«Ningú té dret a qüestionar cap realitat»: Marta Salvans

Marta Salvans va nàixer amb el sexe masculí i hui és una dona transsexual que, tot i la tardana edat en què va decidir començar el procés de transició, tenia 47 anys, la seua valentia va fer que es convertira en un model a seguir i en un suport per a moltes persones que han passat o que volen passar per eixe procés. Diumenge, de la mà de Dones Cabal va fer el recital ‘Del Ser i el Sentir’ a l’Espai Veïnal Antic Institut. Hui, ha estat a l’IES Enric Valor de Pego explicant les seues vivències i com a representant d’un col·lectiu que encara no és massa acceptat en la societat actual.

Actualment no ens estranya sentir parlar de transsexualitat. Potser és més difícil, però, conèixer alguna persona que haja passat per la transició de gènere, com és el cas de Marta Salvans. Una dona transsexual que, tot i la tardana edat en què va decidir començar eixe procés, la seua valentia va fer que es convertira en un model a seguir i en un suport per a moltes persones que han passat o que volen passar per eixe procés tan important en la vida d’una persona que naix amb el sexe equivocat respecte als sentiments de gènere.

Ahir gràcies a Dones Cabal, es va poder parlar obertament sobre transsexualitat al saló d’actes de l’Espai Veïnal Antic Institut. Un tema que Marta Salvans va acompanyar amb la recitació de poemes que són una interpretació ordenada dels poemes que dibuixen una petita part del cercle vital d’una dona transsexual i que es titula ‘Del Ser i del Sentir’.

Marta Salvans va nàixer sexualment home. Als 47 anys d’edat explicava que «va poder fer la transició de gènere perquè va tindre coneixement de tot, de tot el que significava fer el procés de transició de gènere en la societat en la que jo em movia, amb la família que jo convivia i amb el meu pare, li agradara o no». Reconeixia que és una edat tardana per a fer esta transició que porta conseqüències, generalment greus. No obstant això, va tindre la sort de jove, de conèixer una noia que la va acceptar quan li va explicar el que sentia, «una cosa que, aleshores, encara no tenia nom».

La Marta explicava que la va ajudar molt el fet de ser funcionària de carrera i, en fer la transició, no va perdre la feina. El que va suposar per a ella i la seua família «una garantia enorme». Des d’aleshores ençà, la Marta Salvans ha estat un suport fonamental per a moltíssimes persones que han volgut fer eixa transició de gènere.

L’afició per escriure sempre l’ha tinguda. La motivació, però, va vindre en poder ser ella mateixa. «Sense poder ser jo era incapaç d’escriure res». El cas és que quan va començar a fer la transició de gènere va rebre molt de recolzament de grups de Múrcia, d’Aragó, de Madrid, d’Andalusia i «la meua satisfacció alhora de fer la transició de gènere» es va traduir en l’edició d’un poemari que va compartir amb tots eixos grups, regalant-los el poemari.

Explicava Marta que transicionar «sense tenir paraules ni coneixements del procés que anem a fer. En què ens trobarem? Que ens passa?» són preguntes que apareixen sense poder evitar-les. Però de sobte, «sembla que tinguem un fil de llum» que és el que explica una de les poesies que inclou ‘Del Ser i el Sentir’.

«És molt fort, als 47 anys, prendre una teràpia hormonal de substitució perquè anul·les els efectes de la testosterona i dones efectes d’estrògens al cervell, el que fa que al començament et situes ben bé a la pubertat d’una noia», explicava Marta Salvans, amb tot el que això implica en un cos i una personalitat adulta, casada i amb una filla.

Les persones que inicien una transició de gènere volen que se’ls tracte com al que se senten i no com el que físicament aparenten. No obstant això, admetia Marta que la transició és a llarg termini i per tant, «costa molt». Explicava Marta que el canvi de veu en les dones és difícil d’aconseguir, el que no passa amb els homes transsexuals per l’elasticitat de les cordes vocals. També contava que «quan comences una transició de gènere intentes que el teu físic es parega, al màxim, al que la construcció cultural entén per dona i no només físicament sinó també en la pròpia indumentària». Quan passa el temps, però, et preguntes «valia la pena? i conclous que no val la pena». Ho resumia amb un vers del poema ‘No cal cercar més’: «El ser i el sentir no són cap vitrina».

A l’últim vers del poema ‘Dona’, Marta Salvans Solé ve concloure el que hauria de tindre present qualsevol dona o home transsexual, que «ningú té dret a qüestionar cap realitat». Això ho arrodonia confessant al públic present al recital que se sent feliç, molt feliç amb la seua vida actual i no renunciaria a res del que té perquè ara se sent plena, completa.

Este matí Marta Salvans, ha estat a l’IES Enric Valor de Pego explicant les seues vivències perquè els i les joves coneguen altres realitats no tan habituals a la nostra societat però que són un fet cada vegada més present allà on vivim.

232 Visites

Deixa un comentari