Nou estatut d’autonomia a la Comunitat Valenciana


Amb els 82 vots a favor dels diputats del PP i del PSPV i els 7 vots en contra d´EU-L´Entesa i el grup mixt, el nou estatut d’autonomia només queda pendent de la sanció del rei. En el moment en què es publique en el Butlletí Oficial de l´Estat entrarà en vigor.

Aquesta setmana amb l’aprovació de la reforma del text estatutari, s’ha acabat un procés que es va iniciar a l’octubre de 2003. El dilluns amb els 82 vots a favor dels diputats del PP i del PSPV i els 7 vots en contra d´EU-L´Entesa i el grup mixt, el nou Estatut d’Autonomia va ser aprovat per les Corts. Ara només queda pendent de la sanció del Rei. Quan es publique al Butlletí Oficial de l´Estat entrarà en vigor.

Cap esmena de les presentades pels altres grups que conformen la totalitat de les Corts Valencianes, EU-L´Entesa i grup mixt, van ser acceptades per les formacions majoritàries, PP i PSOE. El BNV, un dels partits valencians sense representació a les corts també ha mostrat la seua disconformitat amb el text aprovat.

La reforma obligarà a aprovar o modificar més de vint lleis i suposarà la creació de cinc nous organismes, entre ells, el Servei Tributari Valencià i el Consell de Justícia. El primer, segons els socialistes, permetrà assumir els avanços en finançament que arranquen els catalans mentre el segon senta les bases per a assumir competències en justícia una vegada es reforme la llei orgànica del poder judicial. A més s’obri la porta a què el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat es configure com última instància judicial.

Un dels punts més polèmics que s’ha tret a la llum durant el procés de tramitació del nou estatut ha estat la denominació del valencià com a llengua pròpia. Finalment, la nova Carta utilitza aquests termes per a definir el valencià. Aquesta qüestió dóna rang estatutari a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a l’igual que dóna dret a l’ensenyament de i en valencià, blindant la qüestió dels possibles vaivens polítics en què sol veure’s immersa. A Pego tenim dues posicions contraposades, per una banda la posició conjunta de PP i PSOE i d’altra banda, la posició del BNV.

La modificació reconeix en el seu preàmbul, que l’Estatut ha garantit, com a norma institucional bàsica la recuperació de l’autogovern del poble valencià i les seues institucions, exercint les competències assumides dins el marc constitucional com correspon a la seua condició de nacionalitat històrica.

Així mateix el nou estatut també contempla la capacitat del President de la Generalitat de dissoldre les Corts i convocar eleccions. S’elimina el límit de deu conselleries executives i es permet la participació en les delegacions del Govern davant de la Unió Europea.

El document inclou unes disposicions addicionals o més conegudes com a clàusula Camps. Aquestes disposicions en el segon article expliquen que “ La Comunitat Valenciana velarà perquè el nivell d’autogovern establert en el present estatut siga actualitzat en termes d’igualtat amb la resta de Comunitats autònomes”.

Altres canvis significatius afecten a la denominació del territori, que ha quedat establert com a «Comunitat Valenciana», exclusivament en valencià. També es valencianitza la «Generalitat», sense el cognom de valenciana, o «Les Corts»; que passaran a comptar amb «un mínim de 99 diputats». En l’actualitat estan composades per 89 diputats.

La nova norma incorpora una Carta de Drets Socials, com a expressió de l’espai cívic de convivència social dels valencians i les valencianes. Entre d’altres la Generalitat garanteix el dret d’accés a la vivenda digna dels ciutadans. També es vol posar fi a la pobresa i facilitar la inserció laboral garantint als ciutadans en estat de necessitat solidaritat i renda de ciutadania en els termes previstos en la Llei.

El nou estatut valencià també fa referència a la possibilitat de rebre sobrants d’aigua de conques excedentàries. Al respecte d’aquesta al•lusió Aragó ha anunciat que portarà l’article al Constitucional.




67 Visites

Deixa un comentari