Ràdio Pego

107.8FM sempre amb tu

FACEBOOK INSTAGRAM X ESCOLTA'NS

Notícies
Programes
Microespais
Qui som
Contacte
Tarifes RP

Centre

Recuperació de sendes

Senderisme, Voluntariat. Activitat oberta a tot aquell que vulga col·laborar en el treball de recuperació de les nostres muntanyes.

Read more

La ràdio al Facebook

Facebook Ràdio Pego

Ràdio Pego

4 dies enrere

Des de la Tourist Info de Pego i Les Valls sempre ens donen idees per ocupar en nostre temps lliure d'una manera interessant i enriquidora.Venen dies de molta activitat i tràfec, i també un poc de pluja.Si, pel que siga, vos fallen els plans que teníeu previstos, sempre podeu passejar per Pego.Ací vos deixem algunes de les curiositats que ofereixen els carrers, i potser hi ha detalls que desconeixíeu:Del patrimoni religiós pegolí:• El misteri de la Doble Verònica (dins de l'església de l'Assumpció): és una peça única a Europa del segle XV que va estar exposada de manera comuna fins que un expert alemany va advertir del seu valor incalculable; des d'aleshores es guarda amb mesures d'alta seguretat.Per tots els carrers del poble:• Les "Cares d'Aigua" com a amulets: no sols servien per a evitar humitats, sinó que es creia que estes cares de ferro colat protegien les cases del "mal d'ull" i les males energies.Al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva:• La reintroducció de l'arròs Bombó: una varietat que va deixar de cultivar-se en 1976 i que va ser recuperada per productors locals en 2016, retornant a la Marjal una part de la seua identitat agrícola perduda.Sobre el passat:• Arqueologia baix dels teus peus: en les excavacions de 2007 es van descobrir cementeris musulmans i cristians quasi junts, diferenciant-se simplement per l'orientació dels cossos (cap a l'Est els musulmans i cap a l'Oest els cristians).Llocs que ja no existeixen:• L'origen de la Casa de Cultura: no és un edifici dissenyat d'una peça, sinó que va nàixer en tapar un antic carreró (el de Santa Coloma) per a unir dos cases del cavaller de Jaume II Guillem de Santa Coloma. ... Veure mesVeure menys

