Objectiu aconseguit al I Campus de Bàsquet de Pego
La quarantena de xiquets i xiquetes que han assistit durant una setmana al I Campus de bàsquet realitzat a Pego han aprés com botar millor el baló, quan llançar, quins passos realitzar o com d’important és un jugador quan no té la possessió de l’esfèric. I ho han fet a gust, passant-s’ho bé. Durant la jornada de cloenda, van poder comprovar com es juga al bàsquet en cadira de rodes, un joc intens, ràpid i molt competitiu es va poder veure en l’exhibició del club de bàsquet d’Elx de cadira de rodes. Durant dissabte també van rebre la visita del Director General d’Esports Josep Miquel Moya.
Des de les 9 del matí fins a les 7 de la vesprada durant 6 dies els balons de bàsquet quasi no han parat de botar al pavelló ‘Ausiàs March’ de la localitat. La quarantena de xiquets i xiquetes que han participat al I Campus de Bàsquet que ha organitzat a la població el Club de Bàsquet Pego ha anat introduint conceptes en els que durant els entrenaments anuals no es pot aprofundir perquè s’està en competició. Així, este campus de tecnificació ha servit per a poder millor el bot o el tir, entre d’altres. També s’ha incidit en la importància del jugador que no té la possessió del baló durant el joc.
Tot això ho han anat aprenent i posant en pràctica els jugadors i les jugadores del campus de bàsquet després de les explicacions dels seus monitors, però també dels tres entrenadors de bàsquet que han acudit al llarg del Campus: Edu Clavero, Carlos Vila i Víctor Rubio.
L’últim dia de Campus, qui visitava Pego i, més específicament el pavelló ‘Ausiàs March’ on s’estava desenvolupant la tecnificació del bàsquet, va ser el Director General d’Esports, Josep Miquel Moya. Este va ressaltava que «els campus d’estiu són una bona experiència. Als xiquets i a les xiquetes els agraden i allí poden aprendre moltes coses tècnicament», afegia Josep Miquel Moya que als campus també s’aprenen «tota una sèrie de valors que van afegits a l’esport: companyerisme, solidaritat, esforç». I deixava clar el Director General d’Esports que el que aporta un campus és «part de l’esport» defensant que «l’esport és el que es practica durant tot l’any».
En este sentit indicava Moya que a la Conselleria d’Esports el que «li preocupa és la capacitat de sobreviure de molts i molts clubs que passen per dificultats econòmiques i ens preocupa també com podem continuar fomentant l’esport base, escolar, de salut, inclusiu com la demostració que tindrem al campus. Un esport adaptat que volem que acabe sent inclusiu», declarava el Director General d’Esports.
Informava Josep Miquel Moya que la Conselleria ha tret una nova línia d’ajudes destinades a promoure la integració en l’esport perquè «ajudar en totes estes qüestions [les anteriorment enumerades] és el que fem des de la Generalitat». No obstant això, també admetia el Director General d’Esports que actualment la Conselleria actua, principalment, assessorant o canviant el «rumb de la política esportiva» però no tant amb «l’aportació de diners de manera efectiva» atenent la situació econòmica de la Generalitat Valenciana. Tot i això apuntava que existeix un ampli ventall de subvencions.
L’alcalde, Enrique Moll, també present a la cloenda del I Campus de Bàsquet a Pego explicava que la iniciativa del CB de tancar el campus amb un partit de bàsquet en cadira de rodes «és molt interessant». Així mateix, recordava com ell va haver de passar per eixa fase, la de anar en cadira de rodes després de l’accident que li ha deixat seqüeles. Pel que fa al partit, considerava que «és important perquè la gent se n’adonarà de l’esforç i el sacrifici que té jugar amb limitacions físiques».
Abans de presenciar, però, l’exhibició del Club de bàsquet d’Elx amb cadira de rodes, els participants al I Campus de Bàsquet de Pego van rebre un diploma acreditatiu de la mà del Director General d’Esports i l’Alcalde de Pego.
Ja amb eixe diploma a la mà, preguntàvem als participants del Campus quina havia estat l’experiència. Una de les alumnes ens explicava que mai havia assistit a cap altre campus però l’experiència viscuda en este «m’ha agradat molt», sobretot després de vèncer, ens confessava, «la por inicial perquè no sé si jugue bé ni malament, el que diran» i explicava que en el dia a dia del Campus «fas competicions, t’ensenyes a tirar millor». Alguna fins i tot ha aprés a tir triples. Un altre jugador ens corroborava que «hem millorat algunes coses que en els entrenaments no podíem fer perquè no teníem massa temps». Entre les coses que ha millorat, el gir a l’anar a per la pilota, ja que abans del campus giraven amb els peus i ara saben que només han de girar el tronc. També han aprés s’ha de botar el baló baixet per a poder esquivar millor el defensor de l’altre equip. Informació important per a d’altres participants del Campus de bàsquet ha estat la possibilitat d’«aturar-se en un temps o en dos temps». Ens explicaven que aturar-se en un temps significa que «els dos peus cauen a la mateix hora». Aturar-se en dos temps vol dir parar els peus en ordre, «un primer i l’altre després».
