Posant llum sobre les dones compositores

Com en molts altres camps (pintura, economia..), en la música les dones que composen han estat, al llarg de la història, relegades a un segon terme, relegades als salons de les cases nobles o aristòcrates, a l’interior dels convents i les esglésies perquè l’esfera pública era exclusiva dels homes. Actualment, però, comença a posar-se llum sobre algunes d’eixes compositores rellevants que van voler expressar-se a través de les notes ordenades, sense referents on mirar-se. És el que va va ocórrer divendres passat a Pego amb la conferència ‘Dones compositores. Notes en l’ombra’ impartida per Consuelo Hueso i organitzada per Cabal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pego.

P1320180Divendres de vesprada va tenir lloc a la Casa de Cultura de Pego la xerrada ‘Dones compositores. Notes en l’ombra’ impartida per la soprano Consuelo Hueso. Una activitat organitzada per Cabal, amb el suport de la Regidoria de Cultura. L’encarregat de presentar la conferenciant va ser el músic pegolí, Josep Sendra, qui durant la seua presentació no va nomenar la més rellevant compositora del municipi, Dolores Sendra Bordes. Una qüestió que va ser criticada posteriorment a través de les xarxes socials. És per això que hui, a l’Informatiu de Ràdio Pego, Josep Sendra explicava que, després d’anar a veure Dolores per demanar-li disculpes personalment, demanava disculpes públiques per l’omissió i aclaria que la va tindre en la ment durant la presentació, tot i que va creure «que no era missió meua» parlar d’ella, ja que considerava que el seu paper era el de presentar la convidada i autora de la conferència, Consuelo Hueso i, per tant, «no volia interferir en el seu programa». Es mostrava sorprès però, perquè en acabar la conferència, ninguna persona del públic fera notar la notable absència en el discurs i s’esmenara ràpidament l’errada.

Josep Sendra reivindicava hui a l’Informatiu de Ràdio Pego la figura de Dolores Sendra i assegurava que per a ell «és emblemàtica i és molt important per al nostre poble». Així mateix, comentava que gràcies a la investigació sobre música popular que Dolores i altres alumnes del mestre Palau van realitzar, es van elaborar els Quaderns de Pego i altres obres que investiguen la cultura popular i, particularment, la música popular. Es confessava un deixeble influenciat per la tasca de Dolores Sendra.

P1320189Entrant ja en el que va ser la xerrada-audiovisual de divendres passat a la Casa de Cultura de Pego, Josep Sendra va destacar que el missatge de ‘Dones compositores. Notes en l’ombra’ «es pot aplicar a moltes coses i activitats de la societat actual» i afirmava que «la igualtat ens farà iguals». Sobre Consuelo Hueso explicava que es va iniciar a la música als 7 anys de la mà de son pare i, ressaltava com d’estrany era que una xiqueta d’eixa edat fora acompanyada de son pare a estudiar una matèria tan estranya en eixos moments com era música. El que el duia a afirmar que, actualment, les dones tenen cada vegada més cabuda en el món de la música, però, més en l’apartat amateur que en el professional.

Consuelo Hueso estudia violí i cant al Conservatori de València. El febrer de 2011 «posa en funcionament el treball ‘Dones compositores. Notes en l’ombra’» que ha estat presentat en diverses poblacions.

Introduïa Josep Sendra que, fins fa ben poc en el camp de la música «una dona podia ser valorada musicalment si era la dona, la filla o la germana d’un gran compositor. Mai per ella mateixa, sempre havia de tindre un aval». Les dones de les famílies feudals i les monges també tenien possibilitat d’estudiar música. Tot i això sempre «la seua música ha sigut com a intèrprets i sempre han interpretat música d’homes», una circumstància que, declarava «és molt greu, un frau» que s’allarga en el temps.

20170512_193952La regidora de Cultura, Laura Castellà, coincidia amb Josep Sendra en assenyalar que «el problema pel que no coneixíem les dones compositores és per la societat», tot i que considerava que, amb xerrades com la de Consuelo Hueso s’està començant a posar llum sobre l’assumpte.

La xerrada que va impartir Consuelo Hueso divendres passat va ser per a públic no especialitzat perquè el seu objectiu és reivindicar la dona en l’àmbit musical. Informava Hueso que «la musicologia feminista ha comptabilitzat prop de 6.000 des de l’Edat Mitjana fins els nostres dies», el que considera Hueso «no són poques dones perquè no haja transcendit, pràcticament cap a les nostres oïdes». Per a ella això és degut a la «societat patriarcal i masclistes que hagueren de viure i que seguim patint».

P1320199Com havia introduït Josep Sendra, este treball naix en 2011 perquè, explicava l’autora que, al preparar el recital ‘Dones compositores. Notes en l’ombra’, «em vaig donar compte que existien moltíssimes dones. Moltes compositores de tots els estils i de totes les èpoques de la història. A les hores em vaig veure amb tantíssima informació que vaig començar a elaborar la xerrada perquè era una llàstima no transmetre el que havia recollit».
P1320198Les dones compositores, en general, «són dones que podien accedir a l’educació perquè eren de famílies adinerades». Així mateix, contextualitzava que en el món musical una dona que composara no tenia referents anteriors ni coneixement de si existia alguna coetània que s’hi dedicara també a la composició i amb la que poguera contrastar idees o projectes.

P1320200Consuelo Hueso va introduir al públic present, que era nombrós, una vintena de compositores de diverses èpoques de la història:

Edat Mitjana: Kassia i Hildergard von Bingen.

Renaixement: Maddalena Casulana i Vittoria Aleotti.

Barroc: Antonia Padoani Bembo i Elizabeth C. Jaquet de la Guèrre.

Classicisme: Maria Theresa von Paradis i Hélène de Montgeroult.

Romanticisme: Fanny Mendelssohn i Clara Wieck Schuman.

Segle XIX: Augusta Holmès, Cécile Chaminade i Ethel Smyth.

Segle XX: Rebeca Clarke, Claude Arrieu i Galina Ustvolskaya.

Segle XXI: Beth Anderson, Eleni Karaindrou i Chen Yi.

Espanyoles: María Teresa Prieto i Ángeles López Artiga.

En este últim apartat hauríem d’afegir a la compositora pegolina, Dolores Sendra Bordes. Compositora encara viva que, el 1951, va guanyar el primer premi del Concurs de Composicions Musicals Inèdites per la seua obra per a piano ‘Tocata’. Dolores Sendra va composar, el 1949 l’Himne oficial de Pego. La major part de les seues composicions les va realitzar a Veneçuela durant els 18 anys que hi va viure allí. La pegolina ha composat peces orquestrals com “En la abadía” o “Balada de Utiel”; per a banda, com “Marxa Fúnebre”; o lied orquestral, com “La garza malherida”, entre d’altres.

 

232 Visites

Deixa un comentari