EcoSphere permet debatre sobre inquietuds comunes més enllà de fomentar la conservació mediambiental entre jóvens

En la quarta trobada d’este projecte europeu que ha tingut lloc a Eslovènia, amb la representació dels set països socis, s’han abordat problemàtiques comunes a l’entorn europeu com són l’accés a l’habitatge i la superpoblació d’alguns animals salvatges.
________

Fa aproximadament dos setmanes va tindre lloc a Kočevje, situada al sud d’Eslovènia, la quarta trobada del projecte europeu EcoSphere. Un projecte que té com a objectiu “potenciar el compromís de tots els socis europeus davant la natura i dels nostre ecosistemes” lligat a com transmetre la necessitat de tindre’n cura a la gent jove.

En les distintes cites prèvies com són Pego (qui inaugurava com a amfitrió, representant d’Espanya, les trobades al febrer), Sèrbia (al juliol) i Croàcia (al setembre), s’han abordat qüestions com “la degradació dels hàbitats, la pèrdua de la biodiversitat, de com involucrar les comunitats per a millorar en estos sectors“, és per això que en esta quarta trobada “han eixit moltes accions i molts dubtes a la palestra”, comentava la regidora de Projectes Europeus Laura Castellà. Dubtes i inquietuds que van més enllà d’EcoSphere, ja que transcendixen “la natura, la biodiversitat i els hàbitats”.

Abans d’entrar en les problemàtiques comunes al si dels set països socis, ressaltava Castellà que li va sobtar, per a bé, “com de net estava el país” perquè “no hi havia pintades, no hi havia cartells, no hi havia grafitis, no hi havia ni un paper al terra” i atribuïa este estat de netedat d’Eslovènia principalment a l’educació de la gent jove. Admetia la regidora de Projectes Europeus que li va agradar “molt com s’organitzava la joventut a Eslovènia“. Destacava que “allí per a fer qualsevol reivindicació” als poders públics “no feien grafitis o pintades perquè això era anar contra el seu patrimoni i embrutar la seua ciutat”. La joventut eslovena “si s’ha de passar un mes davant el parlament i paralitzar tot el sistema educatiu, ho fan”, informava Laura Castellà.

Vincula Castellà eixa manera de procedir amb l’educació que tenen “als col·legis”. Una de les bases d’eixe ensenyament està en què ,qui fa malbé el mobiliari o qui embruta, és responsable de revertir el que ha fet, és a dir, que “ells paguen el mobiliari, la neteja, que s’emporten el fem”.

Subratllava les matèries d’estudis, la regidora de Projectes Europeus perquè, “a diferència d’ací, poden encaminar-se a una gestió forestal i territorial del seu país”. La raó és que “tenen claríssim que la gestió del territori és molt important“, apunta Laura Castellà. S’ha de tindre en compte que la zona on va tindre lloc la trobada compta amb la selva Krokar, inscrita en el llistat de patrimoni mundial de la UNESCO. Un hàbitat forestal que és considerat el més complet d’Europa, a més de ser la llar dels ossos. En global, explica Castellà, que a Eslovènia el 80% del país és forestal i està en mans privades per això duen a terme una “gestió transversal” del territori.

Entre les problemàtiques que afronta Eslovènia, com també ho fa Espanya, associades a la transformació de la societat, està la imatge que es projecta dels caçadors “perquè les xarxes socials els acusen de maltractament i el govern ha fet una llei que prohibix la caça“, explica Castellà. Afegix que eixa nova legislació ha provocat que “els mamífers grans” s’hagen convertit “en un greu problema”.

Comparava la situació eslovena amb la sobrepoblació de porcs senglars que actualment tenim ací. Tot i que a Eslovènia la situació és més greu, assenyalava Laura Castellà, perquè la població en augment és d’ossos, linx i llops i, els primers, poden arribar a matar éssers humans. Per això, “és un problema molt greu que tenen ara mateixa al país que estan intentant resoldre”. Afirma la regidora pegolina que “la prohibició no és la solució, sinó que incrementa el problema” i la solució, apunta, és un canvi en este punt.

En esta trobada, els set països socis, recordem Grècia, Letònia, Eslovènia, Itàlia, Portugal, Croàcia i Espanya, també van abordar una problemàtica que recorre la Unió Europa com és la dificultat d’accedir a l’habitatge. Laura Castellà i Ricardo Sendra, que també hi ha estat present a la cita, han comprovat com, a més de ser un problema compartit, “hi ha alguns països que estan pitjor que nosaltres perquè el salari mínim interprofessional és més baix que el nostre”.

La pròxima cita serà a la primavera de 2026, més concretament al mes d’abril, a San Polo di Piave, a la regió del Vèneto a Itàlia.