Inma Femenía, Premi Jo Dona 2026 destaca que “és des d’ací [Pego] des d’on mire el món i aquesta és la mirada que sempre m’acompanya”

És per això que divendres se sentia “molt emocionada” en rebre un reconeixement que li arriba des del poble que l’ha vista nàixer i donar els primers passos artístics. Inma Femenía ressalta la “gran influència” del professorat atès que “moltes vegades són els primers que ens ajuden a despertar la mirada”. Així mateix, l’artista visual destaca la llibertat per escollir deixada pels seus pares, tot i que el camí de l’art no ha estat fàcil. No obstant això, conclou Inma Femenía que “eixa confiança és llibertat”.
_______________

La música de dos compositores anglosaxones va marcar els primers compassos de la cerimònia de lliurament del Premi Jo Dona a Pego divendres a la vesprada. El pianista Ferran Ferrando, va triar Susanne Hoffs i el seu reconegudíssim ‘Eternal Flame’ per a traslladar al públic present el caliu de la composició i trencar el gel dels primers moments.

Molt emocionada se sentia Inma Femenía durant l’acte de lliurament del Premi Jo Dona que la reconeixia no només per la seua trajectòria, sinó i sobretot, per allò que com a “dona representa, a la seua manera d’estar en el món, a la seua capacitat d’obrir camins on abans no hi havia”, indicava la regidora d’Igualtat. Paula Orihuel subratllava que “en un àmbit com l’art contemporani destacar, mantindre una veu pròpia i consolidar-se no és una casualitat. És fruit de la determinació, de la convicció i de la valentia”.

Concretant en la guardonada, Paula Orihuel descrivia que “Inma representa eixa dona que no demana permís per a crear, que no es fa menuda per a encaixar, que defensa la seua mirada, fermesa i sensibilitat alhora. Representa la dona que ocupa espais, que aporta pensaments, que genera discurs i que transforma la manera de mirar.” Unes accions i unes actituds davant la vida i l’art que, assevera la regidora d’Igualtat que “això és molt més que fer art, és obrir portes”.

La mirada de la seua mentora Vicenta Pérez

Vicenta Pérez, la seua professora de plàstica durant l’ESO i ara amiga, va ser l’escollida per Inma Femenía per acostar-la al públic. Una decisió que a Vicenta la va fer “molt feliç” perquè confessa que fa anys que Inma està entre les “persones preferides” de la seua vida. La descriu com “pura llum, pura coherència i consciència”. A més, Inma Fememía representa “la bellesa en totes les seues formes” per a la seua mentora.

Quan la relació entre professora i alumna va canviar d’estatus i va passar a ser d’amiga a amiga, la relació s’ha basat en la “qualitat de les trobades”. En elles Inma l’ha portada a “reflexionar” sobre la pròpia vida perquè “la teua manera de viure i de veure és molt genuïna”, expressava Vicenta Pérez.

“Has construït el teu camí amb una veu pròpia molt clara”, afirma Pérez. La professora de plàstica fa constar que “des de ben jove Inma ja tenia una manera especial de mirar la llum i el color” al que s’afegix que “els seus primers reconeixements com el premi del Certament de Pintura ‘Vila de Pego’ ja mostraven el seu compromís amb la creació”.

No obstant això, “Berlín al 2013 va marcar un abans i un després”, assenyala Vicenta Pérez. Afegix que “allí va explorar com el món digital i el material podien dialogar amb la llum obrint noves possibilitats al llenguatge artístic”. En tornar l’obra d’Inma Femenía “es va consolidar en espais de referència com l’IVAM, el teatre del Liceu de Barcelona o Bombas Gens”.

Una consolidació artística que ha permès que les seues obres traspassen fronteres i siguen exposades a Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Portugal o Colòmbia arribant a un públic internacional. Fruit del treball “rigorós” i la seua “mirada única” s’han transformat en reconeixements com el Senyera d’Arts Visuals

Es detenia Vicenta Pérez en l’obra dels “espills que redirigixen la llum cap a les ombres, cap a racons que mai havien estat il·luminats”. Una creació que qualificava de “poètica” alhora que la feia reflexionar sobre “tot allò que moltes vegades preferim no mirar, les nostres pròpies ombres com a individus i com a societat”. Defensava Pérez que “no hauríem de deixar de mirar els horrors que estan passant al món: les guerres, les injustícies, el sofriment de tantes persones que veiem des de lluny”.

En este món amb cada vegada més racons foscos, calen mirades que il·luminen, ve a dir Vicenta Pérez. Ella expressa així que “la llum, l’amor i la consciència són essencials i necessitem espais que ens facen respirar i mantenir l’esperança”. Per tot això, assevera que les obres d’Inma Femenía són “tan necessàries: perquè il·luminen i embelleixen el món”.

“El camí de l’art t’atrapa” diu Imna Femenía

Inma Femenía ressalta la “gran influència” del professorat atès que “moltes vegades són els primers que ens ajuden a despertar la mirada” i d’ahí l’elecció d’una persona que l’ha marcada en el seu camí artístic, Vicenta Pérez com a mentora en este acte. Així mateix, l’artista visual destaca la llibertat que sa mare i son pare li van donar per escollir allò que volia estudiar i al que volia dedicar-se, tot i que el camí de l’art no ha estat fàcil, confessa. No obstant això, conclou Inma Femenía que “eixa confiança és llibertat”.

El món de l’art no és un camí de roses, tot i l’expressivitat que permet, fer-se un nom i poder reeixir no és fàcil. Per això, expressa Inma Femenía que “dedicar-se a l’art és un camí d’esforç, d’hores invisibles, de dubtes i de renúncies, de coses que deixes a banda”. No obstant això, recórrer-lo i ser-hi constant permet transitar per “un camí que t’atrapa i del que aprens constantment”. Entre d’altres coses, “t’ensenya a escoltar, a observar, a ser pacient”.

“L’art té un poder enorme sobre les emocions i els sentits”, tant que pot “transformar la manera com mirem, com sentim i entenem el món”, afirma Femenía. Confessa que l’art li ha regalat “una manera de viure, de pensar i de relacionar-me amb els altres” pel que sempre hi estarà agraïda.

“Estar en el món de l’art m’ha donat molt, però sobretot m’ha ajudat a construir-me com a persona. M’ha ensenyat el valor de la consciència i la constància, de la sensibilitat, del compromís i de la responsabilitat. Amb allò en el que fas i en el que vius”, manifesta Inma Femenía.

L’art és part d’ella i per això expressa que el Premi Jo Dona no el sent només com un reconeixement a la trajectòria professional, sinó també “com un reconeixement a la dona que sóc”. Un premi que la representa a ella, però també a moltes altres dones, “a les que cuiden famílies, les que eduquen, les que treballen en oficines o en botigues, les que obrin camí cada dia”. Dones a les quals definix com a “fortes però també fràgils” que és on rau eixa fortalesa.

“La importància de confiar en una mateixa i defensar allò que es mou per dins”, és el missatge que Inma Femenía vol que la gent retinga. Indica que “no ha sigut fàcil, no ha sigut immediat” però ella ha tingut la sort d’enamorar-se de l’art. Una circumstància que li donat “una manera de viure i uns valors que m’acompanyen cada dia” i que agraïa especialment “a les dones que m’han precedit” referint-se a les seues àvies i a sa mare. Un agraïment que deixa la porta a les dones que “vindran”.