Proliferació de meduses al Mediterrani

Un informe d’Oceana preveu l’augment de celenteris en les costes mediterrànies per als pròxims anys degut a l´alta salinitat de l’aigua, la sobrepesca i l´escalfament del mar. En poc temps el litoral comarcal ha patit una plaga de meduses. La Creu Roja de Xàbia va atendre la setmana passada 400 banyistes amb picades de medusa en només tres dies. La sobreabundància de meduses als oceans no és un fenomen casual. Les meduses porten 650 milions d’anys solcant els mars, però els científics adverteixen que s’estan estenent a causa de l’acció humana, que està modificant les característiques de l’aigua. L’augment de la temperatura de l’aigua pel canvi climàtic, la disminució de depredadors a causa de la sobrepesca o l’augment de nutrients a causa de la contaminació de les costes, són les causes principals de la proliferació dels celenteris, segons un informe d’Oceana, una organització internacional de protecció marina.

Les meduses viuen normalment entre 20 i 40 milles allunyades de la costa, on l’aigua és més salina i més càlida. L’aigua costanera, més freda i menys salina, actua de barrera natural. No obstant, la sequera actual i el consum excessiu redueix l’aportació d’aigua dolça dels rius al mar, per la qual cosa la salinitat de les aigües costaneres augmenta equiparant-se a les més allunyades. Un altre factor que influeix en l´acostament de les meduses a la costa: l´augment de la temperatura de l’aigua a causa del canvi climàtic, en l’última centúria hi ha augmentat 0’6 graus.

Un altre dels aspectes a tenir en compte és la pesca abusiva. La captura de depredadors, com la tonyina, el peix espasa o la tortuga bova afavoreix el creixement de les meduses, que veuen com els seus enemics disminueixen sensiblement. La contaminació hídrica també és un altre dels factors. Els residus que tirem al mar són nutrients per als celenteris, que creixen amb rapidesa i es reprodueixen quan l’aliment abunda.

Encara que Oceana afirma que el factor més determinant són els corrents marins, sembla que és l’acció humana qui afavoreix, de forma més clara, que aquests animals troben cada vegada més zones aptes per a reproduir-se.

Les meduses són invertebrats del grup dels cnidaris, on també es troben els picamatos i altres anemones. Una característica d’aquest grup animal són les seues cèl•lules urticants que els serveixen per a capturar preses i com a mecanisme de defensa. Aquestes cèl•lules contenen una càpsula amb un filament enrotllat i verí. Quan les persones o altres animals toquen la medusa la càpsula s’obri i els filaments s’eyectan clavant-se en la pell.

En el cas de les persones, són freqüents els contactes, en els que la medusa no té el temps suficient per disparar els filaments, i desprèn directament les cèl•lules. En aquest cas, no s’allibera la totalitat del verí. Per això, davant de qualsevol picada, almenys el primer dia no s’ha d’aplicar mai aigua dolça, perquè el canvi de salinitat pot trencar les cèl•lules adherides a la pell i alliberar el líquid lubricant.
En este cas, convé aplicar gel durant 15 minuts, però sempre en borsa de plàstic, no directament. Estes cèl•lules es mantenen actives hores després que la medusa sal. Així, encara que es troben meduses mortes en l’arena val més no tocar-les. Els científics asseguren que les persones que han patit picades «estan sensibilitzades, i un segon contacte pot produir una reacció més severa».

Des d’Oceana s’aconsella que «si hi ha un gran nombre de meduses en la costa, s’ha de tancar les platja almenys durant 24 hores, i prendre precaucions inclús si proliferen lluny de la zona de bany». Açò, en canvi, és poc freqüent, i encara que ara a Alacant hagen pres consciència, en la comarca no s’ha aplicat mai.
16 Visites

Deixa un comentari