Veure al Facebook

· Comparteix

Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email

Ràdio Pego

4 dies enrere

"Anita Giner cobrava 600 pessetes a la setmana" durant el rodatge de 'Moros y Cristianos' La dada ens la dona l'arxiver municipal, Joan Miquel Almela. Esta pel·lícula dirigida per Maximilià Thous el 1926 no va arribar a acabar-se ni a estrenar-se per problemes financers. Amb motiu del centenari de la pel·lícula, la Filmoteca Valenciana té prevista una projecció de 'Moros y Cristianos' per a finals d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia del Patrimoni Audiovisual. Amb l'excusa, hem volgut saber més de l'estrella del cine mut._________________La història d'Anita Giner està "plena de silencis", afirma l'arxiver de l' Ajuntament de Pego, Joan Miquel Almela. És autor de la monografia 'Anita Giner. L'estrela del cinema valencià dels anys vint', que es presentava el passat 14 de març a Benalí, el poble on esta exitosa actriu del cinema mut va viure en l'última etapa de la seua vida. Ella era natural de Vilallonga, però, una tia estava casada a Benialí i allí va passar moltes estones, creant un vincle directe amb el nucli urbà, a l'altre costat de la serra. La recuperem ara perquè ahir ens arribava que l’Institut Valencià de Cultura, a través de l’Arxiu Gràfic de la Filmoteca Valenciana, ha col·laborat en l’edició d'esta monografia, de l’historiador i arxiver Joan Miquel Almela, publicat per l’ Ajuntament de la Vall de Gallinera i la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera. El projecte de la monografia naix, explica Almela, arran d'una biografia publicada ja fa uns anys enrere, en el marc de la galeria de personatges recollida als llibres de Festes de Pego. Una biografia que va donar pas a la comunicació continua entre l'arxiver i gent de la Vall de Gallinera. Una relació que no s'ha trencat des d'aleshores i que ha donat com a fruit, entre altres, el llibre 'Anita Giner. L'estrela del cinema valencià dels anys vint'.Anita Giner se'n va a estudiar Batxillerat a València i allí, durant eixa etapa, l'escriptor i director Maximilià Thous es creua en la seua trajectòria. Reconeix qui està al capdavant de l' Arxiu Municipal de Pego que "no sé sap com, ni de quina manera va passar allò, però Anita Giner va allí a provar com actriu" per a la pel·lícula 'La Dolorosa' que el 1924 està dirigint Thous i aconseguix el paper protagonista. En el seu debut a la gran pantalla Anita Giner triomfa i esdevé l’actriu revelació del cine valencià de l’època. Ressalta Almela que "des d'aleshores es convertix en una actriu, sense haver tingut cap ensenyament ni res".Maximilià Thous va apadrinar Anita Giner, amb qui va comptar com a actriu protagonista, en altres pel·lícules com 'La alegría del batallón' (1924), 'Nit d’Albaes' (1925) i Thous va mantindre la seua col·laboració amb ella en 'Moros y cristianos' (1926), una ambiciosa producció que barrejava fantasiosos passatges històrics amb elements folklòrics propis del drama rural. Per desgràcia, la pel·lícula no va arribar a acabar-se ni a estrenar-se per problemes financers, romanent desapareguda -o oculta- l'única còpia de la pel·lícula fins a la seua recuperació el 1993, gràcies als hereus de Thous. Esta va ser restaurada per l'Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana en el laboratori L’Immagine Ritrovata de Bolonya. Amb motiu del centenari de la pel·lícula, IVC La Filmoteca Valenciana té prevista una projecció de 'Moros y Cristianos' per a finals d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia del Patrimoni Audiovisual.Després de tres anys allunyada de la pantalla, Anita Giner va reaparéixer en un paper secundari en la producció catalana L’auca del senyor Esteve (1929). La pel·lícula va ser un fracàs i Giner no va tornar a aparéixer en el cine. Això provoca que es perda de nou el seu rastre, "no sabem si va acabar batxillerat, si va seguir estudiant, quins estudis va fer o si no tenia estudis", assenyala Almela. Es recupera la pista d'Anita Giner el 1936. Se sap que aleshores "està a un hospital a Conca de les brigades internacionals d'Anglaterra. Allí coneix a un comunista anglés, un poc més major que ella, Frank Ayres, un dels fundadors del partit comunista anglès. S'enamoren i, veient que s'acaba la guerra i han d'exiliar-se, ho fan a Londres", relata l'arxiver pegolí. Amb esta decisió, es torna a perdre el rastre d'Anita Giner. Es recuperen algunes dades arran "d'unes memòries de Nan Green, una comunista anglesa" administradora de l'hospital on treballaven Ayres i Giner a Conca, amb la que es va forjar una forta amistat. Tanta que van arribar a viure junts. A finals dels anys 60 del segle passat la parella decidix traslladar-se a França, on viu la germana d'Anita, Consuelo Giner. No obstant, en estar a prop dels Pirineus el clima fred no els agrada i "a última hora decidixen recalar a Benialí", on es muden cap al 1968/69, fins a la mort. Anita Giner ho faria el 26 de febrer de 1974. A Benialí van viure al número 22 del carrer de la Plaça, en una casa que els va deixar el seu cosí Paco Pavia Giner. Allí, Frank i Anita van fer una vida tranquil·la, passejant a sovint, jugant al dòmino al bar... Anita Giner, com explicava Almela, se'n va anar a València a estudiar, el que no era habitual a l'època. Ho va poder fer perquè la seua família és "una família burgesa, una família rica de Vilallonga". De fet, tenien una de les cases més grans del poble. Una riquesa, però, que "va disminuint perquè són 12 fills i els pares d'Anita es casen sense el consentiment patern", desvela Almela.Per a l'elaboració del llibre 'Anita Giner. L'estrela del cinema valencià dels anys vint' Joan Miquel Almela comptava amb "molt de material recopilat [...] de coses que ja estaven publicades o de la família o d'estudis a l'hemeroteca". A més, "una part important de les imatges me les va proporcionar la filla de la que cuidava a Consuelo i a Anita". Una dona que, subratlla Almela, l'ha "ajudat moltíssim amb el material i amb la informació". També van contactar amb la Filmoteca de València. Ressalta Almela la importància del "material documental" com els comptes de les pel·lícules. Posa com a exemple la comptabilitat de 'Moros y Cristianos', on es veu que cobrava el cos actoral. A l'arxiver municipal li va "sobtar molt que Anita Giner era la que més cobrava [...] 600 pessetes a la setmana, que per a l'època és una barbaritat", afirma. Contextualitza que "ací les dones que treballaven en la taronja cobraven 75 pessetes al mes". Deixa clar que un rodatge tenia una temporalitat curta, d'un a dos mesos i que, per tant, estem parlant d'un sou que "no era fix, anual, però eren molts diners 600 pessetes a la setmana".Hi ha material, hi ha imatges, però "per a fer una biografia es necessiten moltes més coses", manifesta l'historiador i arxiver pegolí. Afegix que un entrebanc en el cas d'Anita Giner i Maria Cambrils és la falta de descendència. Per això Almela definix que "estes històries estan fetes a partir de silencis" i deixen obertes moltes preguntes sense resposta. ... Veure mesVeure menys

