L’incendi de maig, molt present en les Falles de Pego 2016

El llibret de la Falla la Plaça i Natzarè està dedicat al ‘Renàixer de les cendres’ i conté quatre col·laboracions literàries directament relacionades amb el fatídic succés. El monument infantil de la Falla La Font explica la història del l’Ocell de foc. També estarà present a les crítiques del monument gran de la Falla Convent.
L’anàlisi satíric de l’actualitat és el que caracteritza el que expliquen els monuments fallers. En breu podrem passejar per les tres comissions falleres i aturar-nos a llegir que és el que cada monument critica. Abans, però, si tenim accés a algun dels tres llibrets fallers podrem comprovar que, a banda de la corrupció, està molt present l’incendi que al maig va arrasar més de 1.700 hectàrees a les muntanyes de Pego i els pobles del voltant.




La Falla Plaça i Natzarè ha dedicat el seu llibret al foc amb el títol ‘Renàixer de les cendres’ evocant l’au fènix perquè les falles finalitzen quan es crema el monument faller. Moment en què també comença la tasca de les falles de l’any següent amb el canvi de càrrecs i l’elecció de les falleres majors. Al llarg de tot el llibre pretenen mostrar «el foc com a principi purificador, en diferents moments marcats pel calendari, com els solstici d’estiu o de primavera; com a element festiu, en les falles; i com a matèria destructora, fent ressò del fatídic incendi que va sobtar a les muntanyes el passat 14 de maig de 2015».

Més endavant, en l’apartat de col·laboracions literàries, el llibret de la Falla Plaça i Natzarè recull quatre intervencions relacionades amb eixe succés que ha deixat una profunda empremta en el municipi. El primer d’ells està signat pel bomber pegolí Carles Siscar Mengual i es titula ‘No caiguem en l’oblit’. Carles Siscar comença explicant que «ha passat el temps i pareix que ja ningú recorda aquell dia tan tràgic i trist que ens va deixar les nostres muntanyes assolades pel foc». La poeta pegolina Isabel Garcia Canet en el poema ‘Cicles d’arrel i foc’ ens diu que «Hem viatjat amb foc i flama lenta// al fil del toll i el tronc arran de terra,// ara hem poat la saba i el neguit// el color mil voltes rebel de la foguera.»




El bomber i membre del Centre Excursionista Ximo Sala escriu que «L’últim viatge que vaig fer d’arbres als vivers de Guardamar va ser el 3 de novembre de 1989, fa ara 26 anys. Vam plantar 3.200 arbres, abans ja havíem fet vàries repoblacions, perquè un incendi a l’any 1986 ja va assolar la figuereta». I reflexiona Sala, «Hem aprés molt poc en aquests 26 anys i quanta feina feta i diners cremats els primers anys: regant-los, després podant-los, guiant-los, aclarint-los. De poc ha servit tan d’esforç». Així mateix, Ximo Sala es pregunta: «podria haver-se evitat? De qui és la culpa? Què podem fer?».

L’últim article dedicat al tràgic incendi de maig és de la Plataforma Pego Viu que titula ‘Redescobrint la fórmula del foc, d’incendis i espurnes de solidaritat’. Pego Viu afirma que «la flama cala, es propaga, crema i, per fi, se sufoca. Aquest procés, catàrtic i poderós, fou el que durant maig de 2015 assolà les muntanyes de Pego i les Valls; una desafortunada actuació va generar un incendi de 1.715hes de terreny i també la crema d’un grapat d’històries i d’imatges particulars i col·lectives. Alhora que les flames il·luminaren la deixadesa de les administracions competents en matèria de medi ambient i protecció forestal, il·lustraren la nostra immersió quotidiana en la societat de consum, entre asfalt, tecnologia i menjar envasat. Una societat que no viu ni treballa el camp, sinó sobrevivint entre els infectes mercats, perdent, a través dels anys, la dedicació a la cura del nostre territori. Certament, la flama encengué la muntanya, però també va il·luminar algunes sendes oblidades».


El llibret de la Falla La Font ens descobrix que el monument infantil, dedicat a les rondalles, explica una rondalla molt local. Raül Alentado, ha estat l’encarregat de desenvolupar la rondalla de l’Ocell de Foc, «un ésser controlat per les persones que si fos alliberat, destruiria qualsevol lloc sense pietat». I resulta que, «un dia de sol i calor, un home amb cap idea bona s’endinsà dins els cor del meravellós bosc. Sense pensar en les conseqüències que podrien causar les seues accions arrasava amb tot allò que pillava, fins que les nostres fades [Ambra, Mostalla i Cabal] i follets [Bodoix, Xical i Montnegre] li cridaren l’atenció. Aquest humà poc li costà embogir i amenaçar de cremar-ho tot, amb soltar al temut Ocell de Foc».




La presència de l’incendi a la Falla Convent és més tímida però també hi està present, en este cas en la falla gran. En un moment de la seua explicació diu: «un país devastat, terra cremada amb bitllets de 500 que omplin llibres de comptabilitat en ‘B’, diners de tots els valencians».


91 Visites

Deixa un comentari