“El pacte constitucional no va comportar una condemna de la dictadura”, afirma Joan Morell, professor d’Història Contemporània a l’IES Enric Valor de Pego

En el 50é aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, hem consultat Morell sobre perquè actualment hi ha un avanç dels postulats que es defensaven durant el règim franquista i quina responsabilitat té l’escola sobre el suposat desconeixement d’eixe període de la història recent.
_____________

Hui fa 50 anys des que Francisco Franco va morir. Un anunci que feia Carlos Arias Navarro, aleshores president del Govern, el 20 de novembre de 1975. En este aniversari Ràdio Pego ha consultat el professor d’Història Contemporània de l’IES Enric Valor, ja jubilat, Joan Morell, que va significar eixe moment per a la societat espanyola.

La mort de Franco, “tot i que previsible” va suposar “un shock” per a la societat espanyola, afirma Morell que distingix eixe impacte en diferents sectors. En el franquista, la defunció va “generar incertesa”, atès que es veia “com el final d’una etapa còmoda, com la va definir un exministre d’Aznar, mantinguda per la força de la por“. Una dictadura, però, que entrada la dècada dels 70 del segle XX era “difícilment sostenible“, indica el professor d’Història. Recorda que un any abans havien caigut els règims de Grècia i Portugal. A més, Europa feia passos decidits cap al Mercat Comú. Una fita, esta última, que indica Joan Morell, “compartien tant franquistes com antifranquistes, encara que per interessos diferents“.

El sector antifranquista va viure eixe moment amb esperances d’obertura. Confiaren que permetés, exposa Morell, “transformar una societat sotmesa i atemorida en una societat més lliure, moderna i plural”, el que definien com una societat “democràtica o, més comunament, europea”. El cert és, apunta el professor d’Història, “tots dos sectors van viure el dia de la mort del dictador i els mesos següents en una tensa calma”.


Auge de l’extrema dreta

Passat mig segle de la mort de Franco, en molts sectors de la societat es veu i es viu amb preocupació l’auge que viu l’extrema dreta hereva d’aquell règim i com el seu missatge és adoptat per un nombre important de joves. Està convençut el professor d’Història jubilat de l’IES Enric Valor de Pego que probablement a eixos joves “no se’ls ha explicat bé a casa, no tant a l’escola”, el que va suposar el règim franquista. L’arrel de l’augment de l’extrema dreta la situa en “el pacte constitucional“ perquè este “no va comportar una condemna de la dictadura“, de fet, afegix Joan Morell que “l’aplicació de la Constitució va ser realitzada per una administració sense depurar que va tardar en assimilar el marc legal constitucional“.

No obstant això, amb el temps “la democràcia constitucional va acabar consolidant-se i assolint objectius històrics com entrar en la Unió Europea, en l’OTAN (per sobre d’una dura oposició) superant les assonades militars, les duríssimes reconversions industrials i la violència terrorista”, descriu l’historiador. Este extrem el porta a afirmar que “probablement la societat postfranquista era més madura del que ella mateixa pensava de si mateixa en 1975“.


Democratització sense condemna unànime

50 anys després, des de la perspectiva històrica, la transició des de la mort de Franco a la democràcia que coneixem hui, no ha estat, com podria semblar un procés “lineal, senzill i impol·lut” i el problema radica, a parer del professor d’Història Joan Morell, en que “la democratització espanyola es va fer sense una condemna formal del franquisme” i eixa condemna unànime, recorda Morell que “encara hui no ha estat possible” i considera que eixa condemna, a més d’unànime hauria de ser “contundent i creïble del conjunt dels partits polítics parlamentaris que poden governar”.

Ressalta Morell que a més de la falta d’una condemna general, hui en dia es mantenen “algunes lleis i sentències preconstitucionals i franquistes, a no ser que haguen estat explícitament derogades o il·legalitzades”. Recorda també que “els actes que honoraven el dictador s’han repetit”, de fet hui mateix a Simat de la Valldigna s’oficiarà una missa en record de Franco i Primo de Rivera. Cal afegix que encara hui “són legals associacions franquistes”. Lamenta l’historiador que “hauríem d’esperar a les lleis de Memòria Històrica (2007) i Memòria Democràtica (2022) per a iniciar el desmantellament del franquisme supervivent” amb accions com “l’exhumació del cos del dictador d’un monument oficial, el desmantellament del Valle de los Caídos i que l’Estat ha assumit la responsabilitat de recuperar els cossos dels assassinats pel franquisme durant la Guerra Civil i la dictadura”.

Lamenta Morell que Espanya actue amb “tanta lentitud i tanta discontinuïtat per fer allò que altres democràcies postfeixistes van fer immediatament quan assumiren el poder”. Esta situació, assenyala l’expert, és la que ha provocat la situació actual, és dir que “ha tingut l’efecte de permetre l’aparició de partits polítics que assumeixen el franquisme, sense perjudicis, com una etapa positiva.” I en este punt pregunta retòricament: “Si la democràcia no l’ha condemnat formalment perquè els que el van viure còmodament han de renunciar a la seua memòria?”


Període franquista a l’escola democràtica

No està d’acord el professor d’Història Contemporània en l’afirmació que hi ha desconeixement sobre l’etapa franquista “per l’escola”. Assegura Joan Morell que “és un mite“. Més bé, situa la responsabilitat de la transmissió en les famílies. Al respecte, posa l’accent “en el silenci que gran part de les famílies, sobretot de les que van patir algun tipus de repressió, van imposar als seus fills i les seues filles“. De fet, explica que quan ha fet entrevistes a nets de represaliats, és el que conten i li traslladen que “a mi no m’explicaren res… el dolor s’amagà, per sobreviure”.

Un cas diferent és la transmissió en les famílies del bàndol franquista. Explica Morell que, “sobretot les que tenien algun familiar assassinat, van mantenir la memòria viva privadament i pública com es pot veure en els monuments que encara hui hi ha als cementeris i a les façanes d’algunes esglésies“.

“Aquesta fractura de la transmissió de la memòria intergeneracional ha abocat en l’escola la responsabilitat de: donar a conèixer la dictadura i fer comprendre el que va significar. Una tasca enorme que no és fàcil perquè l’escola no compta amb tot el suport social i polític de condemna de la dictadura”, manifesta l’historiador Joan Morell.

Apunta l’expert que en el currículum d’Història Contemporània de 4t d’ESO, 1r de Batxillerat Humanístic i 2n de Batxillerat està inclosa la Guerra Civil i la Dictadura, tot i que siga al final, una circumstància que no creu que siga “el principal problema” amb l’assumpte. Potser que eixos temes es donen “amb presses i de manera parcial”, però indica Morell que “el compliment d’una programació estàndard del curs permet impartir-la i, inclús complementar-la amb activitats extraescolars.” Apel·la també Morell a “la llibertat de càtedra” que “permet el professorat introduir-lo quan crega convenient”, alhora que també subratlla que, “igualment [permet] obviar-lo”. Però deslliga l’escola de la responsabilitat de “l’aparent desconeixement” de franquisme per part de la gent més jove.

L’expert enfoca eixa responsabilitat en el conjunt “de la societat espanyola” perquè, assenyala que “durant molt temps hem assumit que la democràcia es va instaurar a un cost que, quan es va aprovar la Constitució, desconeixíem”.