Veure al Facebook

· Comparteix

Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email

Ràdio Pego

5 dies enrere

Les Sorts Púrpures esdevé "una xarxa de dones que es reconeixen, s'escolten i es fan visibles"És una de les definicions de la regidora d'Igualtat que ha impulsat la publicació que arriba enguany a la seua tercera edició, conservant cinc seccions que inclouen com a novetat 'La dona en la implicació de la festa', un aspecte que es va tractar durant la presentació amb algunes de les protagonistes de 2026: Ana Bernabeu Sendra, música component de la Xaranga Contracant; Merche Franqueza Sanchis, Ambaixadora 2026 per la Filà Templaries i Rosa Sastre Sala, fallera major de Pego més veterana. _____________________Dissabte passat es presentava a Pego la tercera edició de la revista Les Sorts Púrpures. Esta va nàixer "amb una idea senzilla" que "va creixent, evolucionant i, sobretot, demostrant que a Pego les dones tenim molt a dir i molt a compartir", afirma la regidora d'Igualtat de l' Ajuntament de Pego, Paula Orihuel Espinos. L'objectiu del projecte ha estat des del principi "donar veu a dones de Pego, posar en valor experiències reals, coneixements, trajectòries i vivències que moltes vegades passen desapercebudes, però que en realitat són imprescindibles per a entendre qui som com a poble". Afirma Paula Orihuel que "cada any ens costa més triar, perquè a Pego hi ha moltíssimes dones amb recorreguts, vivències i coneixements que mereixerien aparèixer". Cadascuna de les protagonistes d'esta nova edició representa "un manera diferent de construir poble" i aporta riquesa social a la comunitat pegolina.La revista manté un format amb cinc seccions distintes. Algunes repetixen com la dedicada al Premi Jo Dona, on trobem Inma Femenía. Ressalta la responsable d'Igualtat que "la seua trajectòria dins de l'art contemporani parla de talent, de mirada pròpia i d'ua menera molt particular d'entendre la llum, els materials i el món que ens envolta". En este apartat també es recupera "la veu de Lorena Siscar Pascual" amb una entrevista per "saber com es viu continuar obrint camí en un món tan tradicionalment masculinitzat com el tir i arrossegament". També es manté la secció de Salut i Benestar que en esta ocasió porta a primer plànol a "professionals que moltes vegades estan presents en moments essecials de les nostres vides", com per exemple "les professionals del Centre de Salut de Pego i les Valls que apareixen a través de la veu de Dolo" Pérez Estela, coordinadora d'infermeria de la zona bàsica de Pego i les Valls. Destaca d'ella Paula Orihuel que "és l'exemple d'una dona compromesa amb la salut i el benestar del seu poble. Des de la seua tasca d'infermera, treballa cada dia per cuidar, previndre i millorar la qualitat de vida de les persones". A la secció també trobem Xaro Sastre Durbà, esteticien, que "recorda que cuidar la pell és també cuidar-nos per dins. Amb una mirada professionals i propera, acompanya cada dona a entendre i estimar la seua pell en cada etapa". Les acompanyen les farmacèutiques María José i Anna Llorca que, "com a germanes, treballen amb una complicitat especial que es traduïx en uan atenció més humana i propera". Les dues entenen "la farmàcia com molt més que dispensar medicaments: és escoltar, orientar i acompanyar cada persona".De la primera edició es recupera la secció dedicada a negocis i professions, on en 2026 es recullen les mirades i trajectòries de "dones que construïxen des del treball diari". És el cas de Sandrine Bolufer Sastre, directora de l'Hotel La Marsellesa, qui "ha recorrregut el món sense oblidar mai d'on ve. Entre ciutats i experiències, ha crescut amb determinació. Però el més especial és el seu retorn, el moment de tornar a casa i tancar el cercle", apunta la regidora d'Igualtat.Completen la secció una veterana, Adriana Pastor Navarro, gerent jubilada d' Adriana MODA', al cor del poble, a la plaça de l'Ajuntament. Una dona amb "tota una vida de dedicació, esforç i proximitat al nostre poble. Després d'anys al capdavant del seu negoci, arriba a la jubilació com qui tanca una etapa plena i ben viscuda", assegura Paula Orihuel. La fotogràfa polonesa Małgorzata Wakuluk "ha trobar en Pego molt més que un lloc: una nova manera de viure i de mirar el món. A través de la seua càmera, descobreix la bellesa de les coses senzilles", descriu Orihuel. En la tercera edició de Les Sorts Púrpures s'incorporen dos noves temàtiques. D'una banda, Esport, un àmbit amb molta activitat i diverses promeses que dediquen moltes hores a practicar la modalitat triada. La primera