El primer grup de pilotàries de Pego coincidixen a destacar que la pilota “és divertida” i “enamora”

Marisé, Pilar i Rosa van jugar el dimarts 1 de juliol partida de Festes al carrer Nou contra Carla, Susanna i Dana. Algunes d’elles van descobrir el món de la pilota a través dels seus fills i filles, les més joves van ser introduïdes per Marisé. Les joves preferixen jugar al trinquet que al carrer, per això, insistixen en la construcció d’una d’estes instal·lacions esportives al poble.
__________________

A Susanna, Carla, Pilar, Marisé, Dana i Rosa les vam poder vore durant la XII gala de l’Esport dalt de l’escenari recollint el reconeixement a un any d’entrenament i fidelitat a la pilota. El dimarts 1 de juliol, vam poder parlar amb elles després de la partida de Festes que van disputar al carrer Nou. Una vesprada de molta calor que no els va llevar les ganes de joc.

Hi ha dos categories: sènior i júnior. Les adultes, són la majoria mares que han descobert l’esport de la pilota perquè els seus fills i filles el practiquen. És el que explica Susanna Pascual que apunta que, per a ella, la pilota “era un món que desconeixia” i el va descobrir perquè el seu fill jugava i li va entrar la curiositat de vore les partides, atés que li van cridar l’atenció. Assegura que “és un esport súper divertit”, al que s’afegix que han connectat molt bé i han “fet un grupet molt bo de xiques i ho passem molt bé, la veritat”.

Pilar Garcia coincidix en la descoberta de la pilota. “Era un esport que desconeixia, però la meua filla estava apuntada a l’escola de pilota i vam provar d’anar, son pare i jo un dia i ens agrada”. Això ha propiciat que actualment tot la família jugue a pilota.

Rosa també és el grup de Susanna i Pilar. Ella va arribar a la pilota per la seua filla, “a força d’acompanyar-la als entrenaments”, explica. Però va més enllà i descriu que es tracta d’un “grupet de pares i mares” els que acudixen i tots han caigut rendits als encants d’este esport tradicional valencià. Afirma Rosa que és perquè “la pilota és un esport que enamora” i el fet de “veure com juguen, com s’arreglen les mans” provoca que “acabes enamorant-te’n”.

Si a això se li afegix que “l’entrenador ens va oferir la possibilitat de començar a entrenar nosaltres”, continua Rosa, la combinació és perfecta perquè estem davant de dones amb inquietud que no s’ho van pensar massa i, conclou Rosa que “d’ahí ha eixit tot, este equip de dones”.

Es tracta del primer equip de pilota format per dones a Pego. Este té com a objectiu “servir com a referent a totes les xiquetes que estan en l’escola”, demostrar que “pots continuar amb açò” i que “Pots ser dona i tindre un equip de pilota. Això és una meravella”, resumia Rosa.

Entre les mares i les filles trobem Marisé. Ella ha estat l’encarregada de sembrar la llavor pilotària en un nombre important de l’alumnat des de ja fa uns quants anys. Explica que, amb el grup de dones “ara s’ha donat l’oportunitat d’anar un pas avant, la de crear un equip perquè la cantera que hem ensenyat puga tindre un referent i puga apuntar-se i animar-se a practicar aquest esport que no té res a vore amb cap altre”. Especifica Marisé que la pilota és diferent en tot començant pel “sentit de les normes, la convivència, la disciplina i [acabant en] el respecte”. A Marisé l’arrossega «tot el que envolta la pilota perquè és un esport noble, de carrer, de cultura, de fomentar la noblesa, el respecte. Ho és tot, no té color», conclou.

Eixa passió que sent Marisé la sap transmetre al seu alumnat, a les seues deixebles com Carla Rovira que explica que “des de ben xicoteta em portaven a pilota a l’escola”. Tot i que confessa que este esport “al principi no em cridava l’atenció”, la situació va canviar arran de la creació de l’escola de pilota municipal i de la seua professora, Marisé, que no va deixar d'”embotinar-me perquè m’apuntara a l’escola”. Una insistència que va donar els seus fruits. Així que Carla va començar i en esta nova etapa va comprovar que “em va agradar prou, tot i que al principi em va costar”. Uns principis costosos que han quedat per al record perquè ja porta tres anys jugant a pilota i, pel que es va vore el passat 1 de juliol, hi ha Carla pilotària per a estona.

Marisé comentava que la pilota és carrer i, arran d’esta afirmació preguntàvem a les pilotàries si preferien jugar al carrer o al trinquet. Les joves, Carla i Dana, ho tenen clar: Trinquet perquè “pots vore millor el moviment de la pilota”. El carrer “és improvisació”, explicava Carla Rovira.

Susanna Pascual comenta que, com Pego no té trinquet estan més acostumades a jugar al carrer i assegura que és molt diferent el tipus de joc, atés que “el carrer juga” perquè intervenen molts factors ja que al carrer la pilota “igual li pega al cantó, a l’albelló, a una canalera, a una finestra…”. Seria com nadar a la piscina o la mar. Per això, Carla insistia que, «si a Pego ens feren un trinquet, podríem practicar més en el trinquet i podríem millorar la nostra tècnica i el nostre coneixement sobre la pilota. I disfrutaríem més».

Esta petició ha sigut concedida a mitges, atés que des de l’Ajuntament s’ha contemplat fer un carrer de la pilota, a partir del frontó que existix a la zona esportiva de ‘La Trilladora’.

Després de la partida de pilotàries, va tindre lloc una partida professional amb pilotaris de la Marina: els germans Terrades d’Ondara front a Canella de Xàbia, Vallés dels Poblets i Javi d’Ondara.