“Sóc com tu tot i que encara no ho sàpigues”´, lema del Dia Mundial de la Salut Mental

El 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental. Enguany FEAFES i la Confederació SALUT MENTAL ESPANYA han proposat reflexionar sobre la necessitat i la importància, per a aquelles persones que tenen algun problema emocional, afectiu o del comportament, de pertànyer a una comunitat, un àmbit laboral i social. Ràdio Pego ha parlat amb AMADEM, ONG de per la Salut Mental dela Marina Alta. 


El 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental i per això Ràdio Pego ha volgut apropar-se a la “salut” de la salut mental i ho ha fet parlant amb la coordinadora i psicòloga d’AMADEM, ONG de la Salut Mental de la Marina Alta, Esther Escrivà. Esta ens ha explicat que “està cobert el tractament farmacològic, però això no és suficient”. Defensen des d’AMADEM que “una persona ha de continuar treballant les seues habilitats, treballant les seues emocions i per això s’han de fer teràpies complementàries perquè sense elles és difícil que una persona tire endavant, atès que les malalties mentals són complexes”. 


Explica Esther Escrivà, coordinadora d’AMADEM el missatge del lema triat enguany per FEAFES i la Confederació SALUT MENTAL ESPANYA per a celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental:


MANIFEST elaborat pel Comité Pro Salut Mental en Primera Persona de la Confederació SALUT MENTAL ESPANYA

Ara que la raó ens torna a la calma, i el silenci esglaia als presents, m’agradaria llançar un missatge. M’agradaria fer-ho una i mil vegades. M’agradaria que mil vegades foren poques: “Sóc com tu tot i que encara no ho sàpigues”.

“…tot i que encara no ho sàpigues”, així que proveïts amb la sola sintonia dels cors, emprenguem el viatge del coneixement.

En el trajecte trobarem aigua per a véncer la set, i aliment, que calmar els sospirs de l’estómac insatisfet.

En essència, som iguals, com la llum de les estreles que complixen el seu cicle pel cel. Som caminants que avancem pel laberint incert d’allò efímer i allò etern. Som pacients. Som guerrers.

Atenció, veig una imatge que ve de lluny. Veig un espai de signe infinit. I veig com una mare plora pel seu fill, potser innocent, potser maleït.

Som persones. Som família. Som amics?

De la llavor de l’amistat creixerà l’arbre del destí; d’arrels profundes i ombra abundant; de branques daurades i fruita sense nom.

Qui no s’ha preguntat alguna vegada què és la vida?

Nosaltres diem que la vida és un lloc per a viure. Un lloc per a expandir els pulmons. Un lloc on reclinar l’esperit. Un lloc per a abraçar els dons de la naturalesa, i donar les gràcies per la felicitat d'aquell dia.

Atenció, alcem la veu. El 75% de les persones amb problemes de salut mental ens hem sentit discriminades en algun àmbit de la vida.

Ens dol la incomprensió, que ens ignoren, que no ens escolten, que no ens entenguen. En canvi, ens sentim bé quan ens valoren, quan reconeixen els nostres encerts, quan ens accepten.

Gràcies a l'experiència del coneixement evolucionem. Trenquem les barreres i descobrim un món junts; fosos en un mateix ser perquè:

-Igual que tu, jo no vull patir. Com jo, tu tampoc vols patir

-Igual que tu, jo necessite tindre un treball. Com jo, tu també necessites tindre un treball

-Igual que tu, jo somnie. Com jo, tu també somies

-Igual que tu, jo vull estimar i ser estimat. Com jo, tu també vols estimar i ser estimat

-Igual que tu, moltes vegades jo no entenc el que passa, ni per què passa. Com jo, moltes vegades tu tampoc entens el que passa, ni per què passa

-Igual que tu, jo desitge que m'escolten i em comprenguen. Com jo, tu també desitges que t'escolten i et comprenguen

-Igual que tu, jo puc fer xicotetes coses. Com jo, tu pots fer xicotetes coses.

Fem junts alguna cosa gran?

Sóc com tu”. Ara ja ho saps.

220 Visites

Deixa un comentari