Revisió de la sentència per danys a la Marjal
El Tribunal Suprem (TS) estudiarà els recursos interposats per l’exalcalde de Pego, Carlos Pascual, i l’exedil d’Agricultura, José Orihuel, així com de l’Ajuntament de Pego contra la sentència de l’Audiència d’Alacant que els va condemnar per danys causats en la Marjal de Pego-oliva entre 1996 i 1998. Pego tem que la resolució del TS agreuge el deute heretat de l’exalcalde.
Els magistrats Carlos Granados, Andrés Martínez i José Antonio Martín són els encarregats de revisar la sentència i, en la vista convocada para demà a les 10.30 hores, escoltaran les al•legacions dels advocats de les parts que han presentat els recursos. La resolució del Tribunal Suprem es coneixerà en les pròximes setmanes.
L’exalcalde de Pego s’enfronta a una pena de sis anys de presó, altres punts d’inhabilitació, multa i indemnització com a autor de tres delictes: contra els recursos naturals, atemptat a funcionari públic i trencament de mesura cautelar. Però, a més, aquesta sentència de l’Audiència Provincial va considerar culpable dels mateixos delictes -a excepció del d’atemptat a funcionari públic- a qui fóra edil d’Agricultura.
D´altra banda, al declarar-se insolvents els imputats, l’Ajuntament de Pego i la Comunitat de Regants de les Terres Arrossars, hauran de fer front al pagament d’1,2 milions d’euros cada un per ser responsables subsidiaris si el TS ratifica la sentència. En aquest sentit, l’alcalde del municipi, Carmelo Ortolà, ha mostrat la seua preocupació, ja que «el pagament d’1,2 milions suposaria deixar el consistori en una situació econòmica molt delicada». Seria, «un factor més de suma al deute que té esta casa heretada de l’anterior equip de govern», va apuntar.
La vista judicial convocada per a demà va ser retardada pel Tribunal Suprem, que va citar els imputats el 26 de gener però que per qüestions internes va ajornar fins al 13 de setembre.
La sentència de l’Audiència recorda que la Generalitat Valenciana va crear i va delimitar el parc natural en aquest paratge per llei en 1994 i que, a l’iniciar el seu Pla d’Ordenació de Recursos Naturals, va prohibir de 1996 a 1999 alterar l’entorn físic de la Marjal, que compta amb 1.250 hectàrees de superfície, 850 d’elles aiguamolls.
D’acord amb la resolució, Pascual i Orihuel, tot i «conèixer el seu caràcter de parc natural i les mesures del Govern valencià», van acordar realitzar actuacions en el paratge per a «recuperar els cultius d’arròs», paralitzats des de 1982 de manera generalitzada, i així «aconseguir millors preus per a les finques particulars». El resultat de les actuacions va ser l’afecció de 600 hectàrees del parc, la mort massiva de peixos i el descens del nivell de l’aigua.
L’exalcalde de Pego s’enfronta a una pena de sis anys de presó, altres punts d’inhabilitació, multa i indemnització com a autor de tres delictes: contra els recursos naturals, atemptat a funcionari públic i trencament de mesura cautelar. Però, a més, aquesta sentència de l’Audiència Provincial va considerar culpable dels mateixos delictes -a excepció del d’atemptat a funcionari públic- a qui fóra edil d’Agricultura.
D´altra banda, al declarar-se insolvents els imputats, l’Ajuntament de Pego i la Comunitat de Regants de les Terres Arrossars, hauran de fer front al pagament d’1,2 milions d’euros cada un per ser responsables subsidiaris si el TS ratifica la sentència. En aquest sentit, l’alcalde del municipi, Carmelo Ortolà, ha mostrat la seua preocupació, ja que «el pagament d’1,2 milions suposaria deixar el consistori en una situació econòmica molt delicada». Seria, «un factor més de suma al deute que té esta casa heretada de l’anterior equip de govern», va apuntar.
La vista judicial convocada per a demà va ser retardada pel Tribunal Suprem, que va citar els imputats el 26 de gener però que per qüestions internes va ajornar fins al 13 de setembre.
La sentència de l’Audiència recorda que la Generalitat Valenciana va crear i va delimitar el parc natural en aquest paratge per llei en 1994 i que, a l’iniciar el seu Pla d’Ordenació de Recursos Naturals, va prohibir de 1996 a 1999 alterar l’entorn físic de la Marjal, que compta amb 1.250 hectàrees de superfície, 850 d’elles aiguamolls.
D’acord amb la resolució, Pascual i Orihuel, tot i «conèixer el seu caràcter de parc natural i les mesures del Govern valencià», van acordar realitzar actuacions en el paratge per a «recuperar els cultius d’arròs», paralitzats des de 1982 de manera generalitzada, i així «aconseguir millors preus per a les finques particulars». El resultat de les actuacions va ser l’afecció de 600 hectàrees del parc, la mort massiva de peixos i el descens del nivell de l’aigua.