Un veí de Pego passa 4 hores detingut perquè un estafador actua amb el seu nom
Sota la seua identitat pesava una orde policial de crida i cerca. L’afectat ja va tenir un judici per un deute que no va contraure ell. L’afectat coincideix en nom i cognoms amb la identitat d’un estafador de La Seu d’Urgell que busca la Policia.
Que la realitat supera a la ficció hem trobem d’exemples a diari. I si no que li ho pregunten a un veí de Pego que va passar tota una odisea per a treure el passaport a la seua filla de deu mesos. El pegolí es va personar en les oficines de la Policia Nacional de Dénia i en quant va dir el seu nom a l’administrativa que s’encarregava dels passaports, un policia se li va acostar i li va fer passar dins de les oficines per preguntar-li si tenia pendent algun assumpte a La Seu d’Urgell?». Llavors, el damnificat va entendre la situació, perquè no era la primera vegada que li feien esta pregunta.
L’any passat ja va tenir un judici en els jutjats de Dénia per una presumpta compra al seu nom i en la direcció de Carrer Major, 17 a la Seu d’Urgell, a Lleida, d’un objecte de la mercantil Galeria del Col•leccionista. Ara el reclamen per una compra en Planeta Agostini. Totes les adquisicions impagades que es fan al seu nom, són per catàleg i en el mateix carrer i número, encara que varia la localitat. Una es remet a la Seu d’Urgell i l’altra en Lleida capital. En cap, en canvi, coincideix el número de DNI. Esta contradicció el va salvar en l’anterior judici, del que va eixir absolt, però no l’ha alliberat d’esglais posteriors.
Aquesta vegada, encara que la causa era la mateixa, el motiu de l’orde de crida i cerca era no haver-se presentat al març a un judici del qual «ni tan sols havia tingut constància», tal com va assegurar l’afectat, perquè no li havia arribat a casa cap citació. El passat juliol va tornar a rebre un avís per a un judici, esta vegada en la capital de l’Alt Urgell, però encara està pendent que donen data i hora per a la vista.
Aquestes terribles coincidències van provocar el passat 8 de setembre que l’afectat va estar reclòs en la comissaria de Dénia des de les 10 del matí fins a poc més de l’una, quan va ser traslladat als jutjats en un furgó blindat per a passar a disposició judicial després de retenir-lo en el calabós. L’afectat va ser absolt minuts abans de les dos, just abans que el jutjat tancara.
El veí pegolí al final va tenir sort, i inclòs va assenyalar que “si m’arriba a passar el divendres a les dos em passe fins al dilluns en el calabós» ja que els detinguts poden passar fins a 72 hores reclosos sense passar a disposició judicial. A més si algú està davall una orde de crida i cerca pot ser detingut en qualsevol control policial rutinari, per exemple un de trànsit o abans de prendre un avió.
El mateix veí pegolí comentava als periodistes que “ si isc una nit a sopar i em paren, vaja cap de setmana! O ara, si arriba a anar la meua esposa a fer el passaport de la xiqueta en lloc meu, tota la meua família se’n va a París i jo em quede en l’aeroport». Almenys, ara, ja ha quedat constància que no es tracta del mateix individu de les estafes. Així i tot el mantenen el judici pendent, i li atribueixen un deute que ja ascendeix a 4.000 euros. El ciutadà pegolí no enten “que em puguen retindre i acusar si el DNI no coincideix», Nosaltres tampoc, perquè això són coses de la burocràcia administrativa, encara que amb fets com aquestos no es d’estranyar que els jutjats estiguen saturats.
El pegolí intenta explicar-se com s’ha vist embolicat en esta història, perquè ell mai ha viscut en la Seu d’Urgell, i allí suposadament tampoc hi ha ningú que es cride com ell. «Jo viatge molt per tota la península amb el meu treball i deixe les meues dades en multitud d’hotels, clients i establiments», però encara així no s’explica la trampa. «Per què no comproven la firma dels rebuts dels paquets?», al•lega, lamentant-se que prompte se les tornarà a veure en els jutjats de la Seu d’Urgell.
