El retaule de l’Esperança “és una obra de qualitat i un bon exemple de la pintura dels inicis del gòtic internacional”, afirma la doctora en Història de l’Art, Carme Llanes Domingo

Una afirmació que va realitzar durant la conferència impartida en les IX Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer, celebrades a finals del passat mes de novembre, a la Casa de Cultura de Pego. L’obra, atribuïda a Antoni Peris, la va situar “en els inicis del segle XV” dins el gòtic internacional.
______________

Durant la conferència ‘El retaule de la Mare de Déu de l’Esperança de Pego en context: Els inicis del gòtic internacional al País Valencià (1340-1410)’, la doctora en Història de l’Art Carmen Llanes Domingo, va descriure de forma esquemàtica l’obra a analitzar, “una pintura sobre taula, que vol dir que es fa amb fusta acoblada, es posa tot un teixit perquè no es vegen les juntes i al damunt es posa guix i després es dibuixa i es posa el color i el daurat”. Catalogada estilísticament en “el gòtic internacional“, se la situa a “en els inicis del segle XV” i “l’autoria està atribuïda a Antoni Peris“.

En el marc de les IX Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer, organitzades per l’Arxiu Municipal, el passat 28 de novembre Carme Llanes va explicar que “moltes vegades, quan intentem situar la data d’un retaule, és difícil trobar informació directa del moment en què s’està fent”. Del retaule de Pego només ha pogut recopilar dos referències, la d’un pintor i la descripció d’una “cerimònia de bateig d’Abdal·là, un musulmà convers” que va tindre lloc a “l’església parroquial de Santa Maria” de Pego, “el 26 de setembre de 1414”. Apunta la historiadora de l’art que “per la data, no hi ha dubte que a l’interior de la capçalera del temple lluïa el retaule dedicat a la Mare de Déu, que presidia l’acte de la conversió”.

Tot apunta, per com es procedia en l’època de creació del retaule, que este va ser “encomanat pels jurats i els senyors de la vila de Pego“. Esta obra, indica Carme Llanes, “materialitzava un sentiment d’afirmació cristiana i, d’altra banda, de prestigi familiar“. Indica l’experta que, no importa des de quin punt de vista es mire, perquè allò important és que estem davant un patrimoni que ens obri la porta “a conèixer i valorar el nostre passat. És un mirall on aprenem qui som i d’on venim” i ressaltava com de rellevant és que “una col·lectivitat haja estat capaç de mantindre eixe patrimoni”.

El retaule de l’Esperança “és una obra de qualitat i un bon exemple de la pintura dels inicis del gòtic internacional” que ens situa entre el 1390 i 1410. Es tracta d’una bona mostra de la “pintura sobre taula a València”, assenyala la doctora en Història de l’Art. Carme Llanes descriu les característiques d’este estil que es desenvolupa entre finals del segle XIV i principis del segle XV i que representa “formes suaus i elegants”. “Sobre fons daurats, es representen figures normalment allargades, estilitzades, vestides de colors vius, clars i lluents”. A més, “apareix el paisatge […] Per primera vegada apareix representada la naturalesa, encara que siga d’una manera molt subtil”.

Actualment, el retaule de l’Esperança de l’església de l’Assumpció de Pego “consta de 9 taules, tres carrers (línia vertical), un de principal i dos laterals”. L’obra apareix en els primers documents titulada com a ‘La Mare de Déu, Sant Bartomeu i Santa Caterina’, “les tres advocacions completes” que es veuen representades en els tres carrers del retaule, informa Carme Llanes.

El nom amb que ha arribat fins a hui el retaule, ‘de l’Esperança’, ve donat perquè la Mare de Déu “estava embarassada i apareix en la taula principal amb panxeta”. “Representa l’encarnació de Maria”, apunta Llanes Domingo, que també assenyala que “la taula central està dedicada a l’assumpció de la Mare de Déu perquè és la titular de l’església”. Una representació d’eixa assumpció que es deixa entreveure, és a dir, que eixe concepte teològic es representa “de manera simbòlica” en el retaule.

La composició de la pintura és simètrica, amb representació de “figures estilitzades” i “els colors propis del gòtic internacional”, això significa que “la verge sempre va vestida amb un mantell, forro roig i damunt blau, més o menys decorat amb plata”.

Primeres referències del retaule 

Les primeres referències que descriuen el retaule són de principis del segle XX. Una descripció no en prosa, sinó figurativa, ja que es tracta “d’un dibuix fet a mà per un militar, González Simancas, que va vindre a Pego el 1907“. Era un home a qui li van encomanar un catàleg monumental de la província d’Alacant i per això es dedicava a visitar els pobles i dibuixar obres i edificis destacats. No obstant això, es va perdre pràcticament tot el que va realitzar. Afortunadament, però, “s’ha conservat el facsímil de Pego”. Es pot comprovar, en el dibuix de González Simancas que, en aquell moment el retaule conserva encara la predel·la, “el banc on descansen totes les peces”, explica la doctora en Història de l’Art.

El 1907 este militar dona a conèixer l’obra de Pego i “el 1908 ja està en una exposició a la ciutat de València“, concretament en una mostra retrospectiva que organitzava Lo Rat Penat al Palau del Marqués de la Scala per a celebrar el 700 aniversari del naixement de Jaume I.

La predel·la el 1932 encara es conserva, perquè hi ha unes fotos en l’arxiu Mas de Barcelona, que ho testimonien. També mostren que eixa part del retaule “està dedicada al Cristus Patiens amb els instruments de la passió”, però també hi ha estan representats “els sants, la mare de Déu”.”Les fotografies també mostren que en aquell moment el retaule està en “un estat penós, amb la taula central partida“.

Durant la Guerra Civil van intentar cremar el retaule, però segons un article de Francisco Naranjo, ell mateix hauria aconseguit salvar-lo. És, en eixes dates, a partir de l’any 1936, quan se sap que desapareix la predel·la, tot i que es desconeixen els detalls.

Serà l’any 2000 quan el retaule de l’Esperança de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció de Pego es va restaurar per a poder cedir-lo, junt amb la coneguda com a ‘Doble Verònica’, a l’exposició La Llum de les Imatges.

Data de creació i autoria

Tornant a l’origen, la doctora en Història de l’Art ens concreta, més encara, la datació del retaule, situant la seua creació entre 1401 i 1405, com a molt 1406, tenint en compte a qui li atribuïxen l’autoria, recordem a Antoni Peris. Sobre l’autor, explica Carme Llanes que es tracta “d’un deixeble o col·laborador de Marçal de Sax i de Pere Nicolau“. Exposa Llanes que “el problema amb Antoni Peris és que tota la documentació que tenim és posterior a 1400 i no quadra amb el perfil de mestre de transició”. De moment, però, continua conservant l’autoria del retaule de l’Esperança de Pego, tot i que no tanca la porta a que, en un futur, es puga reconsiderar.