‘Ventes, hostals i ventorrillos per camins i carreteres de la Marina Alta’, de Fernando Sendra, és «un treball d’antropologia impressionant»

Així el va qualificar Tomàs Llopis dijous passat durant la presentació del flamant 36é Premi 25 d’abril d’Investigació ‘Vila de Benissa’. Amb este llibre el pegolí Fernando Sendra, continua la seua tasca d’ampliar una bibliografia cada vegada més important al voltant de la Marina Alta. Lamentava l’autor, però, que l’estat actual de la majoria de ventes, hostals i ventorrillos és de ruïna.

Cartell VentorrillosTomàs Llopis en la presentació que dijous passat va tindre lloc a la Casa de Cultura del llibre ‘Ventes, hostals i ventorrillos per camins i carreteres de la Marina Alta’, 36é Premi 25 d’abril d’Investigació ‘Vila de Benissa’, del químic pegolí Fernando Sendra, va ressaltar que, amb esta presentació «d’alguna manera em sume a una certa gratitud perquè Fernando forma part d’una generació d’estudiosos de la comarca […] que porten 35 anys de publicacions contínues d’estudis molt variats i molt diversos sobre la comarca», el que es mereix «un reconeixement» atès que han creat una «bibliografia sobre la comarca inabastable».

«Sorprèn, havent llegit el llibre, la quantitat d’hostals, de cases, etc., que hi ha per ahí i que no sabem que són hostals […], tot i que passem pel costat», descobria Tomàs Llopis per a remarcar el «treball de camp» que hi ha darrere de cada publicació de Fernando Sendra, «una de les seues grans característiques», ressaltava.

La coneixença del territori i també les converses amb uns i d’altres es reflectixen clarament en el treball de Sendra. Este «mostra un coneixement de primera mà de propietaris, estadants…», un aspecte molt valuós al que s’ha d’afegir la important «aportació toponímica que dóna» la publicació atenent que «cada venta té un nom» i per tant «hi ha un treball d’antropologia impressionant», concloïa Llopis.

Assegurava l’autor de ‘Hi ha morts que pensen cent anys’ que el llibre ‘Ventes, hostals i ventorrillos pels camins i carreteres de la Marina Alta’ permet una lectura versàtil, el que implica que és una lectura que admet «un lector global de tot, però també admet lectors que tinguen aproximacions més parcials al contingut», com per exemple als camins o a les distintes modalitats de cases d’hostatge. I ací explicava Llopis que «l’hostal i la venta eren més o menys sinònims, llocs que oferien menjar, beguda i allotjament per a persones i animals. El ventorrillo donava un menjar més lleuger».

18664371_10209326277530858_2937231147733340310_nHi destacava Tomàs Llopis del 36é Premi 25 d’abril d’Investigació ‘Vila de Benissa’ que «descriu els establiments per rutes» el que permet que puguem «anar coneixent la comarca a partir d’este inventari de ventes, hostals i ventorrillos». A més, ho farem com a lectors i lectores, molt ben informats sobre cada allotjament. Apuntava el presentador que este tipus de publicacions faciliten la documentació d’aquells escriptors i escriptores que es decanten per la novel·la històrica, com és el seu cas i, de fet, lamentava que Fernando Sendra no hagués publicat uns sis anys abans l’obra, ja que esta li hagués permès disposar d’un gran ventall d’allotjament per a alguns dels personatge de la seua novel·la. Informava Fernando Sendra que «a la Marina Alta, la venta més antiga documentada és la del Molinell que va canviar de molí a molinell el 1770 i és l’únic que hi ha al mapa del segle XVII. Al segle XIX apareix l’hostal de Sant Jaume».

La curiositat de Fernando Sendra per les ventes, els hostals i els ventorrillos, li ve de menut, quan eixia al camp amb son pare i li cridaven l’atenció «eixes cases que no eren casetes». L’autor, el doctor en ciències químiques, Fernando Sendra, començava la seua intervenció explicant que «estos llibres, com que els escrius per gust, sense que ningú t’ho diga, són un divertimento sobre variacions sobre un mateix tema». Estos llibres, són per a Fernando una excusa per tornar a recórrer la comarca una i una altra volta. Admetia, en este cas, que «malauradament, no queda quasi res. Excepte algun cas, la majoria [d’allotjaments] són ruïnes».

Entre les moltes coses que va explicar Fernando Sendra sobre la recopilació de ventes, hostals i ventorrillos que hi conté la publicació, trobem algunes anècdotes del procés de recollida de informació sobre elles, com que va haver de visitar fins a tres cementeris per a esbrinar el nom d’avis i àvies que eren propietaris d’hostals, ventes o ventorrillos o que ha anat ampliant informació i completat la documentació fotogràfica a través del correu electrònic, entre d’altres. Este procés de recerca és per a l’autor entretingut i enriquidor.

El llibre Ventes, hostals i ventorrillos per camins i carreteres de la Marina Alta’ de Fernando Sendra està editat per l’IAC Juan Gil-Albert.

174 Visites

Deixa un comentari