Naix la Carta del Riu Girona

Aquesta és fruit de les I Jornades tècniques sobre Prevenció dels Riscos d’Inundació que es van celebrar el passat 26 de març a Els Poblets. La Carta del Riu Girona, naix en commemoració del primer aniversari de la catàstrofe i té com a objectiu la signatura d’un compromís per part dels agents socials i de les institucions implicades en la gestió hidrològica i territorial. En la cloenda de les I Jornades Tècniques sobre Prevenció dels Riscos d’Inundació que es van celebrar dijous, 26 de març, a Els Poblets, es va signar la Carta del Riu Girona, un document que neix per tal de commemorar el primer aniversari de la catàstrofe que va ocórrer l’octubre de 2007 a Beniarbeig, El Verger i Els Poblets, a més de Calp i altres pobles de la Marina Alta en menor mesura. El seu objectiu és el d’adquirir un compromís per part dels agents socials i de les institucions implicades en la gestió hidrològica i territorial.

Així, la Carta del Riu Girona en el seu preludi resa: <
Els principals efectes ambientals del desenvolupament humà han estat l’alteració d’ecosistemes, la reducció de la biodiversitat, i la modificació dels fluxos de matèria i energia. Transformacions que han impactat especialment sobre el territori i sobre l’atmosfera. En el primer cas, l’impacte està relacionat amb el canvi de soca-rel del paisatge i dels usos del sòl tradicionals; en el segon, en l’alteració dels intercanvis de gasos i energia, generant com a resultat el canvi climàtic que afecta tot el planeta.

Les conseqüències ambientals del canvi climàtic i de la transformació del territori tenen com a resultat la proliferació de fenòmens naturals extraordinaris capaços de desencadenar autèntiques catàstrofes naturals constituint un risc per a la població. El tipus de desastre que presenta una major ocurrència en les nostres terres són les inundacions. A Espanya, com a conseqüència d’aquest fenomen, han perdut la vida aproximadament 250 persones en els últims 10 anys.

La inundació del riu Girona del 12 d’octubre del 2007, que va afectar els municipis riberencs, fou un fet característic en la dinàmica natural mediterrània, caracteritzada per esdeveniments pluviomètrics d’elevada intensitat i pel desbordament de rius com a un fet recurrent. De fet, la província d’Alacant es troba qualificada com a una zona d’elevat risc d’inundació segons l’atles elaborat per la xarxa d’observatoris de la planificació espacial europea (ESPON) en l’any 2006. Malgrat açò, el desastre ocorregut ara fa un any a la Marina Alta no pot entendres sinó és dins d’aquesta lògica de canvi global, d’activitat humana i de transformacions accelerades.

La lluita política i tècnica contra les inundacions a cristal•litzat a nivell europeu amb la promulgació de la Directiva 2007/60, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació. Aprovada tan sols 11 dies després de la inundació del riu Girona, la Directiva d’avaluació i gestió dels riscos d’inundació determina que els Estats membres de la Unió Europea deuen avaluar i delimitar les zones amb risc d’inundació, elaborar mapes de perillositat, mapes de risc i plans de gestió de les inundacions per a cada unitat hidrogràfica.

De la mateixa manera, a nivell de l’Estat espanyol, cal respectar la nova Llei del Sòl, aprovada pel Real Decret 2/2008, de 20 de juny, que obliga en el seu article 15 a la realització de mapes de risc per als projectes de noves actuacions urbanístiques. I recull les obligacions i responsabilitats de les administracions estatals, regionals i locals.>>

I en acabar s’explica la finalitat d’aquest document, la Carta del Riu Girona, que és, a partir d’una sèrie de signatures, adquirir “un compromís per part dels agents socials i de les institucions implicades en la gestió hidrològica i territorial” per tal d’evitar que catàstrofes d’aquestes magnituds tornen a repetir-se en la mateixa virulència. És per això mateix que des de la Plataforma Ciutadana Riu Girona <
• Fomentar la investigació sobre les conseqüències i implicacions ambientals i socials del canvi climàtic i sobre la transformació del territori.

• Vetllar pel compliment de la legislació vigent en matèria de riscos d’inundació.

• Treballar de forma coordinada i signar acords de col•laboració per a la reducció del risc natural d’inundació sobre la població i els bens materials.>>
42 Visites

Deixa un comentari