Precipitacions de fins 400 litres, un riu brut i una catàstrofe que afecta a mitja comarca.

Les fortes pluges provocaren també greus problemes de comunicació: Més de trenta carreteres tallades, una línia de ferrocarril suspesa i tres avions desviats donen una idea d’eixos efectes. I a la destrucció li va seguir la desolació, crisis d’ansietat i molta por i ràbia acumulada es van desbordar entre els veïns més afectats. Començava quasi instantàniament la neteja d’habitatges i carrers, una feina que avui, 72 hores després de la “riuà” encara continua. Durant la nit del dijous les precipitacions van caure amb molta força no sols a la costa de la Marina Alta, sinó sobre tot als pobles de l’interior. De la magnitud de les pluges registrades dóna una idea el fet excel•lent que en més de 50 punts de la xarxa d’observació es van arreplegar quantitats superiors als 100 litres per metre quadrat en menys de 24 hores. D’eixos 50, dos van superar els 400 litres (6 els 300 i 12 els 200 litres per metre quadrat. En alguns casos les quantitats van caure en 6-8 hores.

Algunes d’estes dades, suposen rècords, però en conjunt la intensitat de les precipitacions ha sigut menor que en la d’altres temporals històrics, com el d’octubre de 1982 en la Ribera i el de 1957 a València i la conca del Túria, , precisament, quan es compleix el 50 aniversari

És evident que tanta aigua acumulada anava a provocar problemes: tallar carreteres, afectar a bancals i solsides i podia tombar més d’un mur. Ara d’ahí a provocar el derrocament d’un pont com el de Beniarbeig i negar centenars d’habitatges per les localitats on passava hi ha un gran pas.

I és que, la presència de vegetació en els rius i els seus possibles efectes per a incrementar els danys al ser arrossegada per les fortes corrents ha generat polèmica entre veïns de diversos municipis i responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ).

En el plenari celebrat el dissabte a les 12.30 hores a l’Ajuntament de Beniarbeig, diverses persones van prendre la paraula per a responsabilitzar a la CHJ de les conseqüències de la forta avinguda del riu Girona. Els veïns van indicar que l’organisme de conca hi ha prohibit en diverses ocasions la neteja de la vegetació del llit, quelcom que era habitual fa anys. Un d’ells va arribar a indicar que «les canyes han tingut la culpa de la riuada» perquè el Girona «s’assemblava més a un bosc que a un riu» per la gran quantitat de materials que portava. De fet els carrers dels voltants al riu de Beniarbeig i el Verger es convertiren després de la “riuà” en autèntics mars de canyes amb tones i tones pels seus carrers.

També a Dénia els veïns van criticar la falta de neteja dels rius a l’observar l’enorme quantitat de canyes que s’havien acumulat en la platja. Eixa mateixa estampa s’ha pogut veure al llarg de la costa que ha resultat afectat per les fortes precipitacions. Des de Calp fins a Gandia milions de canyes arrancades d’arrel han invadit el mar i les platges, generant gran sorpresa. Junt amb elles també han aparegut efectes de qualsevol classe, contenidors i altres materials. Tal vegada, la prova més clara que els rius no estaven tot el net que calia.

Des de fa anys, la CHJ prohibeix la tala massiva de vegetació en els llits, adduint que forma part del riu i que també pot contribuir a evitar l’arrossegament de terra i pedres. L’Ajuntament del Verger ha sigut sancionat en diverses ocasions per tallar canyars del llit del riu Girona sense autorització. També en altres municipis hi ha hagut advertències als agricultors i responsables municipals perquè s’abstinguen de tallar canyes si no hi ha un permís exprés de l’organisme de conca.

A esta qüestió es va referir ahir el Comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Manuel Alcalde, qui va assenyalar que la presència de canyes «té poca incidència» a l’hora de causar danys en la riuada, i va afegir que el llit del Girona es va netejar recentment. Alcalde va remarcar que, en tot cas, la neteja de llits fluvials «no implica deixar-los pelats» perquè té conseqüències negatives.

També el ministre Jesús Caldera va ser preguntat per este fet arran de les queixes dels veïns. L’alt responsable del Govern espanyol va explicar que el Ministeri de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer han «multiplicat per set» la inversió en la neteja de rius.

I és que, el Girona semblava més un afluent de l’Amazona que altra cosa. Amb una força brutal que es va emportar per davant tot el que pillava al seu pas: cotxes, pedres, contenidors, arbres. La força del seu cabdal va mantenir en escac tot el divendres a les poblacions existents junt amb el seu llit.

De fet molts veïns de la Rectoria es van acostar el divendres pel matí abans de dinar a veure el riu. La imatge era increïble: el riu baixava amb una potència devastadora, mentres una pala intentava obrir els ulls del pont, plens de canyes.

