Coneixem en profunditat el projecte ‘Simula Pego’ de la mà de l’equip de professionals del centre de Salut de Pego

La distinció atorgada al Centre de Salut de Pego pel projecte ‘Simula Pego’, Premi a la Millor Comunicació – Experiència Nova en el marc del XXXIV Congrés de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària i del III Congrés de Residents, Tutors, JMF i UUDD, situa al centre d’Atenció Primària pegolí com a referent del departament de salut de la Marina Alta. És per això que ‘Simula Pego’ s’està exportant a la resta de consultoris mèdics. Ràdio Pego t’ho fereix un reportatge sobre la iniciativa.
________________

El passat 7 de novembre informàvem del premi atorgat al Centre de Salut de Pego pel programa ‘Simula Pego’. Guanyava el Premi a la Millor Comunicació – Experiència Nova en el marc del XXXIV Congrés de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària i del III Congrés de Residents, Tutors, JMF i UUDD. Un reconeixement que ressalta el valor d’una proposta que ha transformat com, l’equip d’Atenció Primària del centre de salut de Pego, es prepara per a una emergència real.

Una notícia positiva de la que Ràdio Pego ha volgut saber-ne més. Per això esta setmana visitàvem l’ambulatori perquè ens explicaren més en profunditat què és ‘Simula Pego’ i, sobretot, el seu impacte en l’equip d’Atenció Primària del centre pegolí.

Començant pel principi… La doctora Clara Enguix Bataller, metgessa resident de quart any al Centre de Salut de Pego qui va exposar al Congrés de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària el projecte ‘Simula Pego’ explica que este “naix de la motivació i de la voluntat dels professionals del centre de salut de Pego“. L’espurna que va encendre la flama d’este treball conjunt va ser la rebuda de material nou, com un aparell remot “que ens permet monitorar els pacients al domicili i també immobilitzacions i materials per a atendre a pacients en situació d’urgència“, explica Enguix.

Junt amb el material, van rebre formació puntual, “però el centre va assumir el repte de formar-nos més en la utilització” d‘eixe nou material. És aleshores quan comencen a fer sessions “formatives d’autoaprenentatge entre nosaltres” com a estadi previ a ‘Simula Pego’, indica la resident.

Cal afegir també, que “el centre de salut de Pego des de fa tres anys fa reanimació cardiopulmonar (RCP) a les Valls perquè som una població amb dispersió geogràfica“. La formació RCP es va fer a tota la població “perquè considerem que és fonamental“. A més, l’any passat van impartir este tipus de curs a l’alumnat de sisé de primària” perquè sàpiguen reaccionar en situacions que necessiten de rapidesa en la resposta.

Paral·lelament, el col·lectiu de metges i metgesses residents i amb altres adjunts decidixen visitar altres centres de salut per aprendre a fer simulacions. És a dir, “entrenar i vore en una situació controlada com s’actua davant escenaris crítics“. Entre les visites, Gandia on feren cursos de simulació. Però la inspiració la van trobar al centre de salut del Verger perquè allí fa 4 o 5 anys que “fan este tipus de simulacions”, destaca la doctora Clara Enguix.

Este període d’estudi, observació i formació permet presentar al centre de salut de Pego el projecte ‘Simula Pego’ que compta amb “tot el suport de la coordinació i de tots els adjunts del centre per a arrancar la seua implantació“. Recorda la doctora Enguix que l’objectiu del projecte és “millorar les situacions d’urgència vitals que, aparentment en un centre de salut són molt menors a un centre hospitalari, però que és determinant l’atenció que puguem fer en eixe tipus de pacient“.

Així les coses, tots els ingredients estaven damunt la taula per poder posar en marxa ‘Simula Pego’. Perquè l’impuls fora definitiu, des del centre de salut de Pego es va dissenyar “un pla formatiu” que incloïa “tallers” i, sobretot “uns objectius ben clars”.

