Pego es mobilitza perquè Terele i Carmen puguen continuar acollint els seus nebots, David i Maria José, de 5 anys i 10 mesos, respectivament
Ahir dimarts de vesprada començava una campanya de recollida de firmes que ha mobilitzat a més de mig poble. Estan recollint signatures presencials i per internet en la plataforma change.org. Virtualment ja s’han aconseguit més de 4.000 firmes. La finalitat és poder aportar-les al jutge que haurà de decidir si la parella pegolina pot continuar acollint els seus nebots després que les tècniques de la Mancomunitat de Serveis Socials de Pego, l’Atzúbia i les Valls, emeteren un informe desfavorable al contingut del qual els afectats no han pogut accedir. Divendres finalitza el termini perquè Terele i Carmen puguen presentar al•legacions a la Conselleria de Benestar Social.
Des d’ahir de vesprada corre per la xarxa una història delicada i trista que afecta a una família pegolina, a Pepe Terele i Carmen, pares d’acollida familiar dels seus nebots. Tot va començar a l’octubre de 2013 quan, des de la Mancomunitat de Serveis Socials de Pego, l’Atzúbia i les Valls van decidir llevar-li al germà menut de Terele la custòdia dels seus dos fills perquè el matrimoni tenia problemes. En eixe moment ell va demanar encarregar-se dels dos menuts, David que aleshores tenia 3 anys i Maria José de tan sols 2 mesos. Aleshores, les treballadores de Serveis Socials que duien el cas, van accedir.
Foto extreta de la campanya a change.org
Se’ls atorgava aleshores un acolliment familiar en família extensa, és a dir, que es «formalitza amb persones vinculades amb els menors per una relació de parentiu, sent el seu objectiu evitar que estos es desvinculen afectivament del seu entorn familiar, mantenint-lo en ell», explica la Generalitat Valenciana.
Alhora les circumstàncies en les que es va produir l’acolliment també es podria qualificar d’urgència i diagnòstic que, segons explica Afabar, «té lloc mentre es valora la situació de l’infant i l’evolució de la seva família i es realitza l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen, i en conseqüència, s’estableix quina és la millor opció per al futur del nen o la nena». Continua explicant està associació de famílies acollidores que, en este tipus d’acolliment «els infants acollits solen ser nadons o menors de sis anys». En el cas que ens ocupa el que no es dóna, però, és que la durada d’un acolliment d’urgència i diagnòstic sol ser «d’entre sis mesos i un any», ja que en este cas que tractem, David i Maria José, porten convivint amb els seus oncles un any i mig. En tot este temps, segons explicava Pepe Terele este matí a Ràdio Pego, tenien visites setmanals de les treballadores de Serveis Socials per avaluar la convivència.
Tot apunta que és, justament, en esta qüestió on radica tot el problema que s’ha derivat en una campanya de recollida de firmes en suport de la parella pegolina. Explica el pare acollidor que durant este any i mig «hem procurat fer per ells [per David i Maria José] tot el que hem pogut i criar-los conforme hem sabut. Hem tingut molta ajuda per part de les persones, fins i tot des de Serveis Socials ens han ajudat en tot el que han pogut», reconeixia. No obstant, no fa massa, alguna cosa va canviar.
Continuava relatant a Ràdio Pego Terele que «a l’any i mig de tindre als xiquets estem un poc cansats, un poc esgotats de complir amb el que marca la Conselleria, el que marca Serveis Socials». I és per això que es van dirigir al President de la Mancomunitat, a Enrique Moll, també alcalde de Pego, per a veure si podia intentar que les avaluacions no foren tan freqüents. Des d’aleshores, constata Terele, «no ens tornen a molestar més [les treballadores de Serveis Socials encarregades del cas]». No obstant, seguix explicant, «ens van citar i ens van comunicar que havien fet un informe desfavorable i que la Conselleria ens enviaria una carta on decidirien si ens quedàvem o no amb els xiquets».
