Pego acull l’última representació de ‘Poemes de la Mitja Lluna’
Forma part dels actes de commemoració de l’Any al-Azraq que ha volgut posar de relleu la figura del visir musulmà en la celebració del 750 aniversari de la seua mort. Poemes de la Mitja Lluna. Un llegat de paraula i música és un espectacle musical i poètic que naix de la voluntat per recuperar la memòria d’un món desaparegut. Dividit en tres actes, l’especialista en música i instruments medievals, Jota Martínez, el rapsode i activista cultural Joan Femenia i la professora i recitadora Sílvia Tàpia, proposen un espectacle «dinàmic, àgil» per donar a conèixer els grans poetes andalusins. La cita és dissabte, 7 de novembre, a les 19h., a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’.
____________________
Pego acull este dissabte 7 de novembre l’última representació de l’espectacle musical i poètic Poemes de la Mitja Lluna. Poesies andalusines que, «en les seues primeres formes beuen de la tradició oriental, però amb el temps sorgiren composicions innovadores que transformaren la poesia». Este recital fa present eixe llegat. Alhora arreplega com d’important eren «els poemes i la música andalusins» en la societat d’aquella època, ja que «formaven part de qualsevol esdeveniment que s’organitzava», exposa el rapsoda i activista cultural Joan Femenia.
La cultura andalusina sempre va mostrar un gran interès pels llibres, per això, el fet de tindre a casa una biblioteca era motiu d’orgull, atès que el llibre era un símbol de prestigi. En este context, la poesia andalusina era potent perquè «eren grans poetes [els andalusins] i de fet en el nostre espectacle en tenim un ventall ampli —Ar-Russafí, Ibn Khafaja, Ibn Ju bayr, Ibn al-Abbar, Ibn Amira, Ibn Arabí, al-Waqqaixí. Tots són poetes valencians». Estos hi plasmaven nombrosos gèneres: el panegíric, el gnòmic, el descriptiu, el naturalista, l’eròtic, el místic o l’elegíac, entre d’altres. Gèneres que, en la gran majoria, recull l’espectacle que dissabte, a les 19h., es podrà gaudir a la biblioteca Carmen Alemany Bay.
Entre tots els gèneres que aborda la poesia andalusina Joan Femenia es queda amb l’èpic i l’elegíac, aquell que plora la pèrdua de la terra estimada perquè confessa que «em posen la carn de gallina», alhora que els interioritza «molt» perquè aconseguix posar-se «en la seua pell». Un extrem que afirma «és el bonic de recitar i no llegir», sobretot perquè «em permet mirar a la gent per saber si està arribant o no allò que es recita».
Poemes de la Mitja Lluna naix d’una petició de l’organitzador de la coordinadora cultural de l’any al-Azraq, l’escriptor Just I Sellés, per cobrir el màxim de vessants andalusins possibles. Des d’aleshores ençà s’ha representant en una vintena de localitats del que es coneix com a Diània.
Un espectacle poètic i musical que es planteja «dinàmic, àgil, amb més d’una veu», descriu el rapsode i activista cultural Joan Femenia. Així l’espectacle compta amb una veu masculina, la seua i una de femenina, la de Sílvia Tàpia, professora, llicenciada en Dret i recitadora. Una veu femenina que es considerava imprescindible «perquè el món de la poesia andalusina evoca molt a la dona». La part musical corre a càrrec de l’especialista en música i instruments medievals, Jota Martínez.
De la poesia andalusina hi destaca Joan Femenia «la normalitat amb què es tractaven certs temes considerats llicenciosos per a la doctrina religiosa musulmana, com el romanç idíl·lic, l’homosexualitat, el joc, les drogues o el vi». També hi ressalta «l’erotisme oriental que roman present als idil·lis i els fervors amorosos, o la feminitat sensual i arrabassadora de la dona andalusina en contraposició de l’amor cortés present a la poesia medieval cristiana, que idealitzava la virginitat de la dona».
La selecció del repertori de Poemes de la Mitja Lluna no ha estat fàcil, assegura el rapsode, tenint en compte la qualitat de la poesia i l’ampli ventall per triar. De fet, afirma Joan Femenia que «podríem haver fet dos o tres repertoris completament diferents» a l’actual. A la fi, però, la tria ha tingut en compte aquells poemes que «més poden arribar a la gent». La poesia que reciten ha estat traduïda de l’andalusí al valencià per Josep Piera.
Els poemes estan acompanyats per la música de corda d’instruments de l’època andalusina construïts pel músic i lutier Jota Martínez. Este considera que és vital «reconstruir els instruments i interpretar la música amb ells perquè apareixen una sèrie de limitacions que permeten que pugues desenvolupar la música en un altre sentit i que tinga un so més arcaic». Un treball «d’arqueologia pràctica» que s’adapta a la poesia de l’espectacle. A més, Martínez afegix el cant que s’intercala amb la recitació i dona «fluïdesa» a l’esdeveniment. Una combinació que convida «a gaudir de l’espectacle», manifesta Joan Femenia. Per això anima a acudir dissabte 7 de novembre, a les 19h., a la biblioteca pública municipal.