El neurocientífic pegolí José Torres coordina una investigació que demostra que l’exposició dels peixos zebra als pesticides provoca alteracions neuronals
L’estudi revela que una exposició breu a un còctel de pesticides durant els primers dies de desenvolupament del peix zebra provoca alteracions neuroconductuals en esta espècie que compartix el 70% dels gens humans. Les alteracions persistixen en l’etapa juvenil, tot i que la concentració utilitzada en la investigació és la màxima permesa per la Unió Europea per a aigua de consum.
_________________
Dos companys de carrera, que van coincidir a les aules de la Universitat de València, anys més tard van trobar un punt comú en les seues investigacions com és “l’estudi de l’exposició a pesticides durant etapes primerenques del desenvolupament i com això portava a conseqüències a llarg termini”. Eixe punt de trobada es va convertir en una investigació comuna els resultats de la qual s’ha publicat ara en la revista Archives of Toxicology.
Un dels investigadors de la Universitat de València és el neurocientífic pegolí José Torres-Pérez, coordinador de l’estudi, qui ha desenvolupat gran part de la seua carrera a la Queen Mary University of London. La primera autora de l’article publicat és la científica Maria Abellán-Álvaro, qui va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Montpeller. Tots dos han demostrat que una exposició breu a un còctel de pesticides durant els primers dies de desenvolupament del peix zebra (Danio rerio) provoca alteracions neuroconductuals en esta espècie que comparteix el 70 % dels gens humans. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’estima que anualment al món s’utilitzen més de tres milions i mig de tones de fertilitzants.
El peix zebra ha estat l’animal escollit per a la investigació perquè s’ha volgut “utilitzar com un model translacional, perquè nosaltres també podem estar exposats als pesticides bé per l’aigua que consumim o pels productes que mengem, etc”, detalla Torres-Pérez. Afegix que el peix zebra també servix com “un model animal de piscifactoria per vore quines conseqüències tindria [per a este tipus de criança] l’exposició als pesticides”.
Durant la investigació els peixos zebra s’han exposat al combinat de sis pesticides durant els cinc primers dies de vida. La resta del temps s’han posat en aigua normal. Quan han complit el mes de vida, l’equip investigador ha mirat la resposta dels individus. El que han observat específicament José Torres-Pérez i Maria Abellán-Álvaro és que “els seus nivells d’ansietat estan alterats i això es relaciona amb una resposta de l’eix de l’estrès, un mecanisme cerebral que regula la nostra resposta a l’estrès, que podria estar alterada”.
Han triat les etapes primerenques perquè “és un període que clàssicament s’ha considerat per ser més sensible a alteracions de l’ambient” i els interessava conèixer que passa tot i no tindre estos pesticides en l’ambient, si “ja han modificat la nostra bastida interna”.
En la investigació han aplicat un combinat de pesticides, amb funcions totalment diferents i amb concretacions baixes, aquelles que es troben “dins el llindar que la Unió Europea considera segures”, ressalta José Torres-Pérez. Això porta a pensar a l’equip investigador que “estar exposat durant molt de temps, sobretot en períodes d’especial sensibilitat, sí que pot tindre conseqüències a llarg termini”. Este resultat apunta que seria convenient “revisar les condicions actuals d’exposició per assegurar-nos que no tenen conseqüències a llarg termini”.
“No pretenem estigmatitzar l’ús de pesticides”, afirma l’investigador pegolí. José Torres-Pérez reconeix que actualment “és necessari utilitzar-ne” i defensa “que poden ser una eina molt segura i fiable per a augmentar la producció d’aliments per a la societat”, sobretot atenent que ens “trobem en un moment exponencial de creixement de la població”. Per això subratlla que el seu estudi “ajuda a avaluar que és el que hem de tindre en compte i no tindre en compte a l’hora d’utilitzar estos compostos”.
Estudi amb peix zebra
El treball s’ha fet amb animals perquè no han tingut “una alternativa viable que ens permeta fer la mateixa investigació sense gastar-los”, atès que “la investigació pretén estudiar efectes neurològics, és a dir, com afecta al sistema nerviós”, explicava Torres-Pérez. Així mateix, detallava que són animals “criats específicament per a eixa funció” i s’usen “sempre respectant la legislació que indica que hem de gastar el mínim nombre d’animals possibles per a que la nostra investigació siga viable”.
En esta investigació coordinada per l’investigador Ramón i Cajal del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, s’ha fet ús del peix zebra per diverses raons. “Una de les principals seria els costos”, assenyala José Torres-Pérez, ja que “és més barat mantindre peixos que mantindre rosegadors”. A més, “al voltant del 70% dels gens que apareixen en els humans tenen un gen similar en el peix zebra. Però a més, d’eixe percentatge, un 84/85% representen gens que estan associats a patologies en humans”, indica el científic pegolí.
No obstant això, per a José Torres-Pérez allò més rellevant per a utilitzar peixos zebra és que “es desenvolupen fora del cos de la mare”. Un detall important perquè estan intentant estudiar “quin efecte té en el desenvolupament qualsevol component” i és més fàcil “estudiar-ho en aquells animals en que el desenvolupament es produïsca fora de l’úter”. Així mateix, “els peixos zebra durant les primeres etapes de desenvolupament, fins a 3/4 dies, són totalment transparents” el que facilita l’observació de canvis.
L’estudi ha comptat amb diverses fonts de finançament internacionals i nacionals, incloent-hi el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCIN/AEI) i la Unió Europea (Next Generation EU/PRTR mitjançant un contracte Ramón y Cajal (RYC2021-034012-I), la British Pharmacological Society (Pickford Award 2023), el programa MUSE-Pestifish 2017 (Universitat de Montpeller), el National Institute of Health dels Estats Units (NIH U01 DA044400-03) i la Unió Europea a través del programa Horizon 2020 – Marie Skłodowska-Curie Actions (Grant 101153110).
Continuïtat del treball
La investigació tindrà continuïtat, confirma Torres-Pérez. De fet, ja estan avaluant com “afecta la resposta endocrina a la reproducció perquè, molts dels compostos que hem utilitzat, poden tindre una funció alterant la resposta hormonal o la resposta reproductora o la fecunditat dels organismes”, indica el científic pegolí.
Investigació principal del laboratori que dirigix José Torres-Pérez
La investigació principal del laboratori on treballa l’investigador Ramón i Cajal del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, estudia “les interaccions entre el dolor i la sociabilitat”. Volen esbrinar “quins mecanismes compartits pot haver entre una alteració en la resposta social d’alguns individus i l’alteració a la percepció del dolor”.