Eixa carta certificada des de la Conselleria va arribar dijous passat. En ella se’ls donava un termini de 10 dies «per a presentar al•legacions o els xiquets canviarien de guarda». Esta comunicació va fer que Carmen i Terele es quedaren «de pedra».
Davant esta nova situació, la parella va tornar a contactar amb el president de la Mancomunitat per veure si es podia paralitzar el procés. La resposta, ahir de matí per part d’Enrique Moll va ser negativa. Moll els va recomanar buscar un advocat per veure les possibilitats de què disposaven.
L’advocat de menors que els duu el cas va ser franc amb els pares acollidors, els va traslladar que «estes coses són molt delicades i ho tinc molt malament», explicava Terele qui afegia que, tot apunta a què l’opinió de Serveis Socials és la que més pes té davant un jutge.
Esta és la raó per la que han decidit demanar ajuda al poble de Pego impulsant una campanya de recollida de firmes. Les firmes es poden aportar presencialment. En pràcticament tots els establiments de Pego es poden trobar fulls per a signar. D’altra banda, les firmes també es poden aportar virtualment a través de la plataforma change.org. Esta campanya, que porta unes 11 hores activa, ha aconseguit més de 4.000 firmes. D’altra banda, la publicació que este matí hem penjat a facebook informant sobre la qüestió ha estat 312 voltes compartida i ha rebut més de 18.400 visualitzacions.
Encapçalament dels fulls per recollir firmes
Divendres Terele i Carmen hauran d’aportar totes les firmes a Conselleria junt amb altres informes que estan recollint per al•legar la decisió de la institució. Lamenten no conèixer el contingut de l’informe desfavorable de les treballadores de la Mancomunitat de Serveis Socials, ja que els deixa amb certa indefensió per a presentar les al•legacions pertinents. A més, assenyalen que, abans d’arribar a l’extrem en què es troben, davant les errades que puguen haver comés en l’educació de David i Maria José estan «disposats a rectificar el que faça falta».
Terele defensa que «els xiquets estan molt bé, no els falta de res, estan en la seua família, en els tios i en la uela i, si se’n van, no tindran ni tios ni ueles, ni res». Així mateix, explica que el xiquet major, que a octubre complirà sis anys, ha estat anant al psicòleg per a corregir la falta d’atenció que se li va detectar a l’escola. Des del col•legi asseguren que ha progressat molt, el que li ha permès millorar en l’escriptura i en la lectura.
Per últim, Terele i Carmen donen les gràcies a la població pegolina per la molta col•laboració que estan rebent.
Des d’ahir de vesprada corre per la xarxa una història delicada i trista que afecta a una família pegolina, a Pepe Terele i Carmen, pares d’acollida familiar dels seus nebots. Tot va començar a l’octubre de 2013 quan, des de la Mancomunitat de Serveis Socials de Pego, l’Atzúbia i les Valls van decidir llevar-li al germà menut de Terele la custòdia dels seus dos fills perquè el matrimoni tenia problemes. En eixe moment ell va demanar encarregar-se dels dos menuts, David que aleshores tenia 3 anys i Maria José de tan sols 2 mesos. Aleshores, les treballadores de Serveis Socials que duien el cas, van accedir.
Foto extreta de la campanya a change.org
Se’ls atorgava aleshores un acolliment familiar en família extensa, és a dir, que es «formalitza amb persones vinculades amb els menors per una relació de parentiu, sent el seu objectiu evitar que estos es desvinculen afectivament del seu entorn familiar, mantenint-lo en ell», explica la Generalitat Valenciana.
Alhora les circumstàncies en les que es va produir l’acolliment també es podria qualificar d’urgència i diagnòstic que, segons explica Afabar, «té lloc mentre es valora la situació de l’infant i l’evolució de la seva família i es realitza l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen, i en conseqüència, s’estableix quina és la millor opció per al futur del nen o la nena». Continua explicant està associació de famílies acollidores que, en este tipus d’acolliment «els infants acollits solen ser nadons o menors de sis anys». En el cas que ens ocupa el que no es dóna, però, és que la durada d’un acolliment d’urgència i diagnòstic sol ser «d’entre sis mesos i un any», ja que en este cas que tractem, David i Maria José, porten convivint amb els seus oncles un any i mig. En tot este temps, segons explicava Pepe Terele este matí a Ràdio Pego, tenien visites setmanals de les treballadores de Serveis Socials per avaluar la convivència.
