L´homofòbia de la jutgessa Alabau


La magistrada del Registre Civil de Dénia, Laura Alabau, ha emès dos actes en què denega la possibilitat de contraure matrimoni entre persones del mateix sexe a dos parelles de nacionalitat britànica. Argumenta que no seria vàlid al seu país perquè allí la llei és distinta. La comunitat anglesa de Dénia està indignada. La Fiscalia de l’Audiència d´Alacant recorrerà l’auto.

La magistrada del Registre Civil de Dénia, Laura Alabau, ha emès dos autos en què denega la possibilitat de contraure matrimoni entre persones del mateix sexe a dos parelles de nacionalitat britànica, que van presentar la seua sol•licitud el passat mes de febrer, segons va informar dimecres passat el gabinet de comunicació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).


Recordem que aquesta magistrada ja va paralitzar un expedient matrimonial l’any passat a una parella de dones, naturals de Dénia, perquè considerava que la petició plantejava una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per entendre que la nova llei de matrimonis homosexuals, aprovada al Parlament, anava en contra de la Constitució. Però la petició va ser rebutjada per una qüestió de forma.

Una resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat «ordena» als jutges encarregats dels Registres Civils d’Espanya l’autorització dels matrimonis homosexuals entre estrangers. No obstant, la magistrada del Registre Civil de Dénia, Laura Alabau, considera que, basant-se en l’article 117 de la Constitució Espanyola, està obligada a complir les lleis i no les ordres d’un òrgan administratiu. Tot i que la Fiscalia i la Direcció Nacional de Registres i Notariat s’emparen en l’article 13, que «atorga als estrangers les llibertats públiques que garanteix el Títol I».

Doncs tot i l’ordre que ve de la Direcció General dels Registres i del Notariat, la magistrada de Dénia, Laura Alabau, ha desautoritzat el matrimoni de dos parelles de gais britànics que pretenien casar-se a la Marina Alta al no compartir l’argumentació de la Fiscalia ni de la Direcció Nacional de Registres, que es recolzen en la Constitució per a estendre la llei nacional als estrangers.


A l’hora de no autoritzar el matrimoni, «entén la magistrada que, atès que els sol•licitants són britànics, la capacitat per a contraure matrimoni es regeix per la seua llei nacional, i en aquest sentit la recent regulació britànica de les unions de parella entre persones del mateix sexe no es pot equiparar, de cap manera, al matrimoni que efectua la llei espanyola, ni en la forma ni en el contingut», explica el TSJCV.

Laura Alabau en una nota de premsa explica alguns problemes amb què es trobarien els matrimonis homosexuals estrangers. «El pretès cònjuge no podria succeir a la seua parella en cas de mort, excepte a través d’un testament, ni estaria obligat al compliment dels deures matrimonials, que es regeixen per la seua llei nacional», I afegeix que, «anant més lluny, i suposant que conforme a la llei espanyola adoptaren un xiquet, no seria reconeguda la filiació que s’establí a Espanya, al ser el fill de nacionalitat britànica, produint-se amb tot això una caòtica situació jurídica de la família establerta basant-se en aquest matrimoni».

La decisió de la jutgessa Laura Alabau torna a elevar l’encarregada del Registre Civil de Dénia a l’escenari de la polèmica pels seus inconvenients als matrimonis entre homosexuals. La primera ocasió en què la jutge es va negar a autoritzar una boda entre dos persones del mateix sexe, el cas va ser notícia d’àmbit nacional, per ser el primer en tot l’Estat després de l’entrada en vigor de la llei que permet les dites unions civils.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) va decidir el 14 de desembre, per 8 vots a 4, rebutjar el recurs d’Alabau, i l’endemà el TSJ va anunciar que la jutge desbloquejaria l’expedient de boda entre les dos dones.

Aquella primera ocasió en què va paralitzar un expedient de boda homosexual a Dénia, Alabau no sols es va trobar amb la desautorització del TC. També l’Ajuntament de Dénia, en forma de declaració institucional que va rebre en ple el recolzament del PSOE, el Bloc i Els Verds, va expressar la seua «disconformitat» per l’actuació d’Alabau que «vulnera els drets de les dos veïnes» afectades.

En el cas actual, els residents britànics de Dénia van mostrar ahir la seua indignació per la negativa de la magistrada i responsable del registre civil, Laura Alabau, de casar a dos parelles homosexuals de Gran Bretanya en la capital comarcal.

«És una discriminació irracional. Ens dol que la senyora Alabau considere els britànics com a ciutadans de segona» va assenyalar Samantha Kett, redactora en cap de la publicació anglesa que s’edita en la Marina Alta The CB Friday, per a afegir que la decisió de la jutgessa respon a una «discriminació doble» per tractar-se, en esta ocasió d’homosexuals i britànics. Kett va recordar que els residents britànics paguen els seus impostos, viuen a Dénia i compleixen amb totes les seues obligacions pel que no se’ls pot privar dels mateixos drets que tenen els espanyols.

La directora de la companyia de teatre anglesa dianense The Castle Theatre, Eileen Dent, va recalcar que «el jutge ha de fer el que diu la llei i si esta permet les bodes entre homosexuals ha de complir-la». La responsable del grup de teatre va voler deixar clar que «la llei de Dénia, no ha de ser diferent de la d’altres parts d’Espanya».

La Fiscalia de l’Audiència d’Alacant va recórrer ahir l´auto del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Dénia, en el que rebutja la sol•licitud de dos parelles d’homosexuals britànics per a contraure matrimoni per considerar que la llei espanyola no és equivalent a la britànica. En el recurs presentat davant del Ministeri de Justícia, es planteja que la auto de la jutge «peca de falta de realisme jurídic», al dilatar la celebració de la boda «sabent que la Direcció General ho revocarà indefectiblement»

La Fiscalia recorda en el recurs els motius per què la Direcció General de Registres va optar per autoritzar els enllaços homosexuals entre estrangers basant-se entre altres criteris en la no discriminació en funció de l’orientació sexual; que s’aplicaria la legislació espanyola al tindre els contraents el domicili habitual fixat en este país; i la vinculació en el registre civil de l’efectiu exercici del dret al matrimoni amb el principi de lliure desenvolupament de la personalitat.

Un cas ben diferent va tenir lloc a Benissa, el 25 de novembre de l’any passat quan dos jubilats anglesos de 60 anys van poder contraure matrimoni gràcies a què la jutge de pau del municipi, Maria Jesús García Giner, va complir la llei. Així que els problemes venen de les creences homòfobes d’algunes persones que deurien anteposar la llei als judicis personals.




18 Visites

Deixa un comentari