Les urgències, una excepció vital 

El centre de salut de Pego des de fa molts anys que és un centre docent, però podem afirmar que amb implementació de ‘Simula Pego’ ha pujat un esglaó. Per això, tot i que el projecte està encara en bolquers, “cal continuar-lo”, deixa clar el doctor Carlos Juan, director metge del centre de salut de Pego. I cal seguir amb ell, sobretot, “perquè és un projecte motivador“, ressalta.

Exposa el doctor Juan que “la idea d’entrenar les urgències és perquè, afortunadament, no és el més habitual“. Explica que “quan ve un pacient amb una emergència vital, que has d’actuar ràpid, és molt important que tingues entrenats tots els passos, els protocols“. En este context, “‘Simula Pego’ et permet això, tindre frescor en un moment de molta tensió, de molts nervis“ perquè, admet el doctor Juan que “per molta experiència que tingues, evidentment, una atenció d’emergència vital et genera una atenció especial“.

‘Simula Pego’, per tant, és un instrument essencial per mantindre al dia els punts claus a efectuar en un moment d’altíssima complexitat. Habitualment entrenen amb ninots, però, de tant en tant ho poden fer amb actrius i actors. Això aporta una major veracitat a la situació i, conseqüentment, major estrès perquè la persona t’indica el que li passa i potser viure l’angoixa, per exemple, d’estar ofegant-se. Perquè les emergències van més enllà de la parada cardiorespiratòria i la resta també cal entrenar-les. Els bons resultats li permet afirmar que “volem seguir per eixa senda: de seguir formant-nos, arrapar minuts, hores a l’horari habitual, ordinari, per a poder fer açò i altres projectes que tenim en ment“.

En una situació d’emergències els minuts són vitals i per això un engranatge ben engreixat que rode a la perfecció és bàsic. Això traduït al centre de salut, vol dir que tot el personal que hi treballa allí ha de saber actuar en estos casos crítics. ‘Simula Pego’ això ho té molt en compte.

Tot el personal compta

Explica Ana Bernabeu, cap de grup de Mostrador i Administració que amb este projecte han aprés molt “perquè no és el mateix estar un dia normal, que quan es presenta una urgència i, saber com reaccionar“. Detalla que l’avís d’una emergència pot arribar per diferents vies. Potser pel 112, però també directament al centre de salut, és a dir, tindre’l a la porta de l’edifici. Recorda que la teoria se sap, però quan s’ha d’aplicar, tindre frescos els passos és un avantatge, ja que “es crea una adrenalina una tensió” que demana tindre clar “com reaccionar i fer tots els passos per atendre el més ràpid possible”.

Ressalta Bernabeu la importància de “les dades que puguem arreplegar d’eixe pacient perquè el metge puga saber si patix alguna patologia prèvia, alguna malaltia greu, si és una accident, si s’ha d’avisar de seguida al 112 perquè vinguen, si s’ha d’avisar a algun familiar perquè et facilite més informació“, tota una sèrie decisions que s’entrenen durant les sessions dedicades a ‘Simula Pego’.

Urgències: Un equip molt reduït

Una formació continua en emergències que és essencial pel que comenta la coordinadora i responsable de docència d’Infermeria, Dolo Pérez. Ella ens posa en situació: quan solen produir-se estes situacions crítiques és durant les guàrdies i ahí l’equip és mínim, de “tres persones, un metge, una infermera i un zelador”. “Som un equip molt xicotet i quan hi ha una emergència el poder estar entrenats i poder passar per eixes situacions ens ajuda molt“. Prepara a l’equip de professionals, aportant-li seguretat. Una seguretat que trasllada al pacient, apuntava Dolo Pérez.

A més, per regla general, “l’emergència vital apareix en l’hora més intempestiva, de matinada, quan el cervell està molt cansat, després de 20 hores de guàrdia“, descriu el director mèdic del centre de salut de Pego. Un escenari que no afavorix tindre els millors reflexos i, d’ahí, la importància de “tindre-ho tot molt entrenat“. 

