Més de 1.500 persones reten homenatge a Michel

Amb la seua presència al Festival Homenatge al cantant pegolí, el públic va recolzar la iniciativa municipal per a tancar el cicle d’actes que va començar poc després de la mort de Fulleraca i que ha pretès posar en el lloc que li correspon la figura de l’artista més internacional que ha tingut el poble de Pego. Una dotzena d’artistes contemporanis de Michel va passar per l’escenari del Poliesportiu Municipal per reviure l’esperit musical del cantant pegolí.
L’esperit musical de Michel va reviure la nit de divendres a Pego. Ho va fer davant més de 1.500 persones que, atentes, van seguir tot el Festival Homenatge Michel que va tenir lloc al Poliesportiu Municipal. 12 veus contemporànies del cantant pegolí van rememorar la seua amistat i van oferir part del seu repertori més destacat, a l’auditori.

Abans d’això, però, Salomé i Enrique Ginés iniciaren l’esdeveniment amb humor i posant l’accent el que els havia dut allí, “fer un homenatge al nostre molt estimat Michel”, ressaltava Salomé. Per la seua banda, Enrique Ginés, donava les gràcies “a Michel, perquè en vida ens va brindar l’oportunitat de ser amics”.

Mariano de la Banda, prologista de la biografia de Michel, escrita per Joan Miquel Almela, ‘Michel. La Voz que desgarró el telón de acero’, qui va entrevistar moltes vegades al cantant pegolí perquè va ser disc jockei en els anys 60, que és locutor, periodista i escriptor i que té el Premi Ondas 1974 i l’Antena de Oro 1989, entre d’altres premis; va llegir el seu pròleg al llibre que explica la vida de Miguel Samper Peiró, situant l’audiència en els canvis tecnològics i musicals que van anar transformant el panorama musical dels 60. Ens quedem, però, en el moment en què Mariano de la Banda explica que “jo he tingut sempre una cosa molt clara: en una terra com la valenciana, en els pobles d’Alacant o Castelló, on s’ha d’escriure “LA MÚSICA” en majúscules perquè és part tan important de la vida com LA PÓLVORA o EL MEDITERRANI, va haver un home, MIGUEL SAMPER PEIRÓ, un músic, un cantant anomenat MICHEL, sobre l’ampla esquena del qual s’edificà gran part del següent edifici modern, les habitacions del qual ocuparen grans figures que no desmentien la tradició lírica valenciana però la posaran en camí al segle XXI. Sempre vaig tenir clar quan escoltava als següents “grans” valencians, els NINO BRAVO, JUAN BAU, FRANCISCO i fins el més modern CAMILO SEXTO, que en el fons de tantes grans veus, en la recambra del seu estil, sempre bategava l’eco de MICHEL com a ciment ferm, com a agafador segur, com a vigilant de la base tradicional. La seua ampla esquena segueix ahí, com a rampa de llançament. I açò no és molt dir. És una important realitat que no convindria oblidar mai.”

Mariano de la Banda va acabar la seua intervenció proposant que “cada any a l’arribar aquestes dates, hi hagués altres edicions del Festival Michel de la Música, que a part de recordar-nos-el cada any, servira per a ajudar, recolzar, a la gran música d’aquesta terra i a les gents noves que ixen”.

En la part musical, Luís Alberto, Jaume Dominguis, Paco Cadell, Dova, Toni Val, César Carbayo, Cristina, de Los Stops; José Luís Trapero, Bernardino, cantant de l’orquestra Serenade; Helena Bianco, de Los Mismos; Julián Granador i Yaco Lara. Artistes que van actuar desinteressadament perquè van ser amics i amigues de Michel, com explicava divendres passat la regidora de Cultura, Elvira Ciurana, qui ja avançava que tots ells i elles van fer possible que el festival fora molt més fàcil, amb l’única preocupació de gaudir durant el concert de Michel, tenint-lo “a la nostra memòria i en el nostre record”.

La veu profunda i inconfusible de Michel, es va tornar a enlairar la nit de divendres per sobre de Pego, en aquesta ocasió a través d’altres veus, d’amics i amigues d’escenari, de concerts i festivals. Tots ells i elles van fer reviure, durant al voltant de dos hores i mitja, l’esperit musical de Michel, deixant un record més sobre qui va ser Michel en el món de la cançó, tot i haver passat els anys, tot i haver-li faltat la vida. I és que la música quedarà per sempre, com aquest passat Festival Homenatge a Michel, celebrat al seu poble natal, per recordar-lo.
308 Visites

Deixa un comentari