Tot apunta que és, justament, en esta qüestió on radica tot el problema que s’ha derivat en una campanya de recollida de firmes en suport de la parella pegolina. Explica el pare acollidor que durant este any i mig «hem procurat fer per ells [per David i Maria José] tot el que hem pogut i criar-los conforme hem sabut. Hem tingut molta ajuda per part de les persones, fins i tot des de Serveis Socials ens han ajudat en tot el que han pogut», reconeixia. No obstant, no fa massa, alguna cosa va canviar.
Continuava relatant a Ràdio Pego Terele que «a l’any i mig de tindre als xiquets estem un poc cansats, un poc esgotats de complir amb el que marca la Conselleria, el que marca Serveis Socials». I és per això que es van dirigir al President de la Mancomunitat, a Enrique Moll, també alcalde de Pego, per a veure si podia intentar que les avaluacions no foren tan freqüents. Des d’aleshores, constata Terele, «no ens tornen a molestar més [les treballadores de Serveis Socials encarregades del cas]». No obstant, seguix explicant, «ens van citar i ens van comunicar que havien fet un informe desfavorable i que la Conselleria ens enviaria una carta on decidirien si ens quedàvem o no amb els xiquets».
Eixa carta certificada des de la Conselleria va arribar dijous passat. En ella se’ls donava un termini de 10 dies «per a presentar al•legacions o els xiquets canviarien de guarda». Esta comunicació va fer que Carmen i Terele es quedaren «de pedra».
Davant esta nova situació, la parella va tornar a contactar amb el president de la Mancomunitat per veure si es podia paralitzar el procés. La resposta, ahir de matí per part d’Enrique Moll va ser negativa. Moll els va recomanar buscar un advocat per veure les possibilitats de què disposaven.
L’advocat de menors que els duu el cas va ser franc amb els pares acollidors, els va traslladar que «estes coses són molt delicades i ho tinc molt malament», explicava Terele qui afegia que, tot apunta a què l’opinió de Serveis Socials és la que més pes té davant un jutge.
Esta és la raó per la que han decidit demanar ajuda al poble de Pego impulsant una campanya de recollida de firmes. Les firmes es poden aportar presencialment. En pràcticament tots els establiments de Pego es poden trobar fulls per a signar. D’altra banda, les firmes també es poden aportar virtualment a través de la plataforma change.org. Esta campanya, que porta unes 11 hores activa, ha aconseguit més de 4.000 firmes. D’altra banda, la publicació que este matí hem penjat a facebook informant sobre la qüestió ha estat 312 voltes compartida i ha rebut més de 18.400 visualitzacions.
Encapçalament dels fulls per recollir firmes
Divendres Terele i Carmen hauran d’aportar totes les firmes a Conselleria junt amb altres informes que estan recollint per al•legar la decisió de la institució. Lamenten no conèixer el contingut de l’informe desfavorable de les treballadores de la Mancomunitat de Serveis Socials, ja que els deixa amb certa indefensió per a presentar les al•legacions pertinents. A més, assenyalen que, abans d’arribar a l’extrem en què es troben, davant les errades que puguen haver comés en l’educació de David i Maria José estan «disposats a rectificar el que faça falta».
Terele defensa que «els xiquets estan molt bé, no els falta de res, estan en la seua família, en els tios i en la uela i, si se’n van, no tindran ni tios ni ueles, ni res». Així mateix, explica que el xiquet major, que a octubre complirà sis anys, ha estat anant al psicòleg per a corregir la falta d’atenció que se li va detectar a l’escola. Des del col•legi asseguren que ha progressat molt, el que li ha permès millorar en l’escriptura i en la lectura.
Per últim, Terele i Carmen donen les gràcies a la població pegolina per la molta col•laboració que estan rebent.