‘Enllà els meus ulls’, la cançó homenatge de Jaume Ginestar i Enric Moll, veu hui la llum acompanyada d’un videoclip

Un treball audiovisual que, asseguren els autors, està «fet amb molta estima, per recordar el 80 aniversari de l’alliberament de Mauthausen» arran d’una història propera, la de Manuel Ginestar, qui va sobreviure al camp d’extermini i va poder tornar a Benimeli.
____________________

Foto de Txin Javier Ruiz
Dos mesos després d’interpretar-se ‘Renàixer de Mauthausen’, un 14 d’abril, al cementeri de Pego en homenatge als republicans i les republicanes represaliats pel franquisme, hui veu la llum la cançó gravada en estudi. Escrita i interpretada per Jaume Ginestar i musicada per Enric Moll, ve acompanyada de videoclip. La peça, finalment titulada Enllà els meus ulls, és un homenatge a la memòria de les víctimes del nazisme i, en especial, a la del seu avantpassat Manuel Ginestar, supervivent del camp d’extermini.

Fa temps, «uns quants anys», que la història que narra la cançó li rondava a Jaume Ginestar. Però no acabava de trobar com «donar-li forma» perquè calia definir el «final que volia» per a una peça tan especial. Les claus per aconseguir filar bé el que volia les ha trobades en la investigació que ha permés «saber més coses de la història de mon tio […] a Mauthausen», explica Ginestar. Però va triar quedar-se amb el que passava ací, al poble, a les dones de la família. Elles, la mare i la germana, continua explicant, «no van saber mai que el fill, el germà, havia eixit de Mauthausen». Un desconeixement que va provocar molta angoixa, que va desaparèixer, malauradament, amb la mort prematura i sense saber que Manuel Ginestar havia sobreviscut.

El procés creatiu d’esta cançó ha estat per a Jaume Ginestar «un treball reconfortant». No obstant això, reconeix que este continua sent un tema incòmode al si de la família. I és que explica que quan li preguntava a son pare alguna cosa del tio, el notava «amb dificultat per a parlar» i una cosa semblant li passava amb la filla de Manuel Ginestar, qui ha inspirat la lletra. Tot i que admet la tristesa que duu aparellada la història, per a Jaume Ginestar l’escriptura, musicalització i gravació del videoclip ha estat un procés positiu.

Ha suposat «traure tota eixa cosa que hi ha ahí dins, no només per a la família, sinó en realitat per a poder-ho extrapolar a la resta de gent que ha patit eixes coses durant la guerra», referint-se a «eixes mares, eixes germanes, eixos pares, eixos fills». Considera el compositor que, «el fet de verbalitzar ajuda molt més a portar-ho», malgrat que admet Ginestar, en rememorar eixe període, que «tot i que haja passat molt de temps sempre veus algunes llàgrimes als ulls».

El videoclip ha estat dirigit per Helga Ambak, qui ha tingut llibertat absoluta per plasmar «l’esperit que volia transmetre la cançó», una vegada coneguda la història, la lletra i la música d’Enllà els meus ulls. Un treball audiovisual que recull «la vida quotidiana de la mare i la germana que estaven al poble sense saber res del fill i germà», explica Jaume Ginestar. Una vida rosegada pel «patiment». Un patiment tan gran, tan present, que va provocar que «emmalaltiren i moriren», relata el cantant. Van morir a l’Hospital General d’Alacant, ciutat on va ser enterrades en una fosa comuna.

Una història trista que porta aparellat el fet que l’absent, l’empresonat, el fill i germà, va aconseguir sobreviure als quatre anys d’internament en el camp d’extermini de Mauthausen. Contrariament a altres casos, Manuel Ginestar va poder tornar al poble i, malauradament, va ser ell qui va haver de visitar la fosa comuna on estan soterrades la mare i la germana. El videoclip, però, ha volgut fugir «d’esta part tan dramàtica», comentava el Jaume Ginestar. Ha volgut reflectir «la vida quotidiana i el pensar constant de la mare i la filla envers el fill i germà, on estaria. I la hipotètica conversa entre la família, la que estava ací i la que estava allà», aprofundix Ginestar. Conclou que, tot i que és obvi que no es pot escapar de la tristesa, no es volia caure en el dramatisme.

Històries semblants a la de Manuel Ginestar hi ha moltes, d’això Jaume Ginestar n’és conscient. Per això Enllà els meus ulls és «una mena de reconeixement a tot eixe patiment dels que estaven a casa, esperant a aquella gent que no sabien on estaven». Aprofitant el 80 aniversari de l’alliberant del camp d’extermini de Mauthausen, Ginestar vol que esta cançó siga «un homenatge en conjunt».

Enllà els meus ulls està escrita i interpretada per Jaume Ginestar, però musicada per Enric Moll. Un treball en equip que ha estat «molt gratificant» perquè, tot i que són tio i nebot, no havien compartit la vessant professional. Jaume Ginestar confessa que el vincle familiar li ha permés «més llibertat per a demanar-li certes coses [a Enric]», però també reconeix que el guitarrista «ha sabut transmetre des del punt de vista musical, les idees que ha anat dient-me al respecte per a donar-li eixa forma final». Resumia Jaume Ginestar que Enric Moll «ha anat creixent en la guitarra i ara dona molt de gust encomanar-li una musicalització».

520 Visites
caenfrde
Hola!!