Porta oberta per al processament de Pinochet pel cas Llidó

La Cort d´Apel·lacions de Santiago de Xile ha aprovat, per 13 vots a favor i 8 en contra, l´abús de l´exdictador Augusto Pinochet, per les tortures i la desaparició el 1974 del sacerdot de Xàbia Antoni Llidó. El sacerdot xabienc, Antoni Llidó, membre de Cristians pel Socialisme, va arribar a Xile en 1969 i va estar fins a setembre de 1973 en la ciutat de Quillota. Després del colp d’Estat d’eixe any es va refugiar a Santiago, on va ser detingut un any després exactament el 24 de setembre de 1974, per agents de la policia secreta, la DINA, en circumstàncies que es desconeixen. Però que apunten a què Llidó va ser acusat d´ajudar al Moviment d’Esquerra Revolucionària (MIR). Per aquell temps el xabienc tenia 38 anys d´edat.

Durant la seua permanència obligada en el recinte de José Domingo Canyes, va ser cruelment torturat i va ser objecte de burles per la seua condició de sacerdot. De les condicions en què es trobava, donen compte els testimonis de persones detingudes per la DINA i que van sobreviure a les tortures i al mètode de desaparició de persones implementat per eixe organisme de seguretat del règim militar que dirigia Augusto Pinochet. La lluita judicial de Josefa Llidó, germana del sacerdot de Xàbia, va començar pràcticament en el mateix moment en què rebia la notícia de la captura del seu germà. Josefa Llidó va presentar en 1996 una querella contra Pinochet a Espanya i Xile, a la que es va sumar la d’un grup de sacerdots xilens i espanyols. El cas va ser sobresegut en 1998, però va ser reobert el 2003.

Després d’escoltar a les dos parts afectades i després d’una llarga jornada de deliberació, tretze magistrats de la Cort d´Apel·lacions de Santiago de Xile van optar per retirar-li la immunitat a Augusto Pinochet i huit van estar en contra de fer-ho, segons va precisar la presidenta del tribunal, Gabriela Pérez.

L’abús de Pinochet va ser sol·licitat al jutge Jorge Zepeda a l’agost per l’advocada Fabiola Letelier, que porta el cas d’altres capellans desapareguts. Zepeda en aquell moment va acollir la petició i la va traslladar a La Cort d’Apel·lacions. El jutge va establir en la seua resolució de primera instància que Llidó va ser torturat i va romandre detingut sense garanties en els recintes de la policia secreta de la dictadura, més coneguda com a DINA, d’un dels quals, el recinte d´incomunicació Quatro Álamos, del que va desaparéixer el 1974.

Letelier i l’advocat de la família Llidó, Héctor Salazar, van reafirmar que hi ha presumpcions fundades de què Pinochet coneixia el cas i que té responsabilitat en la seua desaparició. Van citar la declaració del bisbe luterà Helmut Frenz al jutge, qui al novembre de 1974 es va reunir junt amb altres prelats catòlics amb Pinochet, el qual va reconèixer el cas del clergue, segons aquesta versió. «No és capellà, és un marxista. Als marxistes cal torturar-los perquè d’una altra manera no canten», va dir el dictador quan li van mostrar una foto de Llidó.

L’advocat de Pinochet, que actualment es troba sota arrest domiciliari ara pel cas “Villa Grimaldi”, va restar veracitat a aquesta declaració i va sostenir que no hi ha cap antecedent que el vincule amb el sacerdot. Així mateix, va anunciar que apel·larà davant de La Cort Suprema la decisió de la Cort d´Apel·lacions.

Arribats a aquest punt del procés judicial, Pepa Llidó veu el seu objectiu més prop que mai, però manté els peus a terra. «Abusos hi ha hagut molts, però processaments només tres», ha declarat, després de conéixer per boca de l’advocat Salazar les últimes notícies de Xile. No obstant, també va afirmar, amb satisfacció: «Pas a pas, les coses estan canviant a Xile». «Encara que el que al·leguem se sabia des de fa 25 anys, l’abús és molt important». Malgrat tot, veure condemnat el dictador és encara «un somni», diu.
18 Visites

Deixa un comentari