és la jove Sandra Frau García, jugadora de bàsquet que, des del 17 anys viu als Estats Units, per créixer esportivament i personal. Ella "representa molt bé eixa joventut que assumeix reptes grans amb una naturalitat admirable" i afegix Paula Orihuel que "darrere del seu recorregut hi ha esforç, disciplina i moltes decisions valentes". Hi coneixem més sobre Diana Franqueza Robles, triatleta, apassionada per l'atletisme, la natació i la bicicleta de carretera des del 43 anys, tot i que l'esport sempre ha format part del seu dia a dia. Està inclosa en la revista "perquè ens agrada molt mostrar dones que trenquen la idea que hi ha edats per començar coses noves. Ella és un exemple molt clar que sempre es pot continuar avançant", destaca la regidora d'Igualtat. Sumem Eva Morera Folqués, mestra de ball de noves generacions, incansable i imaginativa per crear coreografies adaptades a cada grup i espectacle. Eva és una de les escollides enguany "perquè moltes vegades transformar també és fer-ho des d'espais quotidians, a través del moviment, del ball i de l'acompanyament a moltes generacions", ressalta Orihuel. L'últim apartat que inclou com a novetat la tercera edició de Les Sorts Púrpures és la Festa, concretament 'La dona en la implicació de la festa' perquè "interessava preguntar-nos com s'ha viscut sent dona en cada moment", assenyal la regidora d'Igualtat. Per aconseguir-ho han seleccionat diferents generacions i distints àmbits. Així, a la secció trobem Ainhoa Alentado Alemany, quinta del 2008; quatre músiques components de la Xaranga Contracant com són: Alba Bernabeu i Ana Bernabeu Sendra, Rocío Rísquez Giménez i Marta Pérez Mengual. Com a representant dels Moros i Cristians Pego, descobrim la primera Ambaixadora de Pego, la templària Merche Franqueza Sanchis i representant el món de les Falles, una històrica, Rosa Sastre Sala, fallera major més veterana de Pego.Com Pego és un poble fester per naturalesa, la regidoria d'Igualtat va considerar interessant plantejar una taula rodona sobre eixa evolució de la dona en el món de la festa, convidant a pujar a l'escenari a Rosa Sastre, Merche Franqueza i Ana Bernabeu. A la pregunta sobre quin paper tenien les dones a la festa quan cadascuna d'elles era jove i si la seua participació estava tan normalitzada com ara. Rosa Sastre Sala és contundent "no", afegint que "la dona era de segon, la que treballava a la fosca". A diferència d'ara, "que la dona és una més". Una situació que descrivia la veterana fallera com a "molt bonica". Ressaltava també el fet que a les comissions falleres no s'hi troba, en solitari una "presidenta", sinó que hi ha sempre president i presidenta. Ens hem de remuntar al 1973 per a trobar a Pego la primera presidenta d'una comissió fallera. Rosa Sastre ha sigut fallera major, però també presidenta de la seua comissió. Explica que després d'uns ans exercint el càrrec, a la dècada dels 80, es va dirigira a la Junta Centra Fallera de València perquè reconegueren oficialment les Falles de Pego. La reacció que s'hi va trobar no se l'hagués imaginat mai. No la reconeixien com a presidenta. Anècdotes com esta donen una idea de com d'avançat està Pego en relació a qüestions d'igualtat festera. Un exemple clar el trobem als Moros i Cristians. A diferència d'Alcoi, que fins al 1998 no va desfilar la primera dona i no és fins a 2015 quan comença a participar de manera rellevant en la Festa. A Pego quan es van incorporar a la festa, també ho van fer a la roda de capitanies. Ho testimonia l'Ambaixadora 2026, Merche Franqueza Sanchis.Les festes sense música no serien el que són. Els dona alegria i els marca el ritme. L'experiència d'Ana Bernabeu és interessant perquè el seu instrument solen tocar-lo homes, el trombó. No obstant això, afirma que cada vegada les xarangues estan més equilibrades, com també l'elecció d'instruments. Podem concloure que la Festa a Pego, siga quina siga, ha evolucionat al llarg dels anys i s’ha adaptat als canvis socials que han permès la integració de la dona en totes les esferes de la vida social, cultural, laboral i festera (tot i que no sempre al ritme que ens agradaria).Al llarg dels anys les dones sempre han estat ahí, tot i que anys enrere estigueren en un segon o tercer plànols, sempre hi han estat presents, fent possible que la Festa tirara avant, que les rodes del carro es desplaçaren com la seda. Però eixe esforç és de justícia que es reconega com cal, que se situe en primer plànol i es valore adequadament. Perquè, com diu la dita, allò que no es veu, que no es conta és com si no existira. ... Veure mesVeure menys

