Pego coneix les ‘Mujeres Libres’

Un grup de dones llibertàries que van lluitar per la seua emancipació, fins i tot, contra el parer dels seus companys d’ideologia, els anarquistes. L’acte, organitzat per Dones Cabal, va comptar amb la historiadora pegolina Mireia Bañuls per difondre el paper d’estes dones.
L’acte que va tenir lloc divendres passat a la Casa de Cultura organitzat per Dones Cabal s’engloba dins les activitats del dia de la Dona a Pego. La conferència a càrrec de la historiadora Mireia Bañuls Escrivà, ‘Mujeres Libres. La lluita de les dones llibertàries per la seua emancipació’ va ser seguida per un públic nombrós. Remei Sendra, una de les integrants de Cabal, va ser l’encarregada d’introduir la xerrada.



L’encarregat de presentar a la historiadora pegolina va estar el flamant col•laborador de Ràdio Pego, Xavi Morant. De Mireia Bañuls Escrivà ens va descobrir que “és historiadora per la Universitat de Valencià des de l’any passat” i que actualment està cursant el “màster en patrimoni cultural en l’especialitat de patrimoni bibliogràfic i documental”. Mireia és “cofundadora i membre del col•lectiu Clapir, joves historiadors valencians on ha publicat articles d’història moderna i contemporània”. Xavi Morant també comentava que Mireia des de l’any passat “estudia i recull històries de vida de la postguerra a Pego” i és que actualment, el que prioritza la historiadora pegolina és la transmissió oral.




El primer que aclaria Mireia Bañuls Escrivà al seu auditori era per què el títol de la xerrada era “Mujeres libres i no dones lliures”. Fàcil, perquè “Mujeres libres és el nom original de l’organització” de dones llibertàries. També aclaria que les dones de l’organització focus de la conferència denominaven a les seues parelles “companys de vida” perquè “els anarquistes no creuen en el matrimoni”, tot i que, puntualitzava Mireia “per les circumstàncies de la vida van haver de casar-se”.




‘Mujeres Libres’ és una organització de dones llibertàries. Però per a elles no serà fàcil sentir-se reconegudes pels companys del moviment anarquista, “dins el moviment obrir, el més afí en pro de la igualtat entre gèneres”, però, apuntava Mireia, “amb un tracte discriminatori per part dels mateixos llibertaris”. Així veiem com les “dones són un grup social que pateix l’opressió […] i la dominació pel gènere masculí”.




Explica Mireia que “a l’Estat espanyol, al 1872, al congrés de Saragossa” on es definix la dona com a un ésser lliure. Al 1910, la CNT aprovava en el seu congrés “el dret de les dones a una feina i un salari amb independència econòmica”. Aclaria la historiadora que les dones anarcofeministes “mai s’han definit com a feministes perquè pensaven que era un terme burgés que només feia referència al sufragisme que es volia aconseguir”. Destacava a Teresa Claramunt i Teresa Mané.




L’anarcofeminisme naixia amb ganes de crear col•lectius de dones per a alliberar-se de l’opressió que patien. És un feminisme diferent al propugnat per Maria Cambrils. És el 1936 quan naix l’ agrupació de dones ‘Mujeres Libres’.




El col•lectiu ‘Mujeres Libres’ preconitza una doble lluita, social i des del punt de vista femení. L’objectiu dels col•lectius de ‘Mujeres Libres’ és “dotar a les dones d’una educació bàsica que els permeta prendre part de les activitats llibertàries trencant el monopoli masculí i també dotar a les dones d’una formació professional per a augmentar les seues oportunitats de treball”.
54 Visites

Deixa un comentari