Amb els ulls posats en el Premi Goya a Millor Pel·lícula d’Animació perquè en 3 de les 5 nominades hi ha representació pegolina

Filiberto Siscar, artista d’il·luminació i composició en pel·lícules 3D forma part de l’equip de Buffalo Kids; Mari Carmen Cambrils, animadora 2D i supervisora d’animació en Mariposas Negras; Josep Piera, animador 3D en Super Klaus. La 39ª edició de la gala se celebra demà dissabte, 8 de febrer, a Granada i estarà presentada per Maribel Verdú i Leonor Watling.
_____________________

L’animació pot donar moltes alegries demà dissabte a Pego, tot i que podríem dir que ja en dona perquè, la presència de tres pegolins, més concretament dos pegolins i una pegolina, en els equips cinematogràfics de tres de les cinc nominades a millor pel·lícula d’animació, ens recorden que hi ha una especialitat en el sector del cinema que no para de créixer i de consolidar-se, a més d’ampliar el públic diana.

Demà a la nit se celebra la 39ª gala de lliurament dels Premis Goya a Granada i hi estarem ben atentes a la categoria d’animació perquè, com dèiem, tenim triple representació pegolina. Filiberto Siscar, artista d’il·luminació i composició en pel·lícules 3D forma part de l’equip de Buffalo Kids; Mari Carmen Cambrils, animadora 2D i supervisora d’animació en Mariposas Negras; Josep Piera, animador 3D en Super Klaus.

Per a Josep Piera és la primera vegada que una pel·lícula espanyola en la que treballa és nominada als Goya, tot i que altres films en els que treballat d’àmbit internacional han rebut premis. Però expressa que «els Goya són un poc com la paella, que té un sabor especial» i per això assegura que «guanyem o no guanyem estic molt content d’haver estat nominat per primera vegada als Goya» i apunta que una de les coses que més il·lusió li fan és saber que hi ha tres persones de Pego nominades.

Mari Carmen Cambrils viu enguany la seua tercera nominació als Goya, però assegura que «esta vegada és diferent» pel contingut de la pel·lícula, atés que Mariposas Negras «és un projecte més adult pel que fa a la narrativa perquè parla del canvi climàtic i de les dones migrants que […] es veuen obligades a mudar-se a altres ciutats o països on no tenen acollida legal en no existir la figura del ‘refugiat climàtic’».

Tampoc per a Filiberto Siscar és la primera nominació, tot i que ell ho viu diferent. Tot i que sí que li fa il·lusió haver treballat en un projecte nominat com Buffalo Kids, explica que el seu treball «és un poc [extern], perquè treballes per a empreses i per projectes» aleshores quan s’acaba el projecte és com que et desvincules d’ell. I eixa nominació «ja no la vius tan intensament».

La nominació o el possible premi té un impacte, sobretot personal, Mari Carmen Cambrils, expressa que treballar en un film que és finalista als Goya en l’àmbit professional és com «una palmadeta a l’esquena que reconeix l’esforç que tot l’equip li hem dedicat perquè la pel·lícula puga dur-se a terme», tot i que també reconeix que «t’anima a seguir treballant i creure en esta indústria que tants en agrada, que és l’animació». En una línia semblant, Josep Piera exposa que el pes de l’animació està als Estats Units i al Canadà. Per això creu que és «més la satisfacció personal d’haver-te esforçat moltíssim en traure avant una pel·lícula perquè —confessa― la indústria no és fàcil, és una indústria molt exigent», el que el porta a reiterar que «l’aconseguir eixe reconeixement en un producte teu, que acabes volent com un fill, no té preu».

Filiberto Siscar afegix que les durades dels projectes són extenses, «de projecte a projecte pot passar perfectament un any o un any i mig» i en eixe temps «canvien moltes coses», assegura. D’altra banda, trasllada que ell «no he notat cap repercussió» per haver treballat en el films premiats. Però també explica que «sí que és important és vore si l’estudi [pel que treballes] opta a premis perquè també l’estudi a l’hora de buscar nous projectes, pot dir que ha fet dos pel·lícules que han estat nominades als Goya, [ajuda] per a buscar finançament per a futurs projectes, és com un privilegi».

Davant estes qüestions, hem volgut saber que n’opinen els professionals de l’animació sobre el sector. Filiberto Siscar, apunta que «alguna cosa passa al sector de l’animació quan, per exemple, hi ha tres persones de Pego, d’un mateix poble, que estan treballant en producció d’animació i, que a més, opten als Goya, opten inclús a l’Òscar» i conclou que és un símptoma que «hi ha molta gent treballant», alhora que assenyala que «s’ha convertit en més accessible del que era, sobretot gràcies al teletreball i a la formació en línia». També parla Siscar dels estudis que, indica que «estan arrapant, buscant projectes [perquè] no és una cosa fàcil trobar finançament» i explica perquè, concloent que és «com una muntanya russa on igual trobes faena durant un any, sis mesos, o després et costa trobar-ne durant tres o quatre mesos». Afortunadament, ell té una seguida bastant regular, tot i les parades que explicava.

«La indústria de l’animació es considera molt jove i en els últims anys ha tingut un creixement exponencial», afirma Josep Piera, que també indica que «a Espanya no es manegen uns pressupostos als Estats Units o Canadà, que són com els reis o el nucli principal de la indústria, però eixos pressupostos van en augment, cada vegada estem aportant productes més interessants». Considera Piera que l’animació espanyola, «tot i ser humils, està traient molt bona qualitat i estem en un bon moment».

Coincidix en el diagnòstic l’animadora de 2D Mari Carmen Cambrils que afirma que «a Espanya estem vivint anys de molt bona producció dins la indústria», tot i que no s’arriscaria a dir que «la indústria està estabilitzada perquè ―coincidix amb Filiberto Siscar que— costa molt alçar una pel·lícula d’animació perquè no hi ha finançament» i posa com a exemple Mariposas Negres que desvela que «ha tardat 10 anys a poder-se materialitzar». Per això conclou que queda «molt per fer per a poder dir visc d’açò i no sobrevisc amb açò».

Parlava Mari Carmen Cambrils que «a nivell valencià estan eixint molt bons projectes» i en este sentit, Filiberto Siscar subratllava que «la Comunitat Valenciana és exportadora de molt de talent que està treballant en les produccions» i ho sap perquè en les produccions en les que treballa «pràcticament el 50% de la gent és de València o d’Alacant», explotant així la «vena artística» d’este territori. Però Filiberto Siscar es queda amb « saber que la gent va al cine a gaudir de les pel·lícules [en les que has treballat]. Això és el més ompli», concloïa. 

La nit de dissabte, la que estarà a Granada, amb 27 membres més de l’equip en una sala veient la retransmissió de la gala de lliurament de Premis Goya és Mari Carmen Cambrils. Filiberto Siscar i Josep Piera seguiran l’esdeveniment des de casa. I, siga quin siga el resultat, el cert és estes nominacions ens permeten conéixer millor la feina d’estos tres professionals de l’animació.