Atzaïla analitzarà a Pego ‘La fi de Mazón’

Un col·loqui que es proposa “àgil i participatiu”, segons la moderadora Almudena Garcia. Afegix la pegolina que l’organització pretén que siga “un acte de dignitat i d’homenatge pel que han aconseguit les associacions de víctimes”. Així mateix, es proposa com una invitació al debat i a la reflexió de tot el que va passar el passat 29 d’octubre de 2024 a partir de dos vessants, el periodístic i el jurídic. Per això es compta amb la presència del periodista Sergi Pitarch i autor del llibre ’29-O Les hores del caos’ i l’advocat de l’acusació popular, Joan Bertomeu.
_______________

L’acte que organitza este dissabte, 20 de desembre, a les 19h a l’Espai Veïnal, l’associació cultural Atzaïla sota el títol ‘La fi de Mazón’ naix de “l’angoixa, de la inquietud perquè la indignació social no es quede només en ràbia o resignació, sinó que servisca per aprendre com es convertix en acció política des de baix, de la societat civil“, expressa la moderadora del col·loqui Almudena Garcia i Sastre. Afegix que la iniciativa també vol ser “un acte de dignitat i d’homenatge pel que han aconseguit les associacions de víctimes”. Així mateix, l’acte s’ha enfocat per “poder entendre que va passar aquell dia, com s’estan exigint responsabilitats polítiques i penals i, com la pressió social, el periodisme i la via judicial poden i han fet caure els que estaven al poder”, manifesta.

Almudena Garcia, experta en incidència política al Parlament Europeu viu i treballa a Brussel·les i explica que el 29 d’octubre allà “moltes valencianes vam viure aquell dia amb una barreja molt intensa d’indignació i impotència” i des d’allà van voler ajudar amb el que estava a les seues mans. Aleshores Espai València, que acull valencians i valencianes a la capital belga, va “començar una campanya de recollida de fons” a través de la qual van aconseguir 56.000€. Amb ells pretenien “donar suport a projectes i necessitats reals en les àrees afectades”. En estos moments tenen una nova convocatòria per a projectes culturals.

Eixa acció des de Brussel·les es trasllada a Pego, amb un format diferent, per tal de descentralitzar la presa de consciència de tot el que va suposar la gestió negligent de la dana i com va afectar el cor de tants pobles i ciutats valencians. Un acte, ‘La fi de Mazón’, obert a tot el món i concebut perquè tinga “un aire àgil i participatiu“, detalla Almudena Garcia.


Dos ponents: Sergi Pitach i Joan Bertomeu

La idea és què els dos ponents, que representen dos pilars fonamentals en este cas, com és el periodisme i l’acusació popular que representa les víctimes i els seus familiars, exposen com van viure eixe dia, com l’han afrontat i en quin punt es troba. ‘La fi de Mazón’ comptarà amb la presència del periodista, director de l’edició valenciana de elDiario.es i autor del llibre ’29-O Les hores del caos’, Sergi Pitarch i amb l’advocat penalista, director del despatx a València Brotsanbert, advocat de l’acusació popular exercida per l’associació Mai Més València i també defensa dels familiars de Janine Brigitte Mercado, la dona que va morir embarassada de huit mesos al polígon de Riba-roja. De moment, han aconseguit que la jutgessa de la Dana reconega eixa bebé que no va poder nàixer, com la víctima 229.

En el vessant periodístic, assegura Sergi Pitarch que a elDiario.es “des del primer dia vam tindre clar que el que s’havia d’investigar era la gestió del govern que tenia les competències en Emergències, eixe era el govern de la Generalitat“. Ho van poder fer perquè eixos dies es van desplaçar fins a la zona 0 els companys i companyes d’altres autonomies que es van encarregar d’explicar “el que estava patint la població”. La redacció de València es va “centrar en la investigació dels responsables”, el que els va permetre diverses exclusives. Una feina que, està convençut el periodista que ha “ajudat a que el President ja no siga President”.

