El pintor belga Pierre Flament exposa a l’Atzúbia
Afirma que realitza una pintura «xabolista» perquè «s’elabora a poc a poc amb el que tinc». Pintures figuratives que elabora a l’exterior, al pati de la xicoteta casa que té a l’Atzúbia. Este divendres, 11 de juliol inaugura exposició al Centre Cultural Ausiàs March a les 20h. La mostra es podrà contemplar fins el dilluns 14 de juliol en horari de 19 a 21 hores.
__________________
Pierre Flament, natural de Bèlgica, però amb una llarga relació amb l’Atzúbia ―de vora 50 anys— pinta des de fa 8 anys. Això sí, abans dibuixava molt. Però a la pintura s’hi va introduir d’una manera casual, gràcies a una veïna que, un dia va veure la primera pintura que havia fet el belga a terra i li va traslladar que li agradava molt. Eixe senzill comentari el va fer reflexionar: allò volia dir que no se li donava malament el que feia de tant en tant, així que per què no dedicar-se més seriosament? Dit i fet.
«Pinte sobre paper de diari, amb pintures comercials i pinzells de casa Bolufer o altres ferreteries», comenta Flament. El motiu és fàcil d’endevinar: econòmic. Explica que «el paper bo i el llenç són molt cars, com també ho és la pintura de tub». Així que va optar pel diari, també perquè va considerar que així «tindria més llibertat [d’acció] sobre un paper barat». Però confessa que en eixa qüestió anava errat.
S’equivocava perquè després de reflexionar-ho determina que «la llibertat no ve del paper, ve de la ment, ve del cor i això és molt particular», afirma. No obstant, admetia que «cada pintura és una lluita contra el paper de mala qualitat, que té arrugues…» en definitiva, un paper que «es defensa», sentencia Flament.
Així les coses, es pot afirmar que el suport triat per pintar sí que determina el resultat final de l’obra. Un extrem que confirma el pintor perquè descriu que «es nota la tinta impresa: el text, les fotografies» i es trasforma com un «joc» entre el pintor i el paper de diari.
Estos condicionants en l’obra del belga fan que qualifique la seua pintura, sempre figurativa, com «xabolista» perquè, a més, «s’elabora a poc a poc amb el que tinc».
El pati de la xicoteta casa que té Pierre Flament a l’Atzúbia, és el seu estudi pintòric, un espai que, al seu exterior, també el condiciona. Detalla que els dies de pluja no pot pintar, però tampoc ho pot fer els dies de molta calor.
L’aire lliure és el seu taller i per això, de tant en tant, Pierre Flament es trasllada a indrets que li agraden especialment per la seua bellesa. Eixe desplaçament li permet plasmar motius diferents als seus quadres, però també fer ús d’altres tècniques pictòriques.
«La meua pintura no és realista» afirma Flament perquè considera que per això ja està la fotografia. Per això trasllada que en les seues obres «mostre el que tinc al cor i a la ment», el que el porta a autocensurar-se, atés que pensa que «no tinc dret a afegir patiment o dolor» això són coses personal i, a més, assenyala el pintor belga que «per això ja està la televisió» i preferix no entrar en aspectes foscos. Potser també per este motiu tria colors vius, forts, cridaners per a les seues pintures.
Este divendres 11 de juliol a les 20h., s’inaugura l’última exposició de Pierre Flament al Centre Cultural Ausiàs March de l’Atzúbia. La mostra es podrà vore també el 12, 13 i 14 de juliol de 19 a 21h.