Francesc Escrivà i Estruch, “el genearca” dels senyors de Favara i Benirredrà, veïns de Pego durant el segle dèsset

La família Escrivà, originària de la Font d’En Carrós, va sembrar profundes arrels al nostre municipi a través del casament d’en Francesc Escrivà amb una pegolina. El pare d’ell, Joan Escrivà, fill de llaurador, dona els primers passos en l’ascens social de la família perquè ja a principis del segle XVI “apareix com un home de negocis“, aconseguint doblar el seu patrimoni en dos dècades. És el que va explicar el doctor en Història Moderna, Frederic Barber, en la conferència inaugural de les IX Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufe, organitzada per l’arxiu municipal, a la Casa de Cultura de Pego.


__________________

La família Escrivà va protagonitzar la primera conferència de les IX Jornades d’Estudis Carmen Giner Bolufer que es van celebrar a la Casa de Cultura de Pego el passat 26 i 28 de novembre. Originària de la Font d’En Carròs, va ser “una família molt poderosa, segurament una de les més poderoses de Pego en la segona meitat del segle XVII“ perquè “tenien poder econòmic, sobretot, però també tenien poder social“. Un tercer poder que està encara per estudiar és el polític, tot i que el doctor en Història Moderna, Frederic Barber Castellà, intuïx que el tenien.

De la Font d’En Carrós Joan Escrivà, el pare del protagonista de la primera conferència de les Jornades d’Estudis Carmel Giner, es va mudar a Beniarjó arran de l’expulsió dels moriscos el 1609. Allí va poder adquirir bons immobles i terrenys. De fet, els documents de l’època acrediten que, tot i ser fill d’un llaurador, “apareix com un home de negocis“. En 20 anys va aconseguir doblar el seu patrimoni inicial i, per tant, “senta els fonaments de la família perquè puguen enlairar-se“, descriu Frederic Barber.

Joan Escrivà mor a Beniarjó, però el seu fill primogènit, Francesc Escrivà i Estruch “ja fa anys que viu a Pego“, sent la primera generació d’esta família que viu a la localitat. Per al doctor en Història Moderna, Francesc Escrivà és “el genearca“, el cap de la nissaga familiar, qui “crea la base del patrimoni i la base de l’ascens social“ de la seua descendència.

Francesc Escrivà i Estruch, que va nàixer al voltant del 1610 (la data no està clara) i va morir el 1677, va viure pràcticament tota la seua vida a Pego i va faltar al poble. Des de ben prompte apareix “com a ciutadà de Pego“, detalla l’historiador. Aclarix que per a ser-ho s’havia de “tindre un nivell de riquesa” important i s’havia d’haver ocupat alguna “magistratura municipal“, dos paràmetres que complix el personatge.

Els primers contactes que es tenen de Francesc Escrivà a Pego són de 1644 quan compra una “sèrie de cases i de finques rústiques per valor de 3.440 lliures” que, per al moment en que es produïxen les adquisicions, “són molts diners”. Esta elevada inversió de Francesc Escrivà indica que “ja està establert a Pego i vol quedar-se ací“.

El 1650 trobem “el fet cabdal” de la vida de Francesc Escrivà a Pego i és que contrau matrimoni amb la pegolina Càndida Ferrando, filla de Vicent Ferrando, que havia estat un agent el duc de Gandia a Pego, la persona que té més poder a la baronia de Pego. Un matrimoni, clarament, de conveniència.

Francesc Escrivà, com a ciutadà de Pego, va comprar dos senyories, la de Favara i la de Benirredrà. Era una manera d’accedir a la noblesa, tot i que no sempre s’aconseguia. No obstant això, amb la compra s‘aconseguia ser senyor de vassalls, el que “posava en contacte directe amb la noblesa“, apunta Francesc Barber. Finalment, però, en el cas que ens ocupa, Francesc Escrivà sí que accedirà a la noblesa, serà noble de privilegi “perquè compra una dignitat“. Escriviu al rei, a través del “Consell d’Aragó, que és l’intermediari, primer demanant un títol de cavaller i després en demana un de noble“.

Així es complix el que afirma el doctor en Història Moderna, “els Escrivà aconseguiran esdevenir cavallers sense tenir ascendència noble ni cap passat gloriós o full de serveis“. Frederic Barber també assevera que “la trajectòria històrica dels Escrivà ens ha permès il·luminar aspectes claus del canvi i la mobilitat social, podent estudiar al detall les diferents estratègies, processos i adaptacions duts a terme per les diferents generacions per tal de perpetuar-se en la seu posició de privilegi i poder” durant els segles XVI i XVII.