Obrint Camí reclama conscienciació ciutadana perquè l’accessibilitat a Pego siga real

Perquè, “De veritat?” existeix l’accessibilitat universal a data de 4 de desembre de 2017? Data límit per complir amb el que marca la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social al respecte de l’accessibilitat a espais públics, però també a béns i serveis privats.

Hui, 4 de desembre de 2017, un dia després de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, també anomenat Dia Internacional de la Diversitat Funcional, finalitza el termini que dóna la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, perquè l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i les edificacions, els mitjans de transport, les oficines públiques, dispositius i serveis d’atenció a la ciutadania i aquells espais on es tracten assumptes públics, inclosos els relatius a l’Administració de Justícia i a la participació en la vida política i els processos electorals, però també béns i serveis existents de titularitat privada, siguen accessibles a les persones amb discapacitat.

Llei accessibilitat 1Llei accessibilitat 2

Apuntava la coordinadora del voluntariat d’Obrint Camí, Raquel Nadal, que esta llei té com a objectiu últim que “la gent amb discapacitat tinga una inclusió social plena”.

A hores d’ara, però, quan expira el termini establert en la Llei, l’associació Obrint Camí ha fet una acció reivindicativa este cap de setmana per a evidenciar que encara queda molt per fer a Pego en qüestió d’accessibilitat. IMG-20171202-WA0000Enguany, a diferència del que feren l’any passat, Obrint Camí ha anat deixant pel centre del poble algunes làmines amb missatges al voltant de la Llei i QR que permetien accedir a un blog, creat específicament per a este projecte.

Obrint camí 2017Amb el títol, ‘De veritat?’, les làmines i el blog “pretenen obrir els ulls de la gent que se’ls trobe arreu de la localitat de Pego, on està la seu de l’associació de persones amb diversitat funcional de Pego i les Valls, Obrint Camí […], perquè reflexionen i contesten què en pensen” de cadascuna de les situacions que presenten les làmines reivindicatives.

IMG-20171202-WA0001Feia notar Raquel Nadal que “si ens fixem en les barreres arquitectòniques a nivell local, trobem encara moltes mancances”. Reconeixia la portaveu d’Obrint Camí que des de 2013 fins ara, que és el període establert per la Llei per a analitzar allò a corregir, “si que hem pogut veure alguns canvis, algunes adaptacions, per part de l’Ajuntament de Pego”. Entre elles, la rampa del passeig Cervantes, l’ampliació d’algunes voreres, carrers de plataforma única o l’accés rebaixat de voreres perquè puguen pujar i baixar cadires de rodes. No obstant això, apuntava la coordinadora del voluntariat de l’associació, “seguim trobant moltes voreres estretes, moltes voreres sense rampeta d’accés, seguim trobant que en les administracions encara queden elements per adaptar”.

Ressaltava Raquel Nadal que la llei no només parla de l’administració local, sinó també de les entitats privades, és a dir que comerços, restaurants, entitats financeres i altres establiments comercials “també haurien d’estar adaptats” a data de hui. La realitat, assenyalava Raquel Nadal, és que “ací a Pego trobem encara que hi ha molts comerços i molts locals que no han adaptat els seus establiments”.

Reconeixen des d’Obrint Camí que “som conscients que totes estes coses suposen un cost molt elevat, tant en l’àmbit privat com en el públic”, a més del fet que l’adaptabilitat de l’espai no sol ser una prioritat. No obstant això, “no ens han de deixar de costat”, demanava. Alhora que recordava que “al nostre poble continuen havent persones amb mobilitat molt reduïda que necessiten poder desplaçar-se amb condicions, però que no ho poden fer”.

Obrint Camí, però, va més enllà i denuncia que “la gent no és conscient de les dificultats amb què topen aquestes persones que van amb cadira de rodes o amb crosses. La gent no és conscient i seguim trobant-nos, moltes vegades, que els guals que estan habilitats per a persones amb discapacitat, estan utilitzant-los vehicles normals”. És per això que Obrint Camí fa una crida a la gent perquè es pose en el lloc de l’altra persona i se n’adone de les dificultats amb les que es troba i perquè existixen els passos de vianants, perquè hi ha de vegades espais on no es pot aparcar per facilitar l’entrada de les cadires de rodes i un llarg etc, amb la premissa base que “la gent amb discapacitat té el mateix dret que la resta”.

Davant esta realitat Obrint Camí reclama “no sols a les administracions públiques i privades que dins de les seues possibilitats facen estes adaptacions, sinó que també reclamem que la gent siga un poc més conscient que les persones amb discapacitat estan ahí i que necessiten que se’ls escolte i que se’ls veja, que no som invisibles”, concloïa Raquel Nadal com a portaveu d’Obrint Camí.

39 Visites

Deixa un comentari