S’ha ressaltat el concepte d’equip i com de valuosos són els jugadors que no estan en possessió de la pilota durant una jugada. Els van fer veure que de 10 persones a la canxa de bàsquet només una té la pilota. La resta ha d’intentar posicionar-se perquè li la puguen passar o ha de bloquejar als contrincants perquè no es facen amb ella. Crear «buits» perquè la pilota arribe a la cistella. En definitiva, el que han aprés unes i altres assistint al Campus és a «jugar a bàsquet millor» i estan convençuts que el que han aprés estos dies els servirà per a jugar millor la temporada que ve.
No s’obliden els i les participants del temps d’oci que també inclou el Campus o de la alimentació. Un dels jugadors agraïa «tot el menjar que ens han fet que estava boníssim». El menú ha inclòs: lasanya, arròs a banda, pollastre, macarrons i hamburgueses. A més, durant els descansos per a esmorzar i berenar el producte estrella ha estat «el meló». Entre les activitats d’oci, la més destacada la de piscina, el temps de nadar. Així mateix, cal subratllar que durant el Campus de bàsquet s’han forjat noves amistats.
Pasqual Miralles, coordinador del Campus de Bàsquet a Pego, es mostrava molt content de l’experiència. Assegurava que «la sensació final és molt positiva perquè l’objectiu principal crec que s’ha complit». Eixe objectiu era que «els xiquets s’ho passaren molt bé, es divertiren i pogueren aprendre algunes coses del que hem intentat esta setmana ensenyar-los». Això portava a Pascual a augurar que, si l’any que ve es repetix el Campus, els xiquets i les xiquetes repetirien. Una afirmació que ratificaven els propis alumnes que ens estaven escoltant.
Ja hem dit que l’activitat estrella de la Cloenda del Campus de Bàsquet de Pego va estar l’exhibició que va realitzar el Club de Bàsquet d’Elx amb Cadira de rodes. El seu president, Tomàs Mora, va explicar que «el bàsquet en carro de rodes és una forma d’esport per a persones amb discapacitat» i comentava que els jugadors són «persones paraplègiques, amb polio o amb amputacions». Per a ells i elles, jugar al bàsquet en cadira de rodes és «l’única manera de poder integrar-se dins l’esport». Contestava Enrique Moll que, després de provar de primera mà el que és manejar una cadira de rodes alhora que botes la pilota o intentes encistellar, este últim extrem «no és gens fàcil».
El partit exhibició que van poder veure en directe els i les participants al Campus de bàsquet, les seues famílies, el Director General d’Esports, l’alcalde i els monitors del campus va ser vibrant, amb molta velocitat, amb competitivitat màxima, defensa i atac constants i moltes cistelles. Una mostra magnífica per prendre consciència de com les dificultats es vencen i duen a practicar esports d’una manera eficaç i brillant.
Des de les 9 del matí fins a les 7 de la vesprada durant 6 dies els balons de bàsquet quasi no han parat de botar al pavelló ‘Ausiàs March’ de la localitat. La quarantena de xiquets i xiquetes que han participat al I Campus de Bàsquet que ha organitzat a la població el Club de Bàsquet Pego ha anat introduint conceptes en els que durant els entrenaments anuals no es pot aprofundir perquè s’està en competició. Així, este campus de tecnificació ha servit per a poder millor el bot o el tir, entre d’altres. També s’ha incidit en la importància del jugador que no té la possessió del baló durant el joc.
Tot això ho han anat aprenent i posant en pràctica els jugadors i les jugadores del campus de bàsquet després de les explicacions dels seus monitors, però també dels tres entrenadors de bàsquet que han acudit al llarg del Campus: Edu Clavero, Carlos Vila i Víctor Rubio.
L’últim dia de Campus, qui visitava Pego i, més específicament el pavelló ‘Ausiàs March’ on s’estava desenvolupant la tecnificació del bàsquet, va ser el Director General d’Esports, Josep Miquel Moya. Este va ressaltava que «els campus d’estiu són una bona experiència. Als xiquets i a les xiquetes els agraden i allí poden aprendre moltes coses tècnicament», afegia Josep Miquel Moya que als campus també s’aprenen «tota una sèrie de valors que van afegits a l’esport: companyerisme, solidaritat, esforç». I deixava clar el Director General d’Esports que el que aporta un campus és «part de l’esport» defensant que «l’esport és el que es practica durant tot l’any».
En este sentit indicava Moya que a la Conselleria d’Esports el que «li preocupa és la capacitat de sobreviure de molts i molts clubs que passen per dificultats econòmiques i ens preocupa també com podem continuar fomentant l’esport base, escolar, de salut, inclusiu com la demostració que tindrem al campus. Un esport adaptat que volem que acabe sent inclusiu», declarava el Director General d’Esports.
