Restes de fàrmacs a la marjal de Pego-Oliva posen en perill la fauna del Parc Natural

Científics de la Facultat de Farmàcia (Universitat de València) i del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) han detectat 15 tipus de medicaments en aigües, sediments i sòls del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, com són l’ibuprofé, el paracetamol o la codeïna, que podrien afectar negativament algunes espècies de peixos.
Investigadors de centres valencians han donat una veu d’alarma sobre la situació de la marjal de Pego-Oliva al trobar fins a 15 compostos farmacològics en aigües, sediments i sòls. Els científics, de la Universitat de València (UV), en col·laboració amb el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, format per la mateixa UV, la Generaliat Valenciana i el CSIC), han publicat els seus resultats en la revista Science of the Total Environment.

La contaminació mediambiental per restes de medicaments és un problema creixent en els últims anys i és per això que s’hi fan anàlisis a entorns protegits i sensibles com la marjal. Els científics van rastrejar al Parc de Pego-Oliva la presència dels 17 fàrmacs més consumits. Per a això van prendre 34 mostres d’aigües, 16 de sediments i 23 de sòls –estes últimes a dos profunditats diferents–.

L’anàlisi posterior va mostrar que totes les mostres d’aigua estaven contaminades per almenys un fàrmac, així com totes les de sediments excepte una. La distribució de medicaments en el sòl va resultar més irregular. En total es van trobar 15 dels 17 medicaments estudiats.

Els compostos farmacològics més freqüents en les mostres d’aigües van ser antiinflamatoris i analgèsics com l’ibuprofé. En els sediments i sòls analitzats, la carbamacepina i l’acetaminofé –també conegut com a paracetamol– van ser els més abundants. Explica Yolanda Picó, Professora de la Universitat de València i coautora de l’estudi que “els fàrmacs més freqüents trobats a la marjal són aquells més utilitzats” entre la població.

“La Unió Europea ja està considerant incloure alguns fàrmacs com contaminants prioritaris”, explica Yolanda Picó, coautora de l’estudi. “L’avaluació del risc realitzada indica un cert perill per als peixos i les algues unicel·lulars i per tant seria desitjable un estudi més continuat i profund”, conclou.

Encara que són necessaris més estudis per a poder avaluar l’impacte d’estes substàncies en el mediambient, l’anàlisi dels investigadors mostra un alt risc per als peixos de la marjal, a causa de la presència d’ibuprofé i antibiòtics, i no es pot descartar la possibilitat que afecten altres sers vius. Comentava Picó que “la presència d’estos compostos podria tindre alguna incidència negativa sobre el desenvolupament de peixos”. Destacava que les espècies autòctones, com el samaruc, solen ser més sensibles a la presència de contaminants.

El possible risc sobre la salut humana per la contaminació de l’aigua potable ha de ser també estudiat, així com l’impacte sobre els cultius pròxims –arròs i tarongers principalment–. Alhora explicava la coautora de l’informe que “les concentracions detectades en la marjal són baixes, però no es pot descartar algun efecte indirecte com l’aparició de resistències”.

A diferència d’altres parcs com Doñana o l’Albufera, la Marjal de Pego-Oliva patix una menor pressió a l’estar rodejada per poblacions molt més menudes –de 39.000 persones, en comparació amb el milió i mig que rodegen l’Albufera–. Malgrat açò, per a minimitzar l’impacte humà en el parc, es van construir diverses plantes de tractament d’aigües residuals.

La presència de medicaments indica el constant aport d’estes substàncies des de les plantes de tractament d’aigües, pel fet que la seua eliminació és incompleta. Les aigües de reg contaminen els sòls amb substàncies farmacològiques, que s’acumulen i, en algun cas, podrien afectar les aigües subterrànies.

59 Visites

Deixa un comentari