En el vessant jurídic, l’advocat penalista Joan Bertomeu descriu la instrucció de la dana com a “excepcional i anòmala“. Especifica que és “excepcional per la pròpia naturalesa dels fets i el delicte que s’investiga i pel nombre de víctimes”. Recordem que, de moment en són 230, una xifra que podria pujar perquè hi ha alguns casos en estudi. L’anomalia del cas està en “la derivada política” que han exercit moltes defenses i acusacions populars.


La intrucció del cas de la dana

La instrucció, tot i el volum d’informació i documentació que genera, “va a bon ritme i la jutgessa és molt acurada en la causa, té molt estudiats els fets i té molta celeritat a l’hora de treballar el cas”, trasllada l’advocat de l’acusació popular representada per l’associació Mai Més València, Joan Bertomeu.

Els representats per l’advocat penalista el que busquen en la justícia és “la depuració de responsabilitats per qui ostentava el comandament únic de la Emergència que, entenem que és qui és responsable d’una negligència greu amb un resultat fatídic”. Assenyala Joan Bertomeu que “eixa responsabilitat del comandament únic està en la Generalitat Valenciana, normalment en la conselleria d’Emergències” i afegix que “veurem si també es trasllada a Presidència de la Generalitat i a la figura de Carlos Mazón la qual està sent cercada”. Ressaltava també l’advocat de l’acusació popular de Mai Més i dels familiars de Janine Brigitte Mercado que, en la justícia, també busquen “la reparació de les víctimes”.


29-0 Les hores del caos

El periodista Sergi Pitarch, amb l’abundant informació que va generar la dana ―i que encara genera—, va escriure ‘29-O Les hores del caos‘, un encàrrec d’Edicions Bromera que, assegura que permet posar negre sobre blanc dins l’ingent volum d’informació que es publica sobre la dana. El contingut del llibre permet comprendre les dimensions de la tragèdia, “la barbaritat que va passar a les comarques valencianes”.

Relata Pitarch com es desmunta “l’argument de falta d’informació que ha defensat sempre la Generalitat” perquè tenien al seu abast una “barbaritat d’informació” que arribava del 112, dels mitjans de comunicació, dels avisos d’AEMET i la CHX. La recopilació de tota eixa documentació en ’29-O Les hores del caos’, permet “que el lector i la lectora traga les seues conclusions”. Això ho apuntala l’estructura del llibre que està escrit en “tres plànols: un el que patia la ciutadania, un segon el que feia el govern valencià i un tercer el que feia Carlos Mazón”. Un format que permet “deixar en evidència el que feien uns i el que li estava passant a la gent”, assevera el periodista.

La fi de Mazón

Tant el periodista Sergi Pitarch com l’advocat penalista Joan Bertomeu consideren que sí que es pot afirmar que s’ha aconseguit la fi de Mazón. Defensa Pitarch que davant “la major tragèdia provocada per una negligència de la història del País Valencià al segle XXI, la ciutadania ha respost eixint al carrer durant 13 manifestacions consecutives”, al que se suma “l’organització de les associacions de víctimes i de la societat civil per a tombar al President i, el funcionament d’alguns mitjans de comunicació, han ajudat a que el President ja no siga President“. Està d’acord en què “hauria de deixar l’acta” i “hauria d’haver hagut eleccions”, però posa en valor que la pressió de la societat civil ha forçat la dimissió del qui era Cap del Consell.

Coincidix en el diagnòstic Joan Bertomeu que afirma que “gràcies a la pressió de la societat valenciana, gràcies a la dignitat de les víctimes, gràcies a l’avanç d’aquesta investigació, finalment este senyor [Carlos Mazón], ha hagut de fer un pas arrere, amagar-se i dimitir perquè la vergonya no podia tapar-se més”.

Afegix l’advocat de l’acusació popular que “la seua falta de voluntat de col·laborar amb el jutjat, que diverses vegades l’ha cridat per a declarar voluntàriament, així com la seua negativa d’entregar l’acta de diputat, està provocant que tot el seu entorn vinga arrossegat com a testimoni a la causa“. Considera, per tant, Joan Bertomeu que políticament sí que es pot dir que és la fi de Mazón, però té clar també que “el següent pas és que, en algun moment, la seua versió s’haurà de sentir davant un jutjat”.