Informava Josep Miquel Moya que la Conselleria ha tret una nova línia d’ajudes destinades a promoure la integració en l’esport perquè «ajudar en totes estes qüestions [les anteriorment enumerades] és el que fem des de la Generalitat». No obstant això, també admetia el Director General d’Esports que actualment la Conselleria actua, principalment, assessorant o canviant el «rumb de la política esportiva» però no tant amb «l’aportació de diners de manera efectiva» atenent la situació econòmica de la Generalitat Valenciana. Tot i això apuntava que existeix un ampli ventall de subvencions.
L’alcalde, Enrique Moll, també present a la cloenda del I Campus de Bàsquet a Pego explicava que la iniciativa del CB de tancar el campus amb un partit de bàsquet en cadira de rodes «és molt interessant». Així mateix, recordava com ell va haver de passar per eixa fase, la de anar en cadira de rodes després de l’accident que li ha deixat seqüeles. Pel que fa al partit, considerava que «és important perquè la gent se n’adonarà de l’esforç i el sacrifici que té jugar amb limitacions físiques».
Abans de presenciar, però, l’exhibició del Club de bàsquet d’Elx amb cadira de rodes, els participants al I Campus de Bàsquet de Pego van rebre un diploma acreditatiu de la mà del Director General d’Esports i l’Alcalde de Pego.
Ja amb eixe diploma a la mà, preguntàvem als participants del Campus quina havia estat l’experiència. Una de les alumnes ens explicava que mai havia assistit a cap altre campus però l’experiència viscuda en este «m’ha agradat molt», sobretot després de vèncer, ens confessava, «la por inicial perquè no sé si jugue bé ni malament, el que diran» i explicava que en el dia a dia del Campus «fas competicions, t’ensenyes a tirar millor». Alguna fins i tot ha aprés a tir triples. Un altre jugador ens corroborava que «hem millorat algunes coses que en els entrenaments no podíem fer perquè no teníem massa temps». Entre les coses que ha millorat, el gir a l’anar a per la pilota, ja que abans del campus giraven amb els peus i ara saben que només han de girar el tronc. També han aprés s’ha de botar el baló baixet per a poder esquivar millor el defensor de l’altre equip. Informació important per a d’altres participants del Campus de bàsquet ha estat la possibilitat d’«aturar-se en un temps o en dos temps». Ens explicaven que aturar-se en un temps significa que «els dos peus cauen a la mateix hora». Aturar-se en dos temps vol dir parar els peus en ordre, «un primer i l’altre després».
S’ha ressaltat el concepte d’equip i com de valuosos són els jugadors que no estan en possessió de la pilota durant una jugada. Els van fer veure que de 10 persones a la canxa de bàsquet només una té la pilota. La resta ha d’intentar posicionar-se perquè li la puguen passar o ha de bloquejar als contrincants perquè no es facen amb ella. Crear «buits» perquè la pilota arribe a la cistella. En definitiva, el que han aprés unes i altres assistint al Campus és a «jugar a bàsquet millor» i estan convençuts que el que han aprés estos dies els servirà per a jugar millor la temporada que ve.
No s’obliden els i les participants del temps d’oci que també inclou el Campus o de la alimentació. Un dels jugadors agraïa «tot el menjar que ens han fet que estava boníssim». El menú ha inclòs: lasanya, arròs a banda, pollastre, macarrons i hamburgueses. A més, durant els descansos per a esmorzar i berenar el producte estrella ha estat «el meló». Entre les activitats d’oci, la més destacada la de piscina, el temps de nadar. Així mateix, cal subratllar que durant el Campus de bàsquet s’han forjat noves amistats.
Pasqual Miralles, coordinador del Campus de Bàsquet a Pego, es mostrava molt content de l’experiència. Assegurava que «la sensació final és molt positiva perquè l’objectiu principal crec que s’ha complit». Eixe objectiu era que «els xiquets s’ho passaren molt bé, es divertiren i pogueren aprendre algunes coses del que hem intentat esta setmana ensenyar-los». Això portava a Pascual a augurar que, si l’any que ve es repetix el Campus, els xiquets i les xiquetes repetirien. Una afirmació que ratificaven els propis alumnes que ens estaven escoltant.
Ja hem dit que l’activitat estrella de la Cloenda del Campus de Bàsquet de Pego va estar l’exhibició que va realitzar el Club de Bàsquet d’Elx amb Cadira de rodes. El seu president, Tomàs Mora, va explicar que «el bàsquet en carro de rodes és una forma d’esport per a persones amb discapacitat» i comentava que els jugadors són «persones paraplègiques, amb polio o amb amputacions». Per a ells i elles, jugar al bàsquet en cadira de rodes és «l’única manera de poder integrar-se dins l’esport». Contestava Enrique Moll que, després de provar de primera mà el que és manejar una cadira de rodes alhora que botes la pilota o intentes encistellar, este últim extrem «no és gens fàcil».
El partit exhibició que van poder veure en directe els i les participants al Campus de bàsquet, les seues famílies, el Director General d’Esports, l’alcalde i els monitors del campus va ser vibrant, amb molta velocitat, amb competitivitat màxima, defensa i atac constants i moltes cistelles. Una mostra magnífica per prendre consciència de com les dificultats es vencen i duen a practicar esports d’una manera eficaç i brillant.