre entorn més immediat constitueix el nostre trajecte vital i més humà, el nostre procés, malgrat que siga llunyà, forma i forja orgànicament i cognitiva la nostra identitat». Per això, segons la poeta «la perifèria som nosaltres mateixa i arribar al nostre centre d’autoconeixement i, de ser súper sincer amb nosaltres i amb la resta, amb tots els temes que abracen la vida […], és una mica difícil».
Però l’entorn polièdric en el qual vivim i ens movem ens modela i ens impedix, en certa manera, culminar en «aquell centre al qual mai no arribem del tot, el del propi llenguatge, perquè el llenguatge el fem habitant-lo, com el de les emocions nostres i dels altres, com la mateixa poesia, el fet poètic, les paraules, la paraula», sentencia Garcia Canet.