Pego es concentra hui contra la violència de gènere

Enguany fa 10 anys que el Grup de Dones Cabal convoca una concentració per a denunciar i rebutjar la violència cap a les dones. La cita és a les 8 de la vesprada a la Plaça del Mercat, davant de la Residència Sant Joan de Déu. Ahir, avançant-se a la celebració, Cabal organitzava una xerrada sobre violència de gènere en la que la interacció entre els participants i el públic va ser la nota dominant. La Policia Local de Pego va informar que actualment al municipi hi ha 4 casos amb ordre d’allunyament.
Al voltant del 25 de novembre, cada any es donen moltes dades, es diuen moltes coses en contra de la violència de gènere. No obstant, sembla que res del que es diu o del que es fa tinga efectes. En aquest tema, una altra de les coses que varia són les xifres de dones assassinades per les seues parelles o exparelles, el ventall en aquest 2011 està entre les 61 i les 69. I que no es produisca algun altre cas mentre expliquem aquesta notícia o al llarg del dia d’avui. A Pego, a dia d’avui hi ha 4 casos d’allunyament en vigor.

I entre les preocupacions de les professionals que treballen colze amb colze a les dones maltractades, el fet que bona part de les agressions, arriben o no a l’assassinat, està augmentant entre les parelles joves. Ahir, durant la xerrada sobre la violència de gènere, organitzada pel Grup de Dones Cabal, en la que van intervindre els policies locals Mercé Sastre i Eloi Sanchis i la treballadora social del Centre Dona Dénia, Natàlia Milvaques, es va explicar que “entre els adolescents van augmentant els casos, tot i la informació que hi ha al voltant de la violència de gènere”. Entre les possibles causes d’aquesta tendència cap enrere, el fet que es detecta una “major permissivitat. Molta dependència de les joves cap a les seues parelles, que van aïllant-les i quedant-se soles davant el trencament de la relació”. La causa de tot això, apuntava Natàlia Milvaques és “la cultura de gènere. El masclisme”, ja que, apuntava, “quant més justificat estiga aquest, més violència hi haurà”. Subratllava que “la solució passa per educar en igualtat”.

Tot i que cada any, des què es va fer públic un problema que fins aleshores s’havia tractat com a privat, es definisca la violència de gènere, sembla que encara no està clar el concepte per a molta gent. La Policia Local encarregada de l’àrea a Pego, Mercé Sastre, concretava que “la violència de gènere naix de la desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones. És la conseqüència històrica de la posició de la dona en la família patriarcal en la que era una dona subordinada a l’home i no tenia drets com a persona. Era completament submisa”. Sastre apuntava com a definició “la violència feta de l’home cap a la dona pel mer fet de ser dona i pot ser tan física com psicològica”.

La Policia Local també explicava que la violència de gènere és cíclica. Té tres fases. Una primera anomenada ‘acumulació de tensió’, “comença en agressions psíquiques […] a les que ella no dóna importància […] però l’home va creixent-se”. Una segona denominada ‘fase aguda de colps’ apareix “quan el colp del maltractador cap a la dona el posiciona a ell per damunt d’ella”. La tercera ‘la calma amant o lluna de mel’ és la fase en la que ell es mostra arrepentit “però el problema és que més tard o més prompte hi haurà una excusa perquè torne a començar”.

S’explicaven també les característiques del maltractador, a qui se’l situava, actualment, en una franja d’edat entre els 30 i 45 anys, amb diversos anys de convivència i amb dependència econòmica per part de la dona. Explicava la Policia Local que l’agressor “normalment ha sigut víctima o testimoni de maltractaments en algun moment de la seua vida. Té una doble façana, de cara al carrer es mostra una persona molt bona, molt afable […] però dins de casa és tot el contrari. No assumeix el problema com a propi […] Arriba a normalitzar la situació […] Justifica, minimitza i nega els seus actes i troba que la violència que ell exercix no té cap importància. Té una autoestima molt baixa i, per tant, és insegur i té por, entre d’altres coses, a perdre la seua dona. Són persones que a través del seu comportament violent dins de casa expressen la seua insuficiència en altres àmbits […] Sol sentir gelosies infundades”.

Sobre la víctima s’intentava explicar com és possible que aquesta senta dependència cap a l’agressor. Una de les característiques bàsiques és “la negació del maltractament”, asseverava Mercé Sastre, que explicava que “el negar-ho a ella li fa com oblidar-ho”. A més “ella té por i pànic de la situació i troba que és incapaç d’eixir d’ahí […] Ella perd el control de la seua vida perquè com s’ha posat a ser tan submisa d’ell ella no controla ni diners, ni xiquets, ni res. Ella simplement fa el que ell li diu”. Tot això provoca que “elles no tinguen cap tipus de suport”. La conseqüència, relatava Sastre, “moltes voltes tenen por a posar la denúncia perquè saben que estan a soles. No saben on acudir i on poder anar”.

Una qüestió, no poc significativa en el cercle de la violència de gènere, són les barreres que existeixen perquè a la dona li siga difícil trencar el cicle que li està furtant la vida. Per suposat trobem la dependència econòmica, per també, apuntava Mercé Sastre, policia local, “en algunes cultures la pressió religiosa i familiar”, però també “la seguretat que li dóna ell a ella” per la dependència establerta. La lleialtat. La por al suïcidi d’ell i de què la mate a ella mateixa o als fills. La identitat perduda “perquè arriben a tenir tal dependència de l’home que, sense ell, no es veuen capaces de fer res i això també portaria a la baixa autoestima”.

Si s’aconsegueixen superar eixes barreres i es tenen forces i suport extern per a presentar una denúncia entren en joc la Policia Local i la Guàrdia Civil. Sobre aquesta qüestió, el Policia Local de Pego Eloi Sanchis, posava l’accent en la denúncia de tercers per poder, moltes voltes, detectar casos de violència de gènere.

“En el moment en què es presenta la denúncia, és detenció immediata de l’home. La llei és molt taxant amb això”, explicava Eloi Sanchis. Mercé Sastre detallava el protocol d’actuació que implica que la dona es presenta a la Policia Local, a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional, al Centre de Salut o al Centre Dona Dénia, per a interposar la denúncia. Després d’aquest pas, “en primer lloc, la víctima es trau del domicili. Si es cap de setmana es garanteix la protecció a través del Centre Dona Dénia. Si és un dia laborable es localitza de seguida al maltractador i un cos de les forces i cossos de seguretat es fa càrrec de l’agressor i l’altre de la víctima. Una vegada detingut l’agressor, automàticament se’n va a la presó d’El Verger”.

I després d’aqueixa detenció immediata, quines són les mesures que es prenen perquè la dona continue segura? Es procedeix a un judici ràpid i després d’aquest “la jutgessa determinarà unes mesures provisionals fins que isca la sentència en ferm”.

Aquesta vesprada de 25 de novembre, a les 20h. hi ha concentració contra la violència de gènere a la Plaça de Mercat de Pego organitzada pel Grup de Dones Cabal i la regidoria de Serveis Socials i de la Dona de l’Ajuntament de Pego.
356 Visites

Deixa un comentari