Disseny de formació per a ‘Simula Pego’

‘Simula Pego‘ es va posar en marxa el 2024. Des d’aleshores ha comptat amb la participació de prop de 50 professionals de diferents categories. Un volum de plantilla exigix una bona planificació perquè tot el món puga participar en les formacions d’una manera més o menys regular. La responsable de docència, Paula Sainz, comenta que la proposta presentada contempla formació “almenys una volta al mes“. La resposta de la coordinació mèdica i la coordinació d’infermeria va ser afirmativa. Amb eixe vist-i-plau van “mirar a vore de qui manera podíem organitzar-ho perquè tampoc afectara d’una manera important l’assistència dels pacients“.

El resultat és que les sessions formatives de ‘Simula Pego’ es duen a terme l’últim dijous de mes a primera hora del matí. Aleshores es dividixen en grups. Mentre un grup té simulacre, “la resta fa tallers bé de reanimació cardiopulmonar o bé de pacient amb politraumatisme, d’atendre eixe tipus de pacients no en un simulacre, sinó en un taller per a practicar les habilitats del dia a dia d’eixes situacions d’emergència. Així mateix repassem contingut teòric”, especifica la responsable de docència.

Els simulacres es contemplen amb un grup reduït de persones amb l’objectiu de “treballar en un entorn segur i que la gent estiga tranquil·la a l’hora de poder simular”, perquè, assenyalava la doctora Paula Sainz, “això és important”.

Un factor destacable de ‘Simula Pego’ és que desenvolupen les situacions d’emergència en el centre de salut on es desenvoluparan si es donen. Això ha permès la reubicació de mobiliari per a deixar els circuits d’actuació més acords a l’atenció d’una emergència. De fet, subratllava la coordinadora d’infermeria, Dolo Pérez, que “al posar en marxa aquest projecte, tota la logística que l’envolta millora“ pel que fa a “material, circuits a l’hora de fer coses, en canviar coses de lloc, en fer una nova estructuració“.

‘Simula Pego’ ha estat, en ell mateix, un “regal” per a la plantilla del centre de salut de Pego, per tot el que els aporta. No obstant això, Premi a la Millor Comunicació – Experiència Nova en el marc del XXXIV Congrés de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària i del III Congrés de Residents, Tutors, JMF i UUDD, és la prova que han escollit el camí correcte. És per això que estan “molt contents perquè és un reconeixement al treball, a l’esforç, a l’haver apostat per un projecte innovador“, manifestava la doctora Clara Enguix. Afegia que “al centre es respira un aire d’alegria i satisfacció i ens motiva a continuar en esta línia“.

Destaca també la doctora Enguix que “el projecte ‘Simula Pego’ no només ens millora les habilitats tècniques i no tècniques, sinó que hem reforçat el nostre treball en equip, ens comuniquem millor entre nosaltres, hem millorat la seguretat del pacient“. En resum expressava que “ens ha empoderat molt este projecte“ i això, apunta la resident que “només és l’inici“.

Projectes de futur

Per a dur endavant ‘Simula Pego’, com s’ha comentat, cal arrapar minuts a d’altres tasques del dia a dia del centre de salut, però el projecte il·lusiona i comporta millores en l’atenció al pacient. Amb esta filosofia i, també per a traure el màxim rendiment a nous aparells que disposen al centre com els ecògrafs, ja es té en ment posar en marxa altres iniciatives com “obrir el centre a l’ecografia clínica“, indicava el director mèdic, el doctor Juan. Afegia que la finalitat última sempre és “donar la millor assistència a la població“.

“L’ecografia clínica hui en dia és una ferramenta per al nostre treball diari, la usem en la consulta i en situacions d’emergència també es pot usar”, afirma la responsable de docència, la doctora Paula Sainz. L’ecografia clínica permet observar més enllà d‘allò que puga semblar evident i, per tant, capacita el facultatiu o la facultativa a prendre decisions precises que marquen la diferència.

La integració de l’ecografia clínica en la consulta de l’Atenció Primària pot estalviar estudis complementaris i derivacions al centre hospitalari. Esta tècnica possibilita descartar determinades patologies en el centres de proximitat, com són els d’Atenció Primària, per això, implementar estes formacions en centres de salut com el de Pego, a la llarga beneficia el sistema assistencial. Alhora, permet “donar molta tranquil·litat al pacient”, manifesta el doctor Juan.