‘Els Afores’ mostra “una maduresa en el tractament de temes que en els altres [poemaris] no hi ha”, afirma la poeta pegolina Isabel Garcia Canet

Afegix que, el Premi Octubre Vicent Andrés Estellés de Poesia 2024, hi conté “poemes més accessibles per a tot tipus de lectors”, en definitiva “és un llibre més fàcil d’entendre”. Una afirmació que va realitzar durant la distesa presentació del seu darrer poemari junt amb l’escriptor Tomàs Llopis i Guardiola. El rapsode Joan Femenia va donar ales a alguns poemes del llibre d’Isabel Garcia Canet com ‘A Mar’ o ‘L’escola’ perquè volaren per la sala principal de la biblioteca pública. Dones Cabal, que organitzava l’acte, va regalar a Isabel Garcia Canet la recitació de la jove Laia Lamas i de la de la també poeta Maria Dolors Pellicer, mestra i referent d’Isabel. L’acte va tancar amb l’actuació de Jaume Ginestar que va musicar el poema d’Estellés ‘M’aclame a tu’.

___________________

La biblioteca pública municipal divendres 26 de setembre, acabada d’encetar la tardor, es va omplir dels versos de Els Afores, Premi Octubre Vicent Andrés Estellés de Poesia 2024, obra de la pegolina Isabel Garcia Canet.

L’acte, organitzat per Dones Cabal, va tindre l’escriptor Tomàs Llopis com a presentador i introductor al poemari. Tomàs Llopis, com Maria Dolors Pellicer ―també present a la sala—, van ser professor i mestra d’Isabel Garcia Canet. Dos referents per a la poeta i dos docents que van saber veure, des de ben prompte les seues dots. En paraules de Llopis: “Maria Dolors Pellicer i jo coneixem l’antiga i profunda vocació literària i poètica d’Isabel que ve des de la seua infància més tendra i de la seua adolescència”.

Parafrasejava Tomàs Llopis una resposta d’Isabel a un article publicat a la revista El Temps on deia “trobe que sóc poeta”. Una afirmació que la pegolina ampliava explicant que no s’encasella en la poesia, perquè “teatre ja n’he escrit […] i tinc set o huit relats […] i no descarte escriure un llibre de narrativa”; però sobretot es refermava com a poeta.

El sentir-se poeta “és un tret, un caràcter, una forma de sentir i de vore, i un estil i una manera que condiciona molt”, afirmava el presentador. Tomàs Llopis en eixe moment es remuntava a l’any 2007 quan Isabel Garcia Canet guanya el premi Senyoriu Ausiàs March i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb Claustre.

En relació a estos guardons, Llopis va escriure “és evident que Claustre apunta les grans possibilitats d’una autora que tasta influències de diferents poetes com ara Vicent Alonso, Vinyoli o Estellés. Aquesta diversitat dona al llenguatge d’Isabel Garcia un seguit de registres que van des de l’hermetisme fins a l’anti-poeticitat realista des de les connotacions metafísiques a la simple descripció d’un àpat modest. En conclusió, Claustre és un llibre ple de temptatives ben reeixides en molts casos, que demana una continuïtat per tal de perfilar encara més el llenguatge personal d’aquesta poetessa i activista literària”.

Passats els anys, el 2024 Isabel Garcia Canet guanya el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia i “això ja és la consagració com a poeta” i això és “una cosa a celebrar”, manifesta Llopis.

Entre Claustre i Els Afores s’hi troba L’os de la Música, XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot. Tots tres poemaris, segons la mateixa autora “estan lligats per un fil, una poètica contínua i no són llibres independents”. Davant esta afirmació, Llopis apunta que “eixa idea que teníem d’una evolució en la poètica d’Isabel, s’ha mantingut”.

Defensa el catedràtic que “no és cert que Isabel siga una poeta intermitent “perquè des de 2003, quan publica Pell de Serp (finalista al XXVII Premi de Haikus Joan Teixidor de la ciutat d’Olot) no ha parat de crear i publicar poemaris. Tot i que alguns no han tingut la difusió que els correspondria. Una circumstància que té “molt enfadada” a Isabel Garcia Canet. Sobretot respecte a La llum del buit (XI Premi de Poesia Ciutat de Torrent), perquè per a l’autora “és un dels poemaris més potents perquè hi ha poemes […] que m’identifiquen amb les arrels i recull una etapa en què visc a França i hi ha poemes més intimistes […] i del viatge de la maduresa […]“. Poemes que queden invisibilitzats, segons Garcia Canet perquè “l’edició no és bonica i no li donen difusió”.

“A força de premis Isabel reeix i a força de consciència i de treball Isabel escriu”, assevera Tomàs Llopis. Eixa constància dona com a fruit llibres com Els Afores que ens situa “en un lloc des d’on la resta són afores”, el que “planteja la qüestió de la ubicació del jo poètic: on se situa, com veu el món, quin és el seu món, que abasta el seu món. En definitiva és una qüestió d’identitat”, declara Llopis. I confirma Garcia Canet: “és d’identitat el llibre, bàsicament”.

Els primers versos del poema ‘Amiga’, dedicat a la millor amiga de la poeta, una dona vitalista que patix càncer, li servixen a Tomàs Llopis per a expressar que “és difícil traslladar a paraules poètiques un sentiment tan brutal i eixa és la funció del poeta […] que el sentiment arribe al lector a través de la paraula”, una fita que aconseguix amb escreix Isabel Garcia Canet en este poema.

El fil que teixix Isabel Garcia Canet en els seus poemaris germina en els Els Afores, on es pot trobar “una maduresa en el tractament de temes que en els altres [poemaris] no hi ha”. Hi conté “poemes més accessibles per a tot tipus de lectors”. En definitiva i en paraules de l’autora “és un llibre més fàcil d’entendre”.

No obstant això, Els Afores és fidel al tarannà literari de la poeta. Una poesia que “té un llenguatge molt sentit, valent, que arrisca i que reflexiona. Una poesia que a voltes voreja l’assaig perquè és molt reflexiva, però que té un vers molt potent que recorda que estàs llegint poesia”. Eixa observació de Tomàs Llopis, la valida Isabel assegurant que “llig molt d’assaig“.

A Isabel Garcia Canet li agradaria fer una antologia de la seua poesia d’ací a uns anys. Fins que eixe desig esdevinga realitat, de moment, està de gira presentant Els Afores. Alhora, però, està escrivint un altre poemari i, a més, està preparant junt amb l’actriu Lara Salvador i el percussionista Jesús Salvador ‘Chapi’ “una trajectòria per la meua poesia” amb una tria de 14 poemes. L‘espectacle l’estrenaran al Centre Cultural Reina del Cabanyal el pròxim divendres 12 de desembre a les 19h.

Més a prop, a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ el públic present podia comprovar, durant la presentació, el que defensa la poeta pegolina, que “l’art, la música, que la cultura cura”. I ho comprovava, entre d’altres amb la rapsòdia de Joan Femenia que va aconseguir emmudir, encara més si cap, l’auditori per submergir-lo en poemes com ‘A Mar’, ‘L’escola’ i ‘Arrels’.

Dones Cabal va regalar a Isabel Garcia Canet la recitació de la jove Laia Lamas i de la de la també poeta Maria Dolors Pellicer, mestra i referent d’Isabel. L’acte va tancar amb l’actuació de Jaume Ginestar que va musicar el poema d’Estellés ‘M’aclame a tu’.