“Em vaig alegrar moltíssim que aquest any pensaren en mi, pel reconeixement a la trajectòria i, pel valor afegit que comporta tota la simbologia del Premi Jo Dona”, manifesta l’artista visual Inma Femenía

La regidora d’Igualtat explica que des de l’Ajuntament de Pego han decidit reconèixer Inma Femenía davant una trajectòria artística “impactant” i extensa en l’àmbit nacional i internacional. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on també ha cursat un màster oficial en Producció Artística, Inma Femenía concep les seus obres “com situacions obertes” que busquen “generar estats d’atenció i presència, on allò físic i allò intangible conviuen i es tensionen”. En més de 20 anys de trajectòria, l’artista visual pegolina ha estat guardonada amb diversos premis i el seu treball ha sigut adquirit per diferents institucions.
________________

El 8 de març se commemora el Dia de la Dona perquè les desigualtats entre gèneres continuen vigents, per a celebrar-ho són diversos els actes i les mobilitzacions que s’organitzen eixe dia i, a Pego des de fa un temps ençà, les activitats s’estenen al llarg del mes de març. Hi destaca, per damunt de totes, el reconeixement de la trajectòria professional o persona d’alguna dona del municipi. Enguany el Premi Jo Dona ha recaigut en l’artista visual pegolina Inma Femenía, qui durant els últims 20 anys ha sabut cultivar una sòlida trajectòria artística.

Hi ressaltava la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel que se l’ha triada perquè és “una gran artista a nivell internacional” a més de l’àmbit nacional. “Una trajectòria que ens va impactar”, descrivia Orihuel.

El desenvolupament de l’obra d’Inma Femenía té el seu origen en la investigació de la llum com a element primordial de la percepció humana que s’ha reflectit en la pintura al llarg de la seua història: l’experimentació de l’efecte d’un color sobre l’altre, la transparència, la veladura en la construcció dels volums, però sobre la base de suports físics diversos, des de l‘alumini al poliuretà, o projeccions sobre superfícies reflectores, generant efectes lumínics, rebots de llum, imatges que torna a captar en vídeo.

La relació entre la matèria i la percepció visual sempre l’ha atreta i l’ha portada a seguir explorant els seus límits i les seues connexions amb l’àmbit digital. Per això en l’obra de l’artista visual pegolina es poden contemplar sempre els vincles que entrellacen el món virtual i el real, reflectint el seu interès per l’imaginari construït a través de les noves tecnologies, amb la finalitat de qüestionar els límits entre allò natural i allò artificial.

Una trajectòria que abraça més de dos dècades en les quals Inma Femenía ha participat en nombroses exposicions col·lectives nacionals i internacionals com MK2 (Düsseldorf, 2023); MG16 (Colonia, 2022); La Capella de l’Antic Asil (Alcoy, 2021);

The Flat-Massimo Carasi (Milán, 2019); Shede Art Centre (Sichuan, China, 2018) i Praz-Delavallade (París, 2017). A més, ha dut a terme més d’una desena d’exposicions individuals a espais com Max Estrella (Madrid 2023); Bombas Gens Centre d’Art (València, 2020); Centro Párraga (Múrcia, 2016) i en diverses galeries de València.

Però també ha realitzat instal·lacions entre les que destaquen Iris de Foc al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; Aire Magenta a l’IVAM de València; Arc al Cel, una obra permanent en el CaixaForum de València; i Infraleve, exposició individual a Bombas Gens Centre d’Art de València.

Inma Femenía, a més del Premi Jo Dona que rebrà este divendres 6 de març, a les 19h., a la Biblioteca Carmen Alemany Bay, ha rebut altres guardons com el Vila de Pego en la trenta-cinquena edició del Certamen Nacional de Pintura, l’any 2011. El 2009 va aconseguit l’accèssit. El 2017 va ser nominada al Premi The Paulo Cunha e Silvia Art Prize de Porto i eixe mateix any va guanyar el premi Senyera d’Arts Visuals de València.

Cal afegir que el seu treball ha sigut adquirit per institucions com la col·lecció INELCOM, la col·lecció DKV, la Col·lecció José Luis Soler Vila (Bombas Gens), la Generalitat Valenciana, la Fundació ‘La Caixa’ o l’Ajuntament de Pego.

Mirant-ho en perspectiva, Inma Femenía no oblida com d’importants en els seus inicis va ser l’exposició individual Àrea de llum 223m2 (2009) que va muntar al museu d’art de Pego i guanyar el XXXV Vila de Pego, “un certamen que enguany complix 50 anys i és un premi molt consolidat i molt reconegut“. Amb el pas del temps, l’artista visual pegolina sent que “al principi de donar el meu temps a l’art hi havia molta intuïció, moltes ganes de fer i també moltes ganes de trobar la meua pròpia veu“. L’experiència, però, li ha permès “guanyar la consciència de saber el que estàs fent i també la confiança del que estàs fent”.

La llum i el color són essencials en moltes de les propostes d’Inma Femenía. Actualment, l’artista visual està realitzant obra nova en la qual reprèn conceptes dels seus inicis artístics com és “pintar sense pintura i, principalment, sense color“. El considera “un concepte essencial en el que vaig començar i ara estic ampliant i descobrint coses“, però el que també està fent amb esta revisita als orígens és “gaudir de la maduresa de tants anys d’investigació”.

Artísticament parlant, però també personalment, Inma Femenía es troba en “un moment important” perquè explica que està acabant el seu futur estudi. Un espai propi en el qual podrà treballar com se senta més còmoda. Però no només això, ja que admet que “per a un artista sempre l’espai és molt important” i per això està convençuda que este nou pas en la seua trajectòria va a “aportar-me molt” per l’estabilitat que representa per a donar forma a idees i projectes artístics, siguen estos pictòrics, visuals, instal·lacions o projectes escultòrics i peces més íntimes, amb les que també experimenta la pegolina per a expandir la seua investigació cap a nous formats.

Confessa Inma Femenía que la seua pràctica es construïx “a partir d’una investigació constant, guiada per la curiositat i el desig d’ampliar els límits d’allò visible, permetent que cada projecte definisca la seua pròpia forma”. Esta curiositat constant i la indagació permanent permet trobar en l’obra de l’artista pegolina diversitat i riquesa artística.