Tot preparat per a Tots Sants

L’Ajuntament de Pego obrirà demà a les 6 del matí el cementiri municipal. Així mateix, entre hui i demà, els treballadors del cementiri s’esperaran a tancar quan el recinte estiga pràcticament buit. Igual que passara l’any passat enguany tampoc hi haurà línia especial d’autobús per a propar a la gent al cementeri. La missa de difunts serà dijous a les 16:30h.
Murs blancs amb el teló de fons dels xiprers, per a rebre a les persones que el dia 1 de novembre, Tots Sants, acudiran al cementeri municipal de Pego per a recordar els seus éssers estimats que han faltat. Eixe dia la regidoria de Cementeri ha disposat l’obertura del recinte una hora abans de l’habitual, a les 6 de la matinada, perquè quan isca el sol totes les làpides i tombes estiguen ben florides. Pel que fa al tancament del cementeri, este té l’horari habitual, tot i que els treballadors seran més flexibles i tancaran les portes del camp sant quan la gent abandone el recinte.




Recordava el regidor de Cementeri, Pascual Garcia que a les 16.30h., s’oficiarà la missa de difunts al mateix cementeri. Perquè el seu seguiment siga còmode, es disposarà de cadires.




Aprofitant les noves tecnologies hem volgut saber si els pegolins i les pegolines preferixen Halloween que se celebra esta nit o Tots Sants. Per abrumadora majoria ha sorgit elegida l’opció més tradicional, la que honora les persones que ja no ens acompanyen en esta vida.




Halloween i Tots Sants són dos celebracions de caràcter completament diferents. Una, importada d’EEUU sembla desdramatitzar la mort i ironitzar sobre la fantasia que desprén el món de les bruixes, els bruixos i els mortsvivents. Tots Sants, contràriament, és un dia de respecte, de record, d’homenatge a totes les persones que hem estimat i han faltat.




Per a acabar hui la crònica sobre Tots Sants hem triat esta poesia que ha publicat algun amic al seu perfil facebook i que hem trobat encertada.





JO MIRAVA EL DESCANS DELS MORTS

Jo mirava el descans dels morts,
perquè el descans era
material aquella tarda

grisa, llarga, trista d’hivern.
Jo mirava
el silenci definitiu
de tots els morts;
dels homes que havien estat
sentenciats des de bell antuvi,
sense judicar-los primer.
I demanava a la pluja
que el xic mantell
líquid de l’aigua, esborràs
els odis i netejàs
la pedra de llegendaris
afronts. Perquè…
mai vaig estimar tant els morts,
com aquella tarda freda,
íntima, patèticament
núbil, solitària, d’hivern.

Carmelina Sánchez-Cutillas
474 Visites

Deixa un comentari

Open chat
Hola!!