Veure al Facebook

· Comparteix

Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email

Últims Podcasts RP

- Programes -

Informatiu 16.04.2026 (40,4 MB)
Kilometre 0 14.04.2026 (78,7 MB)
Entre Nosaltres Estiuetjar aillats. El pont del Tonyinero II 14.04.2026 (60,0 MB)
Ferrando 14.04.2026 (75,6 MB)
Informatiu 15.04.2026 (23,8 MB)
Informatiu 14.04.2026 (40,6 MB)
Informatiu 08.04.2026 (40,6 MB)
L’hora del blues 02.04.2026 (76,7 MB)
La mosca 02.04.2026 (77,4 MB)

Últims Podcasts RP

- Microespais -

Un país d’històries – El monarca es una canya – pgr19 (10,3 MB)
Les Sorts Púrpures – Elvira Cambrils pgr11 (77,0 MB)
Amadem 15.04.2026 (5,1 MB)
Arran de terra – el nispro pgr10 T3 (9,8 MB)
Va de vi – Estabilitzar el vi o trobar lequilibri – pgr24 T3 (12,1 MB)
Un país d’històries – El fil roig – pgr18 (12,5 MB)
Les Sorts Púrpures – La xata merenguera pgr10 (73,0 MB)
Amadem 01.04.2026 (9,2 MB)
Va de vi – El vermut del remei al marqueting – pgr23 T3 (10,7 MB)

+34 691 022 333

escut_ajuntament

AJUNTAMENT DE PEGO

© 2016 Ràdio Pego - Plaça del mercat, 13 - 03780 Pego (Alacant)
Tel: 96 640 02 12 - Email: radiopego@pego.org