Arriba a Pego la presentació de ‘La Gossa Sorda. Saó i Polseguera’

Un llibre amb el qual el crític musical Josep Vicent Frechina recorre la història del grup de Pego endinsant-se en els seus inicis, quan la incipient escena de la música en valencià es va enfrontar a la censura i el desprestigi institucional, fins arribar als seus últims concerts. Un recorregut que Frechina realitza a partir de les cançons de La Gossa Sorda i el context polític i cultural en què van incidir.
_______________

Este diumenge, 22 de novembre, al migdia Pego té una cita amb la música i amb l’escriptura. Es presenta a la biblioteca pública municipal La Gossa Sorda. Saó i Polseguera, del crític musical i escriptor Josep Vicent Frechina. Un acte que comptarà amb l’autor, l’editor de Sembra Llibres, Samuel Fenollosa i alguns components del grup de Pego.

Frechina ens ofereix en esta obre les claus per a entendre per què, deu anys després de separar-se, la tornada de La Gossa Sorda ha estat un fenomen tant inesperat com massiu i necessari. Ens avançava a finals de setembre a Ràdio Pego que La Gossa Sorda, en els darrers 25 anys ha realitzat una contribució fonamental, «com a formació emblemàtica del que ha sigut el moviment cultural més important del segle XXI al nostre país, allò que anomenem música en valencià». De l’altra banda, «la seua contribució a nivell particular, com a grup, en el camp de l’agitació política, l’acompanyament dels moviments socials i el que per a mi és més important, en la creació d’imaginari col·lectiu i d’una idea de valencianitat», trasllada Frechina.

L’autor de La Gossa Sorda. Saó i Polseguera conclou que «la seua participació en el moviment de la música en valencià ha estat absolutament decisiva» perquè han sigut un dels grups més populars d’eixe moviment, alhora que «han tingut un enorme efecte d’arrossegament». Afegix que «han contribuït molt significativament en l’onada d’autoestima lingüística, socialització valencianista i contrapés institucional».

La Gossa Sorda, a més ha aconseguit crear «un cançoner atapeït de clàssics», cançons que han esdevingut himnes per a molta gent. Això ha contribuït a renovar l’imaginari col·lectiu que «barreja resiliència lingüística, dissidència política, contracultura popular, compromís amb llengua, cultura i territori i autocelebració festiva, sense que cap d’estos elements grinyole», afirma Josep Vicent Frechina.

Diu l’autor de La Gossa Sorda. Saó i Polseguera que el grup ha «sabut prendre la temperatura política, social i cultural del país com ben pocs altres i, a més, donar-li una resposta immediata en forma de cançons». Preguntats per este extrem, respon Josep Nadal, compositor de moltes d’eixes lletres himne, que «tot ho hem fet molt a poc a poc» perquè recorda que va ser «a finals de l’any 95 quan vam començar a pensar que volíem fer un grup. Fem els primers assajos l’any 97 i el primer concert l’any 99». No obstant, entén que la connexió amb la realitat social, cultural i política de la formació es deu a que sempre ha sigut «fidels a nosaltres mateixa» i per això «el que hem pensat ho hem posat damunt la taula, ho hem intentat transmetre en les cançons i ja està».

Recomana Josep Nadal que «llegiu el llibre de Frechina» perquè «està molt xulo». Ho diu perquè ha llegit l’esborrany i a ell li agradat. És cert, però, que reconeix que és normal que li agrade «perquè sóc protagonista». No obstant, expressa que «és important que la memòria del grup quede per escrit». Una circumstància que ajudarà a preservar la importància que va arribar a tindre la formació pegolina en l’escena musical valenciana mentre hi va estar en actiu i durant la seua curta tornada.

166 Visites