Que la realitat supera a la ficció hem trobem d’exemples a diari. I si no que li ho pregunten a un veí de Pego que va passar tota una odisea per a treure el passaport a la seua filla de deu mesos. El pegolí es va personar en les oficines de la Policia Nacional de Dénia i en quant va dir el seu nom a l’administrativa que s’encarregava dels passaports, un policia se li va acostar i li va fer passar dins de les oficines per preguntar-li si tenia pendent algun assumpte a La Seu d’Urgell?». Llavors, el damnificat va entendre la situació, perquè no era la primera vegada que li feien esta pregunta.
L’any passat ja va tenir un judici en els jutjats de Dénia per una presumpta compra al seu nom i en la direcció de Carrer Major, 17 a la Seu d’Urgell, a Lleida, d’un objecte de la mercantil Galeria del Col•leccionista. Ara el reclamen per una compra en Planeta Agostini. Totes les adquisicions impagades que es fan al seu nom, són per catàleg i en el mateix carrer i número, encara que varia la localitat. Una es remet a la Seu d’Urgell i l’altra en Lleida capital. En cap, en canvi, coincideix el número de DNI. Esta contradicció el va salvar en l’anterior judici, del que va eixir absolt, però no l’ha alliberat d’esglais posteriors.
Aquesta vegada, encara que la causa era la mateixa, el motiu de l’orde de crida i cerca era no haver-se presentat al març a un judici del qual «ni tan sols havia tingut constància», tal com va assegurar l’afectat, perquè no li havia arribat a casa cap citació. El passat juliol va tornar a rebre un avís per a un judici, esta vegada en la capital de l’Alt Urgell, però encara està pendent que donen data i hora per a la vista.
Aquestes terribles coincidències van provocar el passat 8 de setembre que l’afectat va estar reclòs en la comissaria de Dénia des de les 10 del matí fins a poc més de l’una, quan va ser traslladat als jutjats en un furgó blindat per a passar a disposició judicial després de retenir-lo en el calabós. L’afectat va ser absolt minuts abans de les dos, just abans que el jutjat tancara.
El veí pegolí al final va tenir sort, i inclòs va assenyalar que “si m’arriba a passar el divendres a les dos em passe fins al dilluns en el calabós» ja que els detinguts poden passar fins a 72 hores reclosos sense passar a disposició judicial. A més si algú està davall una orde de crida i cerca pot ser detingut en qualsevol control policial rutinari, per exemple un de trànsit o abans de prendre un avió.
El mateix veí pegolí comentava als periodistes que “ si isc una nit a sopar i em paren, vaja cap de setmana! O ara, si arriba a anar la meua esposa a fer el passaport de la xiqueta en lloc meu, tota la meua família se’n va a París i jo em quede en l’aeroport». Almenys, ara, ja ha quedat constància que no es tracta del mateix individu de les estafes. Així i tot el mantenen el judici pendent, i li atribueixen un deute que ja ascendeix a 4.000 euros. El ciutadà pegolí no enten “que em puguen retindre i acusar si el DNI no coincideix», Nosaltres tampoc, perquè això són coses de la burocràcia administrativa, encara que amb fets com aquestos no es d’estranyar que els jutjats estiguen saturats.
El pegolí intenta explicar-se com s’ha vist embolicat en esta història, perquè ell mai ha viscut en la Seu d’Urgell, i allí suposadament tampoc hi ha ningú que es cride com ell. «Jo viatge molt per tota la península amb el meu treball i deixe les meues dades en multitud d’hotels, clients i establiments», però encara així no s’explica la trampa. «Per què no comproven la firma dels rebuts dels paquets?», al•lega, lamentant-se que prompte se les tornarà a veure en els jutjats de la Seu d’Urgell.