Carmen Pérez Rocher es posa a la pell d’una família morisca a ‘Les claus de la Marina’

És el seu quart llibre, una novel·la històrica que “s’endinsa en els pobles de la Marina Alta com Pego, la Vall d’Ebo, la Vall de Gallinera i Dénia; per a mostrar-nos com era la vida en aquelles hortes, muntanyes i ports mediterranis” en època de moriscos. I ho fa amb la intenció d’acostar-nos les persones que, “en un temps de convivència fràgil, van vore com la població morisca era arrancada de la terra que els havia vist nàixer”.
_____________

El passat 16 de gener la polifacètica Carmen Pérez Rocher, col·laboradora de Ràdio Pego en diferents temporades, com l’actual, amb programes de temàtica diversa, va presentar a la Casa de Cultura de Pego el seu últim llibre ‘Les claus de la Marina’. L’han precedit ‘Déu torna i està fart’, ‘Parlem d’allò’ i ‘La mente como campo de batalla’. Amb el darrer, un assaig, va sentir que “ja m’he quedat a gust, ja he fet el que havia de fer” i, per tant, “estava molt més relaxada”, explica l’autora.

Carmen Pérez, però, és inquieta i una vegada va deixar enrere l’escriptura es va posar a buscar el seu arbre genealògic, arribant a molt enrere en la història familiar. Esta realitat la fa preguntar-se “que va passar en aquella època?”. A més, hi havia noms que li van cridar l’atenció com “Laura o Lorena”. També va poder comprovar que en la genealogia “hi havia oficis diversos”. La recerca la porta “fins a l’expulsió dels moriscos”, una època que la va atraure i que és la llavor de ‘Les claus de la Marina’.

La història que conté ‘Les claus de la Marina’ es desenvolupa en tres mesos i explica “per què els van expulsar, com vivia la gent”, indica l’autora. Una narració que retrata la vida d’una família, “que podria ser qualsevol de les famílies morisques” per donar-li la visió “humana” de la història.

Una visió que trasllada al títol perquè, exposa Carmen Pérez que “les claus de la Marina són les claus de les cases, dels tallers, que van deixar aquesta gent com a excusa per a tornar a buscar-les”. Per això, confia que la gent que llisga el llibre “es pose en la pell de la família protagonista perquè estàs mirant a través dels seus ulls”.

Carmen Pérez Rocher s’ha documentat a través de la biblioteca en línia de la Universitat de València, ha preguntat a historiadors, a acudit a altres fonts, per a poder endinsar-se en l’època que retrata. Afirma que “em puc inventar qui és la família i els noms de la família”, però és conscient que “no puc inventar-me els fets”, per això, “els fets, les dades, l’edicte que van llegir en la plaça del poble, de la manera que ho van fer; està tot documentat, està tot contrastat”.

Ha necessitat al voltant de cinc mesos perquè ‘Les claus de la Marina’ veguera la llum, “des de finals de juliol fins a novembre”. Un període que ha estat més dilatat que en els anteriors llibres, ja que explica que “m’ho he pres amb calma”. Una vegada acabat no tenia en ment cap projecte, almenys d’escriptura. No obstant això, després de la presentació el passat 16 de gener, més d’una de les persones assistents li va suggerir “una segona part” d’esta història. A hores d’ara, Carmen Pérez no la descarta, tot i que tarde a arribar.

‘Les claus de la Marina’ es pot adquirir en les llibreries de Pego.