En qüestió de minuts el riu es va desbordar completament negant i emportant-se vehicles de les cotxeres i deixant un panorama desolador. Era sols el principi de la tragèdia. La força de la vinguda es va portar a primera hora de la vesprada una part del pont de Beniarbeig, un fet que molts ciutadans van poder comprovar en directe per les càmares de Canal 9.

L’estructura es va desplomar de forma espectacular davant de la sorpresa de nombrosos veïns que seguien de prop l’evolució de l’avinguda. Segons pareix, durant la crescuda del cabal que es va produir al llarg del matí, l’aigua va ser danyant gradualment els pilars del pont, que no van poder suportar el pes de l’estructura, fins que sobre les tres i mitja de la vesprada es va produir l’enfonsament.

La destrucció del pont va tallar la principal via de comunicació, partint al municipi per dos i dificultant la comunicació amb la Rectoria. També va ser arrasat per l’aigua el poliesportiu de la població. D’altra banda, el desbordament del Girona va provocar l’enfonsament d’un edifici situat junt amb un barranc en el terme municipal del Verger, encara que afortunadament els seus inquilins van ser rescatats prèviament pels servei d’emergències.


Les fortes pluges provocaren també greus problemes de comunicació: Més de trenta carreteres tallades, una línia de ferrocarril suspesa i tres avions desviats donen una idea d’eixos efectes.

A la pèrdua de cases, negocis, vehicles, records, s’ha d’afegir l’única mort produïda per la catàstrofe: una anciana de 89 anys al Verger, que es trobava en el seu domicili quan la van sorprendre les aigües desbordades del riu Girona i que van arribar a una altura de dos metres a sa casa.

En pobles més afectas per les inundacions va ser necessari el rescat de més de 200 persones, moltes d’elles en helicòpters dels serveis d’emergència de la Generalitat. Al seu torn, la Creu Roja va realitzar més de 30 rescats mitjançant embarcacions en les zones negades. A Calp va ser necessari evacuar un càmping.

També va haver-hi problemes en el subministrament elèctric en diversos punts, que van afectar especialment, segons la Generalitat, a les comarques de la Safor i la Marina.


I a la destrucció li va seguir la desolació, crisis d’ansietat i molta por i ràbia acumulada es van desbordar entre els veïns més afectats. Començava quasi instantàniament la neteja d’habitatges i carrers, una feina que avui, 72 hores després de la “riuà” encara continua.

La comarca de la Marina Alta va despertar de la riuada sumida en el fang i la destrucció. Unes 600 persones continuaven sense poder tornar a les seues cases, perquè havien patit greus desperfectes o seguien negades d’aigua i fang. Al Verger, unes 200 cases dels carrers Divina Aurora i Miraflor estaven inundades de fang i amb el mobiliari destrossat. A més, una casa de tres plantes va haver de ser enderrocada a l’altura del Pont de l’Assagador.

40 habitatges de Calp continuaven negats i sense accés possible. A més, 43 ancians de la residència Costa Blanca Sènior van ser evacuats pel mal estat de l’edifici. En este municipi, el divendres van arribar a quedar aïllades per les inundacions entre 8.000 i 10.000 persones.

En Els Poblets, unes 50 cases s’inundaren i algunes tenien desperfectes greus en la seua estructura. A Dénia , al voltant de 50 veïns d’una urbanització de 36 adossats construïda en la ribera del Girona van haver de ser desallotjats ahir al córrer les seues cases seriós perill d’enfonsament. Una vintena de cases de Beniarbeig també quedaren negades de fang. I a Llíber 20 persones quedaren incomunicades. En total, unes 300 cases de la comarca presentaven greus desperfectes i quedaren inundades d’aigua i fang.

El desplegament d’equips d’emergència, que els consellers van definir d’espectacular, va comptar amb 50 efectius de l’Exèrcit de Terra i la Unitat Militar d’Emergència (UME), que van acudir als quatre pobles on la situació era més crítica, El Verger, Calp, Els Poblets i Beniarbeig.

No obstant, ni la presència de l’Exèrcit va aplacar l’enuig de molts afectats.
El Verger oferia ahir un panorama desolador. Els helicòpters sobrevolaven el poble, els camions i pales de l’Exèrcit circulaven per carrers replens de fang. I mentres els veïns al seu torn treien els mobles destrossats i els apilaven en muntons al mig del carrer.

El desplegament d’efectius ha estat ràpid i nombrós. Molts veïns i veïnes muntaren brigades de neteja a Beniarbeig per a ajudar als més afectats, una part d’ells persones majors que no podien enfrontar-se a una neteja d’eixes dimensions. També l’exèrcit, els bombers, la policia i tècnics de tota classe s’afanyaven a avaluar desperfectes i intentar restaurar el més ràpidament el més imprescindible: aigua potable, llum i condicionar les carreteres són les primeres prioritats desprès de la riuada. Esta setmana s’avaluaran els mals i s’acordarà l’ajuda als ciutadans.


239 Visites

Deixa un comentari