«Són tres jaciments absolutament excepcionals» els trobats a Pego amb pintures rupestres d’art llevantí

És una de les afirmacions que ahir va fer la professora de la Universitat d’Alacant Virginia Barciela en la conferència ‘Les pintures prehistòriques rupestres del barranc de la Canal de Pego’ dins les VI Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer. Explica Barciela que són excepcionals «no només perquè ací no hi havia res i ara, de sobte, hem omplit un buit que és interessantíssim per combinar amb altres dades al voltant del poblament, sinó perquè realment són figures d’una extraordinària qualitat tècnica i, perquè permetran relacionar-les amb altres jaciments de la zona».

not5924_6A principis de juny de 2016 es presentava a Pego una troballa de rellevància històrica per a la localitat, el descobriment de la primera pintura rupestre localitzada a la vall de Pego, més concretament al barranc de la Canal. Els artífexs d’aquell descobriment van ser José Sendra, Fernando Sendra i Juan Pastor. Des d’aleshores ençà ja són tres els jaciments pegolins en què s’han trobat pintures rupestres en eixa zona dels barrancs de la Canal i de les Coves.

not5924_1En conèixer-se el descobriment de la primera pintura, l’Ajuntament de Pego va encarregat a Virginia Barciela González, col·laboradora honorífica de l’àrea de prehistòria de la Universitat d’Alacant, una «documentació exhaustiva de la zona […] perquè estiga perfectament catalogada i es puga, així, contribuir a la seua conservació i a la seua divulgació». Ahir va donar compte dels resultats d’eixe estudi i alhora anunciava que dos noves troballes estan en procés d’estudi dins les seues investigacions universitàries.

23434994_1943837709215710_1790528861867819247_nLa professora de l’àrea de Prehistòria de la Universitat d’Alacant, Virginia Barciela, informava d’estos nous descobriments fets, de nou, pels pegolins Fernando Sendra Alcina, José Sendra Bañuls i Juan Pastor Bolufer, durant la conferència ‘Les pintures prehistòriques rupestres del barranc de la Canal de Pego’ dins les VI Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer.

L’art rupestre de l’Arc Mediterrani des de 1998 està declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. No obstant això, les troballes posteriors a eixa data, explicava Barciela no estan sota el paraigua d’eixa denominació, el que no vol dir que no estiguen protegides, ja que la legislació espanyola a través de la figura de Bé d’Interés Cultural (BIC) protegix cada nova troballa rupestre.

Les tres pintures trobades a la vall de Pego, en la zona entre els barrancs de la Canal i de les Coves, amb cronologia neolítica (8.000 anys a.C), s’emmarquen en l’art llevantí, un art que descrivia la professora com «excepcional per la qualitat tècnica que té, per les representacions tan naturalistes que ens permeten veure com una pel·lícula el període del Neolític». Són pintures que es feien en pinzell i d’ahí la seua precisió i detall.

23319289_1943837899215691_3618235930810473306_nLes figures més característiques de l’art llevantí són els animals amb què coexistixen les poblacions d’aleshores en escenes de caça. Explicava Virginia Barciela que tot i que són societats agricultores i ramaderes, la caça continua tenint una gran importància, com demostren eixes escenes tan característiques.

I justament, assenyalava Barciela que, «relacionades amb les escenes de caça situem les pintures del barranc de la Canal». Són escenes que «ens parlen dels primers agricultors i ramaders en una zona en la que al voltant sí que es coneixen molts jaciments, però que fins ben poc era verge en esta qüestió».

Ressaltava Barciela una curiositat que es dóna en les tres pintures trobades fins el moment a la vall de Pego i és que, contràriament al que és habitual, en els tres casos pegolins s’han trobat figures soles i no un conjunt format per més d’un element figuratiu. No obstant, està convençuda que en un futur eixirà algun jaciment amb alguna escena amb més d’una figura.

23434887_1943838069215674_3249732062020190593_nLa primera pintura es tracta d’una cérvola i no d’un cérvol com en un primer moment s’havia determinat. És una cérvola amb unes orelles molt grans i amb moltíssimes fletxes al baix ventre.

Explicava la professora de Prehistòria de la Universitat d’Alacant que poc després d’haver començat l’estudi d’eixa figura li arribava la notícia que s’havia trobat un altre jaciment. Comentava Virginia Barciela que fins ara només ha estudiat en profunditat el primer jaciment, l’anomenat Canal I i avançava que els nous jaciments, Canal II i Coves I, estan en procés d’estudi. Tots dos s’han integrat en projectes seus d’investigació amb la intenció de poder obtenir els permisos pertinents que atorga la Conselleria.

23380419_1943838232548991_7307381639386376192_nEl segon jaciment mostra ha tret a la llum la figura d’un arquer que està agenollat i en posició de dispar, amb l’arc i dos fletxes a la mà.

23472052_1943838235882324_6285281475570958745_nLa tercera troballa, «l’últim gran descobriment», com el denominava l’experta, és un cabrot en una posició un poc forçada. Té una gran cornamenta i un crani molt potent.

Concloïa la professora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat d’Alacant que els tres jaciments trobats fins el moment a Pego «són tres jaciments absolutament excepcionals, no només perquè ací no hi havia res i ara, de sobte, hem omplit un buit que és interessantíssim perquè combina amb altres dades al voltant del poblament, sinó perquè realment són figures d’una extraordinària qualitat tècnica i perquè, a més, intuïsc certes coses que permetrà relacionar-ho amb altres jaciments de la zona».

23316623_1943837762549038_1034099014045313183_nDes de l’Arxiu municipal i la Regidoria de Cultura se subratlla que «aquestes troballes són molt signifiquen per a Pego perquè amb elles s’enriqueix el nostre patrimoni cultural i material» i confirmaven que «la professora Virginia Barciela, des de la Universitat d’Alacant, seguirà indagant sobre aquestes figueres d’època neolítica, tant interessants com enigmàtiques».

297 Visites

Deixa un comentari